CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Ja està disponible l’edició del 2024 de l’Anuari per a la Nova Cultura del Territori: la revista tècnica del CST amb reflexions i articles per recollir experiències cap a una societat més sostenible.

Enguany està dedicat als riscos naturals des de diferents perspectives: la gestió, les solucions basades en la naturalesa, la comunicació, la participació ciutadana, la planificació territorial i la fotografia i coneixement de la geologia com a eina per socialitzar els perills geològics.

Es va decidir aquest tema perquè des del maig de 2023 el CST està al capdavant del projecte GarMultiRisk, finançat per la Fundació Biodiversidad i que té una durada de 2 anys (fins maig del 2025). L’objectiu d’aquest projecte és avaluar el multiperill (interrelació, freqüència i impacte de diferents perills naturals) a la comarca de la Garrotxa. D’aquesta manera, es vol construir una base científica de coneixement del risc natural a la zona que serveixi per desenvolupar una planificació territorial futura més resilient amb l’entorn, tenint en compte un context de canvi climàtic. En aquest projecte es treballa conjuntament amb l’equip científic del Servei d’Avaluació i Gestió dels Riscos Naturals (NRAMS) de Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).

En conseqüència, els articles de l’Anuari d’aquest any han estat escrits per persones implicades en el projecte GarMultiRisk i que són: el Dr. Joan Martí (NRAMS i IDAEA-CSIC), la Dra. Marta López Saavedra (NRAMS i IDAEA-CSIC), el Dr. Llorenç Planagumà (GeoNat i CST), la Mireia Jiménez (Universitat de Girona i CST), l’Arnau Lagresa (CST) i la Iris Schneider (CST).

La introducció ha estat redactada pel Dr. Àlex Casademunt, president del CST, i la coordinació ha sigut de la Mireia Jiménez. Volem traslladar també un agraïment especial a la Karen Yen i la Lorella Abbona pel disseny i la maquetació, i a la dissenyadora Laura Sanmartín, pel logo del GarMultiRisk, que també ha inspirat la portada de l’Anuari.

Arrel de les conseqüències catastròfiques de la DANA de finals d’octubre al País Valencià, s’han dedicat les reflexions i les propostes que es fan en aquest anuari a les víctimes d’aquesta tragèdia. Desitgem que una gestió més responsable i professional del risc pugui servir perquè en el futur s’imposi una cultura de la prevenció que redueixi els impactes derivats de perills naturals i que aprenem a conviure davant aquests nous escenaris de canvi climàtic.

Esperem que gaudiu de la lectura de l’Anuari i ens podeu fer arribar qualsevol comentari o reflexió a centresostenibilitat@gmail.com.

Aprofitem també per recordar-vos que el cap de setmana 23 i 24 de novembre organitzem el nostre primer Mercat d’Art al Centre de Cultura i Natura de Can Trona (La Vall d’en Bas). És una acció de micromecenatge on, a través de la venda d’obres d’art d’artistes locals, part dels beneficis aniran destinats a la tasca del CST. Us animem a venir i compartir amb nosaltres aquest esdeveniment, ja sigui per passejar, desconnectar del món de pantalles, observar traços de pintura i, si en el procés us enamoreu d’alguna obra i la compreu, estareu contribuint tant a la feina de l’artista com a la del CST.

Moltes gràcies per llegir-nos!

Nota: L’Anuari 2024 ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Girona.

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:                                                                                                 Col·laboren: 

El passat dissabte 31 d’agost es va dur a terme la segona sortida geològica d’enguany organitzada pel Parc Natural del Ter-Freser, en aquest cas, amb la cooperació del CST. El guia va ser en Miquel Casas, geòleg i pastor, i que actualment treballa fent l’inventari del patrimoni geològic del Parc.

La sortida va començar a les 9:45h del matí, des de l’aparcament superior de Vallter 2000. El recorregut va consistir en pujar per la vall de Morens fins arribar al Refugi Vell, i baixar per l’altre costat del Puig dels Lladres, passant pel costat del refugi d’Ulldeter.

