La base de dades (BDD) del projecte GarMultiRisk recopila tota la informació disponible sobre diferents episodis relacionats amb perills naturals que han afectat a la comarca de La Garrotxa durant els últims 123 anys.

Per conèixer més detalls sobre aquesta BDD, parlem amb l’Arnau Lagresa, que treballa en el projecte GarMultiRisk i que ha estat el principal responsable de realitzar la BDD. Ell és graduat en Història i Geografia per la Universitat de Girona i expert en Sistemes d’Informació Geogràfica.

– Arnau, abans que res, quin és el teu vincle amb el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, l’entitat coordinadora del projecte GarMultiRisk?

Vaig començar a col·laborar amb el CST quan estava fent la primera assignatura de Sistemes d’Informació Geogràfica de la carrera de Geografia. Des de llavors, he realitzat diferents encàrrecs per a l’entitat. Solc utilitzar eines com el QGIS, un programa informàtic que permet
crear, analitzar i visualitzar mapes i treballar amb dades d’informació geogràfica i espacials. Al 2023, que és quan va començar el projecte GarMultiRisk, em van tornar a contactar per si volia participar-hi i vaig dir que sí. Paral·lelament, també treballo com a tècnic ambiental a la Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN).

– Dins del projecte del GarMultiRisk la teva tasca ha consistit sobretot en recopilar les dades per tal de nodrir la BDD. Com de nou ha estat per a tu aquest rol?

Era el primer cop que em posava a fer una BDD i sobretot ha estat nou pel que fa a entendre les dinàmiques geològiques dels diferents perills naturals considerats, de les quals no en sabia res abans del projecte. Per tant, també he hagut de fer una feina important de recerca. Aquest punt m’ha semblat encoratjador i m’ha permès entendre millor què passa a la comarca de La Garrotxa des d’una perspectiva global.
D’altra banda, el projecte m’ha permès consolidar els meus coneixements: des de l’àmbit de la geografia, he hagut de fer servir el QGIS, i també he utilitzat metodologies d’investigació històrica, cercant dades a partir de fonts documentals antigues com la premsa local.

– Abans d’entrar en més detalls, quin és l’objectiu de tenir aquesta BDD?

L’objectiu de recopilar totes aquestes dades és entrenar un algoritme capaç d’identificar les interrelacions entre els diferents perills naturals. Això ens permet detectar patrons i, sobretot, determinar si un perill o procés natural pot desencadenar o augmentar la probabilitat que
n’aparegui un altre. Aquest enfocament s’engloba sota el concepte de multiperill i representa l’aspecte innovador del nostre projecte. Utilitzem una aproximació probabilística: és per això que recollim dades d’esdeveniments passats (la BDD) per tal d’elaborar pronòstics futurs. En aquest cas, hem delimitat el període d’anàlisi segons la disponibilitat d’informació històrica a La Garrotxa, que és d’uns 123 anys. Un cop hàgim fet tot aquest processament de les dades, realitzarem una sèrie de productes finals (visors interactius, mapes de perillositat i d’escenaris futurs, informes) que aniran integrats dins d’un Pla de Reducció i Gestió del Risc Natural de La Garrotxa. Aquest Pla s’entregarà a personal polític i d’emergències de la comarca per tal que tinguin més coneixement sobre quina és la situació del multiperill a La Garrotxa i puguin planificar a llarg termini de manera més efectiva.

– A La Garrotxa també tenim volcans, però no hi ha hagut cap erupció en els últims 123 anys. Com tracteu aquest tipus de perill natural, que se surt del rang temporal estudiat?

Com bé dius, en els últims 123 anys no s’ha donat cap erupció, per tant, és una dada que no es troba recollida en la BDD. De fet, l’última erupció es calcula que va produir-se fa uns 8.400 anys (Revelles et al, 2023). De totes maneres, com que és un perill present a La Garrotxa i que es podria tornar a donar en un futur, sí que es tindrà en compte en els productes resultants del projecte (articles científics, informes, entre d’altres).

– Ens pots fer una radiografia sobre com és aquesta BDD a dia d’avui, perquè ens puguem imaginar millor quin aspecte té?

