CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

El passat dijous 20 de juny, el CST, amb representació de la Mireia Jiménez, va participar en la taula de participació sobre natura, dins del procés d’evolució de Can Trona – Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas.

Aquest procés d’evolució, que s’ha impulsat des de l’equip de govern de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, consisteix en integrar el màxim de punts de vista possibles per tal d’incorporar diverses inquietuds i així establir un full de ruta per tal d’ampliar els serveis d’aquest equipament i repensar els espais i la seva distribució. Per això, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes i focus groups, liderats per la consultora externa Olga Llobet. Aquestes taules de participació han englobat temes diversos, i una d’elles ha estat la Taula de Natura, que ha tractat qüestions sobre sostenibilitat, medi ambient i salut. És en aquesta taula on hi ha participat el CST, com un agent de la comarca que treballa activament entorn a aquests temes.

En la sessió del 20 de juny, a part del CST, hi va haver membres d’Eixarcolant, Silene, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Boscos amb Valor Terapèutic. Durant el transcurs de la taula, es va demanar valorar els serveis que ofereix actualment Can Trona en forma d’infraestructures, propostes culturals i agenda. També es va fer una llista de pros i contres sobre l’espai físic. Entre els principals contres van destacar l’accessibilitat (només transport privat) i la il·luminació. Entre els pros, es va valorar positivament la sala auditori i les sales d’exposició. Totes les persones assistents van coincidir en posar en valor el rol de la Laura Canalias, com a professional i gestora de l’espai.

Pel que fa a l’oferta, es va incidir positivament en la prioritat que té Can Trona en oferir un espai arrelat a la Vall, entorn als eixos de pagesia, patrimoni cultural, entorn natural i identitat territorial. En aquest sentit, no s’ha centrat en el turisme, sinó que promou les activitats i les iniciatives destinades al territori i públic proper i local.

Entre les propostes de futur, es va destacar que Can Trona pogués convertir-se en un node de la resta de locals socials de la Vall i que els ajudés a impulsar-se, sempre amb diàleg i consens amb aquests. En línia amb això, es va considerar que seria bo fer una taula de participació convidant a les associacions de veïns i veïnes de la Vall per tal de saber quines necessitats tenen i saber si una proposta d’aquest estil encaixaria amb ells/es.  

D’altra banda, es va proposar que Can Trona fos un espai de trobada i consolidació de tota la xarxa d’entitats que treballen pel territori de la Vall d’en Bas.  

També es va posar sobre la taula que caldria reforçar el vincle que té Can Trona amb les universitats o centres de recerca, convertint-se en una seu habitual per a la celebració de congressos, jornades, cursos, tallers, seminaris… Actualment, ja té una col·laboració estreta amb la càtedra pedagògica de la UdG i el seminari de patrimoni geològic, que enguany tindrà un format de taller de formació. A banda, també es podrien oferir cursos de formació permanent, habilitant l’espai del magatzem, ara en desús. Alguns exemples serien: escola de flequers/es, agricultura regenerativa o ramaderia extensiva.

Pel que fa a l’espai, es va proposar, des d’Eixarcolant, construir un jardí de plantes aromàtiques que servís per ensenyar-les i aprendre.

En definitiva, es fa una valoració positiva d’aquest procés d’evolució de Can Trona i s’espera que amb els resultats obtinguts de les diferents Taules realitzades es pugui seguir tirant endavant amb aquest espai i el projecte que hi té vinculat per tal de ser una seu social i node de referència a la Vall d’en Bas.

Crèdits fotografia: Laia Canalias 

Com sabeu, des del CST, volem promoure una nova cultura del territori, que es guïi per la integralitat, la sostenibilitat i l’equitat, construïda des de la participació ciutadana i partint de la superació dels conflictes socioecològics. Ara bé, sembla que la tendència actual sigui una altra, ja que ens trobem immerses en el que l’Àlex Casademunt anomena “la cultura de lo artificial“, que es desenvolupa a través de la realitat virtual, la intel·ligència artificial, o espais mediàtics dominats per l’audiovisual, els videojocs i les xarxes socials. D’aquesta manera, cada cop hi ha més alienació entre la humanitat i els fenòmens naturals i físics. A més, per superar els reptes del canvi climàtic, s’han abocat tots els esforços en la tecnologia per tal de solucionar-ne els problemes, resultant en un tecno-optimisme excessiu. Per llegir l’article complet, obre aquest enllaç. 

Crèdits de la imatge de portada: Canva

Sabies que la natura pot ser subjecte de drets des d’un punt de vista jurídic, igual com les persones o les empreses? En el cas de l’estat espanyol, gràcies a la llei 19/2022, de 30 de setembre, es va aconseguir que la llacuna del mar Menor (Múrcia) tingués l’estatus de personalitat jurídica. Això vol dir que, a partir d’ara, mitjançant les persones tutores dins del Comité de Representants, la comissió de seguiment i el comitè científic, es podran defensar els drets d’aquest ecosistema davant dels tribunals.    

També, el passat 29 de febrer de 2024, es va aprovar la declaració de drets per al riu Tins al Concello de Outes (A Coruña), arrel d’un procés participatiu arrencat gràcies al projecte Re_Natur Outes i que compta amb el suport de la Fundació Biodiversidad.

La història passada per aconseguir superar la dicotomia humà-natura i dotar de més drets i protecció als ecosistemes està en constant lluita i evolució. Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes, podem ocupar un rol cabdal per ajudar en aquest camí i un primer pas molt important és estar-ne ben informades.

Per això, des del CST, fem una crida per assistir a les Jornades pels Drets de la Natura i la Custòdia del Territori, que es celebraran el dissabte 20 d’abril a l’Espai Cultural d’Entitats de Figueres (Ronda Rector Arolas, 4). Serà una trobada per posar en comú l’aprenentatge de pràctiques estratègiques i la organització comunitària en la defensa ambiental i està coorganitzada per l’IDHC, la Coordinadora d’ONG Solidàries, Resilience Earth, l’Associació de Naturalistes de Girona, la Fundació UdG i compta amb la col.laboració de l’IAEDEN, Balkar Earth i el suport de l’ACCD.

Ens hi veiem? No t’oblidis d’inscriure’t!

Crèdits de fotografia de portada: Marc Planagumà