Recent Posts

Infraestructures a debat

Infraestructures a debat

Des de fa uns mesos, a la nostra comarca (La Garrotxa) ha revifat el debat entorn a la projecció d’una nova infraestructura que es vol executar en el territori. Es tracta d’una obra que afecta un Espai Natural i que engloba, en realitat, dos projectes 

Segon seminari per a una Nova Cultura del Territori: presentació de l’Anuari 2020 del CST

Segon seminari per a una Nova Cultura del Territori: presentació de l’Anuari 2020 del CST

Dissabte dia 19 a les 17 hrs a Can Trona celebrem el segon seminari del cicle “per a una Nova Cultura del Territori”. En aquest acte presentem l’Anuari 2020 del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, titulat “Iniciatives per a una Nova Cultura del Territori”. 

Presentació de l’informe de l’Estat de la Natura 2020 a Catalunya

Presentació de l’informe de l’Estat de la Natura 2020 a Catalunya

Aquest dimecres dia 9 de desembre s’ha fet la presentació online de l’informe sobre l’Estat de la Natura 2020.

L’informe està basat en dades i evidències científiques recollides per milers de persones voluntàries a tot el territori i ha estat coordinat i elaborat pel CREAF, CTFC, ICM, ICO i el Deprtament de Territori i Sostenibilitat. Aquestes entitats consideren aquest informe com a una oportunitat única per conèixer l’estat de la biodiversitat a Catalunya i, per tant, un document clau per orientar les polítiques i accions de conservació que han de permetre aturar la pèrdua de biodiversitat a Catalunya.

Segons es desprèn d’aquest informe, Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat.

Amb l’anàlisi i les dades elaborades en l’informe, s’exposa que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats: la pèrdua és d’un 54% per a les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 34% per a les d’ambients agrícoles i prats i un 12% per a les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són prou completes.

 

 

Aquesta pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

 

 

Les zones agrícoles pateixen, per una bandam l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. L’informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les practiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets, etc. Un conjunt d’accions capaces de crear microhàbitats vitals per conservar la biodiversitat.

 

 

L’activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n’està patint les conseqüències més crítiques. S’observa una regressió clara de les poblacions d’animals als rius i llacs, que han perdut el 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons.

A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l’artificialització que afecta a més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen.

El document de diagnosi posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació.

De tota aquesta informació n’extreiem doncs una clara conclusió: cal canviar la manera amb la que ens relacionem amb el territori. Tal i com s’exposa, la sobreexplotació dels recursos, la presència d’espècies invasores, els efectes del canvi climàtic i els canvis (i sobrepressions) en els usos de sòl són les principals causes d’aquesta disminució i, alhora, degradació de la biodiversitat i els ecosistemes que l’acullen.

De nou, des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial creiem que cal reaccionar de forma immediata i posar a la pràctica realment estratègies i polítiques de territori que responguin a la necessitat de canvi que tan clarament reclama la comunitat científica i part de la societat. Tal i com explica Raül Valls, membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i de Salvem les Valls, cal posar en marxa ja totes aquestes transicions ecosocials, tots aquests canvis que ens vénen imposats pel context actual d’emergència climàtica i per a fer-ho ens cal una societat formada i informada i que disposi d’una veritable capacitat per decidir. Els discursos oficials ja des de fa uns anys van en aquesta línia, i paraules com sostenibilitat, conservació, adaptació o resiliència es troben en boca de tot@s. Però tenim la sensació que per una banda hi ha el discurs i per l’altra les accions que fem sobre el territori, que moltes vegades segueixen essent les que s’aplicaven dècades enrere. Posar a debat les estratègies i discutir-les ens ha d’ajudar a canviar aquest rumb.

 

 

 

Primer Seminari per a una Nova Cultura del Territori: quin model d’infraestructures viàries i mobilitat necessitem?

Primer Seminari per a una Nova Cultura del Territori: quin model d’infraestructures viàries i mobilitat necessitem?

Divendres dia 11 a les 18 hrs a Can Trona arrenquem amb el primer seminari del cicle “per a una Nova Cultura del Territori”. El seminari abordarà el model d’infraestructures que tenim i que es continua projectant, malgrat la clara situació d’emergència climàtica. El seminari 

Seminaris per a una Nova Cultura del Territori 2020

Seminaris per a una Nova Cultura del Territori 2020

Adaptant-nos al context actual i seguint les mesures aplicades en el context Covid19, podem reagendar de nou les activitats que us havíem proposat. Tal i com us vam explicar, aquesta tardor des del CST i amb el suport de l’Ajuntament d’en Bas hem preparat 3 

El retorn de Salvem les Valls

El retorn de Salvem les Valls

Si parlem de Salvem les Valls, molta gent reconeixerà a una entitat ecologista i en defensa del territori que fa més de 25 anys es va crear a casa nostra per conservar i protegir el paisatge i la vida de la Vall d’en Bas davant del projecte d’eix Vic-Olot per Bracons. Aquella lluita, finalment derrotada, va arribar molt lluny i va causar un gran impacte social, a la Garrotxa i més enllà de la comarca. Durant 10 anys es va mantenir una perseverant oposició a una carretera que era vista per molts com un despropòsit innecessari.