Durant el recorregut es van fer diferents parades en llocs estratègics per tal d’observar el paisatge i les roques. Les parades van anar acompanyades d’explicacions, que van estar centrades sobretot en l’activitat geològica glacial de la zona. Les persones participants van poder familiaritzar-se amb alguns dels termes típics de la geologia glacial, així com del nom d’algunes roques més característiques d’aquesta zona, que són els esquistos i el gneis bandejat.

Indiscutiblement, els protagonistes de la ruta van ser el gel i les glaceres. La vall d’Ulldeter i de Morens, separades pel Puig dels Lladres, van estar esculpides pel pas d’una glacera, present durant el màxim glacial, ara fa uns 60.000 anys abans del present (BP, Before Present). En algunes zones, aquesta glacera havia arribat a fer 250 metres d’alçada. Avui en dia, tot i que ja no hi ha activitat glacial a la zona, queden vestigis al paisatge fruit del pas del gel i en el transcurs de la ruta se’n va poder reconèixer alguns, com per exemple:

• Dipòsits de roca típics de glaceres rocalloses que es van formar fa uns 11.000 anys BP i que van recórrer menys distància que les glaceres dominants durant el màxim glacial.
• Dipòsits d’obstrucció, representats per dipòsits de roques que es van formar després de caure pels vessants de les muntanyes i ser frenades pel pas de la glacera a la vall principal.
• Dipòsits de till, formats per una barreja de partícules de diferents grandàries que van ser arrossegades i dipositades directament per l’acció de la glacera. El gel, gràcies al seu moviment lent però continu, també permet el desplaçament de grans blocs.
• La forma de vall en U típica d’una vall glacial, a diferència de les valls fluvials, que són en V.
• Dipòsits morènics, deposicions de roques a les zones frontals, laterals o al fons de la glacera, i que es caracteritzen per la seva disposició en forma de lòbul o cresta. Aquests dipòsits també indiquen la posició màxima que va assolir la glacera abans de retrocedir.
• Roques amoltonades, llimades en superfície i amb presència d’alguna esquerda degut al pas del gel per sobre d’elles.

Durant la ruta també es van poder observar trets típics de condicions periglacials (o quasi glacials). Aquestes condicions es donen quan hi ha presència d’aigua gelada en el terreny durant la major part de l’any, que deixen una morfologia característica en superfície, per exemple, mitges llunes en la vegetació i estructures aterrassades.  Actualment, aquestes condicions encara es donen als cims de la zona.

En l’actualitat, però, l’aigua que modela el paisatge de la vall del Ter és troba sobretot en estat líquid i baixa per petits torrents fins acabar creant el riu Ter. Aquests torrents beuen de les precipitacions que cauen als cims de les muntanyes, que llavors percolen i es mouen entre les roques, aprofitant fractures i diferències litològiques entre elles.

Durant la ruta també es van poder observar tarteres i cons de dejecció (conjunt de roques que baixen pels vessants de les muntanyes i que deixen forma de ventall) o conèixer altres curiositats, com per exemple, que les roques s’escalfen o es refreden només a nivell molt superficial degut a l’estaticitat dels seus àtoms; que el pic Gra de Fajol es diu així perquè té “cares” igual com el fajol, que és un “gra cairat”; que la “columna vertebral” d’aquest cim està formada per una veta de quars; que pel coll de la Marrana hi passa una falla; que el refugi vell d’Ulldeter havia estat un edifici modernista, però degut a les inclemències del temps ja només queda una runa i un panell explicatiu.

