Quins han sigut els perills naturals que han afectat a la comarca de La Garrotxa durant els últims 123 anys?
La base de dades (BDD) del projecte GarMultiRisk recopila tota la informació disponible sobre diferents episodis relacionats amb perills naturals que han afectat a la comarca de La Garrotxa durant els últims 123 anys.
Per conèixer més detalls sobre aquesta BDD, parlem amb l’Arnau Lagresa, que treballa en el projecte GarMultiRisk i que ha estat el principal responsable de realitzar la BDD. Ell és graduat en Història i Geografia per la Universitat de Girona i expert en Sistemes d’Informació Geogràfica.
– Arnau, abans que res, quin és el teu vincle amb el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, l’entitat coordinadora del projecte GarMultiRisk?
Vaig començar a col·laborar amb el CST quan estava fent la primera assignatura de Sistemes d’Informació Geogràfica de la carrera de Geografia. Des de llavors, he realitzat diferents encàrrecs per a l’entitat. Solc utilitzar eines com el QGIS, un programa informàtic que permet
crear, analitzar i visualitzar mapes i treballar amb dades d’informació geogràfica i espacials. Al 2023, que és quan va començar el projecte GarMultiRisk, em van tornar a contactar per si volia participar-hi i vaig dir que sí. Paral·lelament, també treballo com a tècnic ambiental a la Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN).
– Dins del projecte del GarMultiRisk la teva tasca ha consistit sobretot en recopilar les dades per tal de nodrir la BDD. Com de nou ha estat per a tu aquest rol?
Era el primer cop que em posava a fer una BDD i sobretot ha estat nou pel que fa a entendre les dinàmiques geològiques dels diferents perills naturals considerats, de les quals no en sabia res abans del projecte. Per tant, també he hagut de fer una feina important de recerca. Aquest punt m’ha semblat encoratjador i m’ha permès entendre millor què passa a la comarca de La Garrotxa des d’una perspectiva global.
D’altra banda, el projecte m’ha permès consolidar els meus coneixements: des de l’àmbit de la geografia, he hagut de fer servir el QGIS, i també he utilitzat metodologies d’investigació històrica, cercant dades a partir de fonts documentals antigues com la premsa local.
– Abans d’entrar en més detalls, quin és l’objectiu de tenir aquesta BDD?
L’objectiu de recopilar totes aquestes dades és entrenar un algoritme capaç d’identificar les interrelacions entre els diferents perills naturals. Això ens permet detectar patrons i, sobretot, determinar si un perill o procés natural pot desencadenar o augmentar la probabilitat que
n’aparegui un altre. Aquest enfocament s’engloba sota el concepte de multiperill i representa l’aspecte innovador del nostre projecte. Utilitzem una aproximació probabilística: és per això que recollim dades d’esdeveniments passats (la BDD) per tal d’elaborar pronòstics futurs. En aquest cas, hem delimitat el període d’anàlisi segons la disponibilitat d’informació històrica a La Garrotxa, que és d’uns 123 anys. Un cop hàgim fet tot aquest processament de les dades, realitzarem una sèrie de productes finals (visors interactius, mapes de perillositat i d’escenaris futurs, informes) que aniran integrats dins d’un Pla de Reducció i Gestió del Risc Natural de La Garrotxa. Aquest Pla s’entregarà a personal polític i d’emergències de la comarca per tal que tinguin més coneixement sobre quina és la situació del multiperill a La Garrotxa i puguin planificar a llarg termini de manera més efectiva.
– A La Garrotxa també tenim volcans, però no hi ha hagut cap erupció en els últims 123 anys. Com tracteu aquest tipus de perill natural, que se surt del rang temporal estudiat?
Com bé dius, en els últims 123 anys no s’ha donat cap erupció, per tant, és una dada que no es troba recollida en la BDD. De fet, l’última erupció es calcula que va produir-se fa uns 8.400 anys (Revelles et al, 2023). De totes maneres, com que és un perill present a La Garrotxa i que es podria tornar a donar en un futur, sí que es tindrà en compte en els productes resultants del projecte (articles científics, informes, entre d’altres).
– Ens pots fer una radiografia sobre com és aquesta BDD a dia d’avui, perquè ens puguem imaginar millor quin aspecte té?
La BDD es materialitza en forma d’un arxiu Excel, on cada pestanya correspon a un tipus de perill natural. En concret, hem recopilat informació sobre sis perills naturals diferents: terratrèmols, inundacions, subsidències/enfonsaments del terreny, esllavissades, despreniments/caigudes de roca i incendis forestals. Per a cada perill natural hem recollit diferents camps d’informació. Alguns són comuns per a tots els perills naturals, com per exemple la localització i el moment en què van ocórrer, mentre que d’altres són específics de cada fenomen, segons les variables que controlen els processos que desencadenen cada perill natural.