La BDD es materialitza en forma d’un arxiu Excel, on cada pestanya correspon a un tipus de perill natural. En concret, hem recopilat informació sobre sis perills naturals diferents: terratrèmols, inundacions, subsidències/enfonsaments del terreny, esllavissades, despreniments/caigudes de roca i incendis forestals. Per a cada perill natural hem recollit diferents camps d’informació. Alguns són comuns per a tots els perills naturals, com per exemple la localització i el moment en què van ocórrer, mentre que d’altres són específics de cada fenomen, segons les variables que controlen els processos que desencadenen cada perill natural.

– Ens pots posar un exemple més concret?

Sí! Prenem les inundacions, per exemple. Si obrim la pestanya de l’Excel de les inundacions, veurem una sèrie de files i columnes. Cada fila correspon a una observació, és a dir, el registre d’una inundació que ha passat en un lloc i moment concret a la comarca de La Garrotxa dins del període temporal que estem analitzant (123 anys). I les columnes corresponen als camps o variables a recollir que són importants a tenir en compte per caracteritzar les inundacions. Per exemple, alguns dels camps que hem definit són: data d’inici de la inundació; data final; localització; àrea d’afectació; municipis afectats; distància recorreguda; volum; topografia; conca hidrogràfica; entre d’altres. Quan ens trobem amb una nova dada sobre una inundació ocorreguda, creem una nova fila i anem omplint les variables segons la informació de la qual disposem.

– No deu haver estat fàcil recollir totes aquestes dades… Quines han estat les principals dificultats en aquest procés?

A dia d’avui, encara tenim algunes columnes o variables amb manca de dades. Un dels objectius principals d’aquesta fase del projecte ha estat construir la BDD ideal per al multiperill, incloent-hi tots els camps d’informació necessaris perquè els registres de cada perill natural siguin tan complets com sigui possible. Tot i així, ens hem adonat que, quan busquem les dades sobre el terreny, sovint no disposem de tota la informació desitjada. Aquest fet implicarà que, més endavant, quan entrenem l’algoritme, haurem de fer algunes assumpcions o definir rangs per a les variables amb menys dades disponibles. Cal destacar també que el projecte GarMultiRisk és una prova pilot que ens ofereix un context ideal per experimentar i aprendre. El coneixement adquirit en aquesta fase ens permetrà perfeccionar tant la metodologia com les tècniques utilitzades amb vista a futures investigacions.

– Seguint una mica amb la pregunta anterior: hi ha algun perill concret del qual hagi costat més trobar la informació ? O algun aspecte que t’hagi sorprès de les dades?

Els incendis han estat difícils de recollir perquè a La Garrotxa no se’n donen molts o cremen molt poca superfície o la majoria son per causes antròpiques, no naturals. A més, en premsa històrica he trobat molt poca informació. D’altra banda, sí que m’ha sorprès totes les esllavissades que he recollit. Diria que és el perill del qual disposem de més dades. Per als terratrèmols i inundacions, ja hi havia moltes bases de dades inventariades ben fetes i amb moltes dades.

– Anteriorment has mencionat conceptes com la dinàmica geològica dels perills naturals o el fet de realitzar un algoritme a partir de les dades recollides. Entenc que l’equip del projecte és gran i divers. Com ha estat la col·laboració entre vosaltres i quins perfils hi ha?

Sí, el nostre equip és multidisciplinar, un altre dels aspectes que em motiven del projecte. El coneixement científic l’aporten principalment el Dr. Joan Martí Molist i la Dra. Marta López Saavedra. Ambdós treballen al Natural Risks Assessment and Management Service (NRAMS) de l’IDAEA-CSIC. Tota la part informàtica és a càrrec d’en Marc Martínez Sepúlveda, que també treballa a NRAMS. El coneixement científic local ha estat reforçat pel Dr. Llorenç Planagumà i la Mireia Jiménez, implicats en el projecte com a membres del CST, i l’Alba Ocaña, tècnica ambiental del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de La Garrotxa, una entitat col·laboradora del projecte.

– I quins passos heu seguit fins ara en la realització d’aquesta BDD?