Avui en dia, pujar per la vall de Morens, significa no poder esquivar les pistes d’esquí, un element antròpic que durant la seva construcció, i degut al desconeixement del patrimoni geològic, ha malmès alguns dels elements més característics del pas de les geleres per aquesta zona. Durant la ruta, el guia Miquel Casas va saber teixir la història geològica, que sovint ens sembla tan llunyana, amb una realitat actual que urgeix canvis i la posada en valor del substrat que ens sustenta i permet la vida. És important seguir inventariant els punts d’interès geològic per saber què conservar, com gestionar-ho i com reinterpretar-ho per a les futures generacions.

En el marc del festival de dansa Sismògraf que tindrà lloc a Olot (La Garrotxa) a mitjans d’abril, la Mireia Jiménez, membre del CST,  ha participat en la realització d’una peça artística anomenada AIGUA juntament amb alumnes del cicle superior d’Integració Social de l’IES Montsacopa i la ballarina aèria Montse Canals, de la Cia. Las Lo Las. El resultat final es presentarà el dia 25 d’abril a les 19:30h a la Plaça de l’1 d’Octubre d’Olot. 

AIGUA és un projecte pedagògic on la ciència i l’art s’uneixen amb un mateix objectiu: reflexionar sobre el vincle actual dels humans amb la natura, especialment amb l’aigua, i indagar cap a noves possibilitats de relació. L’art aporta noves formes d’expressió de les idees i de les emocions de manera vivencial i la ciència noves possibilitats d’aprenentatge i creativitat.

S’ha treballat durant 10 sessions amb 27 joves estudiants i 2 professores del cicle formatiu de grau superior d’Integració Social de l’Institut Montsacopa, portant diferents propostes basades en accions físiques i sensorials amb l’objectiu que experimentin, reflexionin i reforcin els seus vincles amb l’aigua, des de la cura i el respecte. També que comparteixin visions i relats entre ells i elles i amb altres persones alienes al seu grup i de diferents edats, per tal d’obtenir opinions diverses i que valorin l’evolució d’aquests vincles amb el pas del temps.

Durant el procés s’han recollit les motivacions i experiències obtingudes a partir de les propostes inicials i s’ha elaborat col·lectivament una peça escènica mutidisciplinària que tindrà com a eix vertebral l’art i com a motor d’acció i d’inspiració l’aigua.

Una de les referents en tot el procés ha estat la biòloga ambiental i membre de la nació potawatomi Robin Wall Kimmerer, que diu: “Hem de recordar que allò que és bo per a la terra, també és bo per a la gent. Necessitem actes de restauració, no tan sols per a les aigües contaminades i les terres degradades, sinó també per a la nostra relació amb el món. Ens cal establir l’honor a la manera com vivim, de tal manera que quan caminem pel món no haguem d’apartar la mirada amb vergonya, de tal manera que puguem anar amb el cap ben enlaire i rebre el reconeixement respectuós de la resta dels éssers de la terra.”

Persones col·laboradores de la peça artística:

• Mirada científica: Mireia Jiménez (CST)
• Coreògrafa i ballarina aèria: Montse Canals de la Cia. Las Lo las
• Hi participen: alumnes del CFGS d’Integració Social de l’IES Montsacopa (Khaoula Ahannach, Axel Andonis Amador, Hola El Bouakili, Coral·lí Galeote, Laura Mesa, Valentina Moreno, Georgina Obrador, Joana Parés, Ingrid Karina Ramon, Maitane Redondo, Carla Boix, Ivan Esteve, Sara Alarcon, Anca Berbunschi, Esther Bosch, Paula Casas, Ian Gael Gonzalez, Salvin Kaur, Michal Mach, Selene Molina, Mia Oliveras, Mireia Sala, Nur Santana, Isaura Soy, Hali Touray, Aina Serrat, Andrea Rivera)
• Professores: Patrícia Buckley, Núria Santana
• Autor de l’arbre: Joan Cantal Coll
• Composició musical i ambient sonor: Xavi Molina Membrives
• Vídeo: Agnès Cabezas Horno
• Pintura: Andreu Elias Vidal
• Llengua de signes: Jordi Castells Lucas
• Transport i suport en el muntatge: Milton Sánchez Solanas