– Ens pots posar un exemple més concret?
Sí! Prenem les inundacions, per exemple. Si obrim la pestanya de l’Excel de les inundacions, veurem una sèrie de files i columnes. Cada fila correspon a una observació, és a dir, el registre d’una inundació que ha passat en un lloc i moment concret a la comarca de La Garrotxa dins del període temporal que estem analitzant (123 anys). I les columnes corresponen als camps o variables a recollir que són importants a tenir en compte per caracteritzar les inundacions. Per exemple, alguns dels camps que hem definit són: data d’inici de la inundació; data final; localització; àrea d’afectació; municipis afectats; distància recorreguda; volum; topografia; conca hidrogràfica; entre d’altres. Quan ens trobem amb una nova dada sobre una inundació ocorreguda, creem una nova fila i anem omplint les variables segons la informació de la qual disposem.
– No deu haver estat fàcil recollir totes aquestes dades… Quines han estat les principals dificultats en aquest procés?
A dia d’avui, encara tenim algunes columnes o variables amb manca de dades. Un dels objectius principals d’aquesta fase del projecte ha estat construir la BDD ideal per al multiperill, incloent-hi tots els camps d’informació necessaris perquè els registres de cada perill natural siguin tan complets com sigui possible. Tot i així, ens hem adonat que, quan busquem les dades sobre el terreny, sovint no disposem de tota la informació desitjada. Aquest fet implicarà que, més endavant, quan entrenem l’algoritme, haurem de fer algunes assumpcions o definir rangs per a les variables amb menys dades disponibles. Cal destacar també que el projecte GarMultiRisk és una prova pilot que ens ofereix un context ideal per experimentar i aprendre. El coneixement adquirit en aquesta fase ens permetrà perfeccionar tant la metodologia com les tècniques utilitzades amb vista a futures investigacions.
– Seguint una mica amb la pregunta anterior: hi ha algun perill concret del qual hagi costat més trobar la informació ? O algun aspecte que t’hagi sorprès de les dades?
Els incendis han estat difícils de recollir perquè a La Garrotxa no se’n donen molts o cremen molt poca superfície o la majoria son per causes antròpiques, no naturals. A més, en premsa històrica he trobat molt poca informació. D’altra banda, sí que m’ha sorprès totes les esllavissades que he recollit. Diria que és el perill del qual disposem de més dades. Per als terratrèmols i inundacions, ja hi havia moltes bases de dades inventariades ben fetes i amb moltes dades.
– Anteriorment has mencionat conceptes com la dinàmica geològica dels perills naturals o el fet de realitzar un algoritme a partir de les dades recollides. Entenc que l’equip del projecte és gran i divers. Com ha estat la col·laboració entre vosaltres i quins perfils hi ha?
Sí, el nostre equip és multidisciplinar, un altre dels aspectes que em motiven del projecte. El coneixement científic l’aporten principalment el Dr. Joan Martí Molist i la Dra. Marta López Saavedra. Ambdós treballen al Natural Risks Assessment and Management Service (NRAMS) de l’IDAEA-CSIC. Tota la part informàtica és a càrrec d’en Marc Martínez Sepúlveda, que també treballa a NRAMS. El coneixement científic local ha estat reforçat pel Dr. Llorenç Planagumà i la Mireia Jiménez, implicats en el projecte com a membres del CST, i l’Alba Ocaña, tècnica ambiental del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de La Garrotxa, una entitat col·laboradora del projecte.
– I quins passos heu seguit fins ara en la realització d’aquesta BDD?
El primer va ser, conjuntament amb la Marta, veure quines fonts d’informació hi havia, és a dir, on havíem d’anar a buscar les dades. Per aquesta fase inicial vam crear una taula Excel per a cada perill natural on indicàvem on anar a buscar la informació: enllaços d’internet, referències de llibres, articles, premsa històrica, etc. Durant aquest procés vam adonar-nos que hi havia dos tipus de dades: les inventariades i les que no. Les inventariades són registres oficials digitalitzats que amb un simple clic ja es descarreguen i podem incloure a la nostra BDD de forma pràcticament immediata. Pel que fa a les dades no inventariades, aquestes són les que han portat més temps. He hagut d’anar a buscar-les en articles científics, llibres de divulgació científica, articles de premsa històrica… Pel que fa a la premsa històrica, he cercat la informació a diferents repositoris digitalitzats: l’Hemeroteca d’Olot, que inclou articles d’Olot i La Garrotxa, i està construït per la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot; i el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, de l’Ajuntament de Girona. Vaig estar combinant diferents paraules clau, com per exemple el nom d’un municipi + el nom d’un perill natural, per així aconseguir el tipus d’article que m’interessava.