El primer va ser, conjuntament amb la Marta, veure quines fonts d’informació hi havia, és a dir, on havíem d’anar a buscar les dades. Per aquesta fase inicial vam crear una taula Excel per a cada perill natural on indicàvem on anar a buscar la informació: enllaços d’internet, referències de llibres, articles, premsa històrica, etc. Durant aquest procés vam adonar-nos que hi havia dos tipus de dades: les inventariades i les que no. Les inventariades són registres oficials digitalitzats que amb un simple clic ja es descarreguen i podem incloure a la nostra BDD de forma pràcticament immediata. Pel que fa a les dades no inventariades, aquestes són les que han portat més temps. He hagut d’anar a buscar-les en articles científics, llibres de divulgació científica, articles de premsa històrica… Pel que fa a la premsa històrica, he cercat la informació a diferents repositoris digitalitzats: l’Hemeroteca d’Olot, que inclou articles d’Olot i La Garrotxa, i està construït per la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot; i el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, de l’Ajuntament de Girona. Vaig estar combinant diferents paraules clau, com per exemple el nom d’un municipi + el nom d’un perill natural, per així aconseguir el tipus d’article que m’interessava.

D’altra banda, també hem anat a buscar testimonis orals de persones amb coneixement local de la comarca. Per exemple, al gener de 2024, vam organitzar uns tallers de ciència ciutadana dirigits a persones habitants dels municipis de la Garrotxa. L’objectiu dels tallers era que la gent vingués a explicar si recordava haver viscut algun fenomen natural advers dins del territori. En aquests tallers vam coincidir amb persones aficionades a la meteorologia que ens han cedit les seves dades i amb persones treballadores de les Agrupacions de Defensa Forestal que ens han proporcionat informació valuosa sobre les dinàmiques dels incendis o les inundacions a La Garrotxa. Mentre consultava totes aquestes fonts, he anat buidant les dades en la taula Excel de la BDD. Durant tot el procés, hem tingut reunions regulars amb l’equip de GarMultiRisk on he posat en comú els dubtes que tenia i hem pres decisions sobre la BDD en base a la informació científica/tècnica que podia aportar cadascú.

– I pel que fa als propers passos, quins són?

Per tal de començar a entrenar l’algoritme, en Marc Martínez (programador informàtic), necessita ja totes les dades que tinguem i, sobretot, estandarditzades perquè la màquina les pugui llegir bé. Paral·lelament, l’equip científic ha de desenvolupar un model conceptual robust mitjançant una metodologia que s’anomena “arbre d’esdeveniments” o “event tree” en anglès. Això és perquè la màquina, quan hagi de buscar interrelacions entre els diferents perills naturals, ho faci en base a les lleis físiques i geològiques que governen aquest tipus de processos. Tot aquest projecte s’acaba al maig de 2025, on entregarem una varietat de productes, com ara mapes estàtics, visors online interactius i informes, tot integrat dins d’un Pla de Gestió. Per tant, a banda d’aquesta part més de ciència de dades, encara queden altres tasques per fer.

– Com valores la feina feta fins ara?

Jo crec que ara mateix tenim la base de dades dels perills naturals ocorreguts a la comarca de La Garrotxa més completa que hi ha, i això ja és un gran èxit. Ara necessitem que la geologia i la informàtica es trobin perquè la BDD passi a ser funcional.

– Si ara haguessis de tornar a començar, què haguessis fet diferent?

Crec que, des del principi, hauríem d’haver definit amb més precisió quines variables calia recollir per a cada perill natural. El que m’ha generat més feina fins ara ha estat haver de consultar les fonts d’informació diverses vegades per obtenir dades addicionals que,
inicialment, no havia considerat rellevants.

– Per acabar, quin balanç general fas del projecte i de la teva participació en aquest?

Estic molt motivat amb aquest projecte. És cert que la geologia i els riscos naturals no són el meu camp principal d’expertesa, però m’agrada poder-hi aportar d’una manera tan concreta. Tot i que la BDD sigui l’engranatge més bàsic, s’hi anirà construint a sobre, i em satisfà veure les ganes que hi ha per aprendre i avançar. A més, valoro molt positivament formar part d’un equip tan multidisciplinari. Fins ara, no havia tingut l’oportunitat de col·laborar amb un grup de treball així, on es pot aprendre tant els uns dels altres.
D’altra banda, aquest projecte també m’ha permès obrir una nova etapa professional, ja que, si tot va bé, m’incorporaré a NRAMS a partir del gener de 2025. Amb tot, tinc moltes ganes de continuar treballant sobre la feina feta fins ara, aportant al màxim i remant junts/es en una mateixa direcció.

– Que bé Arnau! Molta sort en aquesta nova etapa i, ja que hi som, bon any 2025!

Gràcies, igualment!