I no era gens fàcil oposar-se al que molts consideren un símbol del progrés!

I ara, 15 anys després, tornem de nou a posar-nos dempeus per defensar com altra cop els sòls agrícoles, la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de la nostra vall i també de la nostra comarca.

Ens enfrontem, no només a unes suposades “variants”, si no a la continuació del vell projecte d’eix Vic-Olot, projecte que va restar inacabat quan el 2009 es va inaugurar el túnel sense cap alternativa clara, ni recursos per continuar aquells infraestructura viària. El resultat ja l’hem vist tots i totes. Aquesta manca de previsió planificadora ha suposat un augment del trànsit a Les Preses i Olot afectant la vida quotidiana dels veïns i empitjorant la qualitat de l’aire de la comarca.

Avui volem el mateix que fa 25 anys. Enfortir una nova cultura del territori, fer-nos conscients de la necessitat de la cura del nostre entorn natural, de protegir la biodiversitat, de conservar un paisatge que forma part de la nostra ànima i que és un patrimoni de tot Catalunya. Però a més tenim un repte encara més gran: hi ha en marxa un CANVI CLIMÀTIC i un escalfament global del planeta que amenaça directament la vida de la humanitat. El model de mobilitat basat en el binomi cotxe/carretera i la crema de combustibles fòssils és una part gran d’aquest problema.

Ves per on, fa 25 anys no anàvem tant desencaminats oposant-nos al túnel de Bracons aquells eixelebrats de Salvem les Valls!!

La pandèmia de la COVID-19 ens ha posat davant del mirall i hem pogut palpar quines són les nostres necessitats essencials com a persones: una alimentació sana, un sistema sanitari potent, una escola ben dotada, serveis socials de qualitat, feina i llar per tothom i també un aire net i una natura saludable… Metges, infermeres, mestres, pagesos, treballadors del comerç i del sector agroalimentari,… tots ells ens han mostrat quines han de ser les nostres prioritats.

De veritat cal dedicar tants diners i esforços en sostenir un model que ens mostra cada cop més la seva cara destructiva? Pensem-hi!

Estem a temps de rectificar, impulsar un nou pla de mobilitat que redueixi el trànsit, millori el transport públic i retorni espais per caminar, anar en bicicleta i tornar a veure mainada jugant. I unes “variants” comarcals que no malmetin els nostres camps i boscos ni esdevinguin una nova autovia de pas.  Això no és cap “ingenuïtat” com alguns diuen… És una necessitat global que moltes ciutats i territoris ja estan començant a dur a terme. No ens quedem enrere en aquest objectiu tant urgent.

Som una comarca que té un entorn privilegiat i això també ens dona una gran responsabilitat. No la ignorem!

Ens assisteix la raó i ens mou la passió. La passió de les persones per mantenir viu el seu entorn natural i una vida digna per nosaltres i els nostres descendents. Volem ser activistes del territori per conservar un planeta amenaçat i per salvar la nostra vall, per nosaltres, pels que ens van precedir i pels que vindran demà.

Magda Roca i Raül Valls

Membres de Salvem les Valls

PROJECTE AMFIBIS

PROJECTE AMFIBIS

  EL RIU GURN ESCOLLIT PER A LA SENSIBILITZACIÓ EN LA IMPORTÀNCIA DE CONSERVAR ELS AMFIBIS COM A INDICADORS D’UNS ECOSISTEMES SALUDABLES BASATS EN L’AIGUA. Des del CST hem iniciat a l’agost de 2020 i coordinem “Aigua i amfibis al Gurn: biodiversitat i fragilitat”, un 

Anuari 2020

Anuari 2020

  Un any més, des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i amb el suport de la Diputació de Girona, publiquem l’Anuari. Aquest any l’hem titulat «Iniciatives per a una nova cultura del territori» i exposa, per una banda, diferents experiències i raonaments que 

Ajornada la presentació de l’Anuari 2020

Ajornada la presentació de l’Anuari 2020

 

De nou, i per tal d’adaptar-nos al context actual, ajornem l’activitat de presentació a Can Trona de l’Anuari 2020 del Centre per a la Sostenibilitat Territorial.
Aquest any l’Anuari porta per títol “Iniciatives per a una Nova Cultura del Territori”, i s’ha publicat gràcies al suport de la Diputació de Girona.
Una publicació que recull un seguit d’articles que exposen experiències i propostes que expliquen i reclamen una nova relació i una nova gestió del territori. Alhora, s’exposen un seguit de conflictes actuals que reforcen l’argument de la necessitat d’anar cap a una Nova Cultura del Territori, una nova manera de relacionar-nos-hi i de viure. Es presenten doncs un total de 10 articles, amb la participació de 8 autor@s.

 

Moltes gràcies a tot@s!

Salvem les Valls considera que l’estudi informatiu de la variant d’Olot va en contra de l’emergència climàtica i l’estudi de trànsit que incorpora és incorrecte

Salvem les Valls considera que l’estudi informatiu de la variant d’Olot va en contra de l’emergència climàtica i l’estudi de trànsit que incorpora és incorrecte

  Salvem les Valls després de analitzar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot considera que les 4 alternatives plantejades no es corresponen a la infraestructura que la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa necessita i exposa 8 motius de pes