Referències:

Revelles, J., Martí Molist, J., Burjachs, F., Finsinger, W., Iriarte, E., Mesquita-Joanes, F., Pla- Rabés, S., Planagumà, L., Rodrigo, M. A., Alcalde, G., & Saña, M. (2023). Socio- ecological impact of monogenetic volcanism in the La Garrotxa Volcanic Field (NE Iberia). Scientific Reports, 13, Article 8168. https://doi.org/10.1038/s41598-023-35072-0

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:                                                                                                 Col·laboren: 

Ja està disponible l’edició del 2024 de l’Anuari per a la Nova Cultura del Territori: la revista tècnica del CST amb reflexions i articles per recollir experiències cap a una societat més sostenible.

Enguany està dedicat als riscos naturals des de diferents perspectives: la gestió, les solucions basades en la naturalesa, la comunicació, la participació ciutadana, la planificació territorial i la fotografia i coneixement de la geologia com a eina per socialitzar els perills geològics.

Es va decidir aquest tema perquè des del maig de 2023 el CST està al capdavant del projecte GarMultiRisk, finançat per la Fundació Biodiversidad i que té una durada de 2 anys (fins maig del 2025). L’objectiu d’aquest projecte és avaluar el multiperill (interrelació, freqüència i impacte de diferents perills naturals) a la comarca de la Garrotxa. D’aquesta manera, es vol construir una base científica de coneixement del risc natural a la zona que serveixi per desenvolupar una planificació territorial futura més resilient amb l’entorn, tenint en compte un context de canvi climàtic. En aquest projecte es treballa conjuntament amb l’equip científic del Servei d’Avaluació i Gestió dels Riscos Naturals (NRAMS) de Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).

En conseqüència, els articles de l’Anuari d’aquest any han estat escrits per persones implicades en el projecte GarMultiRisk i que són: el Dr. Joan Martí (NRAMS i IDAEA-CSIC), la Dra. Marta López Saavedra (NRAMS i IDAEA-CSIC), el Dr. Llorenç Planagumà (GeoNat i CST), la Mireia Jiménez (Universitat de Girona i CST), l’Arnau Lagresa (CST) i la Iris Schneider (CST).

La introducció ha estat redactada pel Dr. Àlex Casademunt, president del CST, i la coordinació ha sigut de la Mireia Jiménez. Volem traslladar també un agraïment especial a la Karen Yen i la Lorella Abbona pel disseny i la maquetació, i a la dissenyadora Laura Sanmartín, pel logo del GarMultiRisk, que també ha inspirat la portada de l’Anuari.

Arrel de les conseqüències catastròfiques de la DANA de finals d’octubre al País Valencià, s’han dedicat les reflexions i les propostes que es fan en aquest anuari a les víctimes d’aquesta tragèdia. Desitgem que una gestió més responsable i professional del risc pugui servir perquè en el futur s’imposi una cultura de la prevenció que redueixi els impactes derivats de perills naturals i que aprenem a conviure davant aquests nous escenaris de canvi climàtic.

Esperem que gaudiu de la lectura de l’Anuari i ens podeu fer arribar qualsevol comentari o reflexió a centresostenibilitat@gmail.com.

Aprofitem també per recordar-vos que el cap de setmana 23 i 24 de novembre organitzem el nostre primer Mercat d’Art al Centre de Cultura i Natura de Can Trona (La Vall d’en Bas). És una acció de micromecenatge on, a través de la venda d’obres d’art d’artistes locals, part dels beneficis aniran destinats a la tasca del CST. Us animem a venir i compartir amb nosaltres aquest esdeveniment, ja sigui per passejar, desconnectar del món de pantalles, observar traços de pintura i, si en el procés us enamoreu d’alguna obra i la compreu, estareu contribuint tant a la feina de l’artista com a la del CST.

Moltes gràcies per llegir-nos!

Nota: L’Anuari 2024 ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Girona.

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:                                                                                                 Col·laboren: 

El passat dissabte 31 d’agost es va dur a terme la segona sortida geològica d’enguany organitzada pel Parc Natural del Ter-Freser, en aquest cas, amb la cooperació del CST. El guia va ser en Miquel Casas, geòleg i pastor, i que actualment treballa fent l’inventari del patrimoni geològic del Parc.

La sortida va començar a les 9:45h del matí, des de l’aparcament superior de Vallter 2000. El recorregut va consistir en pujar per la vall de Morens fins arribar al Refugi Vell, i baixar per l’altre costat del Puig dels Lladres, passant pel costat del refugi d’Ulldeter.

Durant el recorregut es van fer diferents parades en llocs estratègics per tal d’observar el paisatge i les roques. Les parades van anar acompanyades d’explicacions, que van estar centrades sobretot en l’activitat geològica glacial de la zona. Les persones participants van poder familiaritzar-se amb alguns dels termes típics de la geologia glacial, així com del nom d’algunes roques més característiques d’aquesta zona, que són els esquistos i el gneis bandejat.

Indiscutiblement, els protagonistes de la ruta van ser el gel i les glaceres. La vall d’Ulldeter i de Morens, separades pel Puig dels Lladres, van estar esculpides pel pas d’una glacera, present durant el màxim glacial, ara fa uns 60.000 anys abans del present (BP, Before Present). En algunes zones, aquesta glacera havia arribat a fer 250 metres d’alçada. Avui en dia, tot i que ja no hi ha activitat glacial a la zona, queden vestigis al paisatge fruit del pas del gel i en el transcurs de la ruta se’n va poder reconèixer alguns, com per exemple:

• Dipòsits de roca típics de glaceres rocalloses que es van formar fa uns 11.000 anys BP i que van recórrer menys distància que les glaceres dominants durant el màxim glacial.
• Dipòsits d’obstrucció, representats per dipòsits de roques que es van formar després de caure pels vessants de les muntanyes i ser frenades pel pas de la glacera a la vall principal.
• Dipòsits de till, formats per una barreja de partícules de diferents grandàries que van ser arrossegades i dipositades directament per l’acció de la glacera. El gel, gràcies al seu moviment lent però continu, també permet el desplaçament de grans blocs.
• La forma de vall en U típica d’una vall glacial, a diferència de les valls fluvials, que són en V.
• Dipòsits morènics, deposicions de roques a les zones frontals, laterals o al fons de la glacera, i que es caracteritzen per la seva disposició en forma de lòbul o cresta. Aquests dipòsits també indiquen la posició màxima que va assolir la glacera abans de retrocedir.
• Roques amoltonades, llimades en superfície i amb presència d’alguna esquerda degut al pas del gel per sobre d’elles.

Durant la ruta també es van poder observar trets típics de condicions periglacials (o quasi glacials). Aquestes condicions es donen quan hi ha presència d’aigua gelada en el terreny durant la major part de l’any, que deixen una morfologia característica en superfície, per exemple, mitges llunes en la vegetació i estructures aterrassades.  Actualment, aquestes condicions encara es donen als cims de la zona.

En l’actualitat, però, l’aigua que modela el paisatge de la vall del Ter és troba sobretot en estat líquid i baixa per petits torrents fins acabar creant el riu Ter. Aquests torrents beuen de les precipitacions que cauen als cims de les muntanyes, que llavors percolen i es mouen entre les roques, aprofitant fractures i diferències litològiques entre elles.

Durant la ruta també es van poder observar tarteres i cons de dejecció (conjunt de roques que baixen pels vessants de les muntanyes i que deixen forma de ventall) o conèixer altres curiositats, com per exemple, que les roques s’escalfen o es refreden només a nivell molt superficial degut a l’estaticitat dels seus àtoms; que el pic Gra de Fajol es diu així perquè té “cares” igual com el fajol, que és un “gra cairat”; que la “columna vertebral” d’aquest cim està formada per una veta de quars; que pel coll de la Marrana hi passa una falla; que el refugi vell d’Ulldeter havia estat un edifici modernista, però degut a les inclemències del temps ja només queda una runa i un panell explicatiu.

Avui en dia, pujar per la vall de Morens, significa no poder esquivar les pistes d’esquí, un element antròpic que durant la seva construcció, i degut al desconeixement del patrimoni geològic, ha malmès alguns dels elements més característics del pas de les geleres per aquesta zona. Durant la ruta, el guia Miquel Casas va saber teixir la història geològica, que sovint ens sembla tan llunyana, amb una realitat actual que urgeix canvis i la posada en valor del substrat que ens sustenta i permet la vida. És important seguir inventariant els punts d’interès geològic per saber què conservar, com gestionar-ho i com reinterpretar-ho per a les futures generacions.