D’altra banda, també hem anat a buscar testimonis orals de persones amb coneixement local de la comarca. Per exemple, al gener de 2024, vam organitzar uns tallers de ciència ciutadana dirigits a persones habitants dels municipis de la Garrotxa. L’objectiu dels tallers era que la gent vingués a explicar si recordava haver viscut algun fenomen natural advers dins del territori. En aquests tallers vam coincidir amb persones aficionades a la meteorologia que ens han cedit les seves dades i amb persones treballadores de les Agrupacions de Defensa Forestal que ens han proporcionat informació valuosa sobre les dinàmiques dels incendis o les inundacions a La Garrotxa. Mentre consultava totes aquestes fonts, he anat buidant les dades en la taula Excel de la BDD. Durant tot el procés, hem tingut reunions regulars amb l’equip de GarMultiRisk on he posat en comú els dubtes que tenia i hem pres decisions sobre la BDD en base a la informació científica/tècnica que podia aportar cadascú.
– I pel que fa als propers passos, quins són?
Per tal de començar a entrenar l’algoritme, en Marc Martínez (programador informàtic), necessita ja totes les dades que tinguem i, sobretot, estandarditzades perquè la màquina les pugui llegir bé. Paral·lelament, l’equip científic ha de desenvolupar un model conceptual robust mitjançant una metodologia que s’anomena “arbre d’esdeveniments” o “event tree” en anglès. Això és perquè la màquina, quan hagi de buscar interrelacions entre els diferents perills naturals, ho faci en base a les lleis físiques i geològiques que governen aquest tipus de processos. Tot aquest projecte s’acaba al maig de 2025, on entregarem una varietat de productes, com ara mapes estàtics, visors online interactius i informes, tot integrat dins d’un Pla de Gestió. Per tant, a banda d’aquesta part més de ciència de dades, encara queden altres tasques per fer.
– Com valores la feina feta fins ara?
Jo crec que ara mateix tenim la base de dades dels perills naturals ocorreguts a la comarca de La Garrotxa més completa que hi ha, i això ja és un gran èxit. Ara necessitem que la geologia i la informàtica es trobin perquè la BDD passi a ser funcional.
– Si ara haguessis de tornar a començar, què haguessis fet diferent?
Crec que, des del principi, hauríem d’haver definit amb més precisió quines variables calia recollir per a cada perill natural. El que m’ha generat més feina fins ara ha estat haver de consultar les fonts d’informació diverses vegades per obtenir dades addicionals que,
inicialment, no havia considerat rellevants.
– Per acabar, quin balanç general fas del projecte i de la teva participació en aquest?
Estic molt motivat amb aquest projecte. És cert que la geologia i els riscos naturals no són el meu camp principal d’expertesa, però m’agrada poder-hi aportar d’una manera tan concreta. Tot i que la BDD sigui l’engranatge més bàsic, s’hi anirà construint a sobre, i em satisfà veure les ganes que hi ha per aprendre i avançar. A més, valoro molt positivament formar part d’un equip tan multidisciplinari. Fins ara, no havia tingut l’oportunitat de col·laborar amb un grup de treball així, on es pot aprendre tant els uns dels altres.
D’altra banda, aquest projecte també m’ha permès obrir una nova etapa professional, ja que, si tot va bé, m’incorporaré a NRAMS a partir del gener de 2025. Amb tot, tinc moltes ganes de continuar treballant sobre la feina feta fins ara, aportant al màxim i remant junts/es en una mateixa direcció.
– Que bé Arnau! Molta sort en aquesta nova etapa i, ja que hi som, bon any 2025!
Gràcies, igualment!
Referències:
Revelles, J., Martí Molist, J., Burjachs, F., Finsinger, W., Iriarte, E., Mesquita-Joanes, F., Pla- Rabés, S., Planagumà, L., Rodrigo, M. A., Alcalde, G., & Saña, M. (2023). Socio- ecological impact of monogenetic volcanism in the La Garrotxa Volcanic Field (NE Iberia). Scientific Reports, 13, Article 8168. https://doi.org/10.1038/s41598-023-35072-0
El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).
Amb el suport de: Col·laboren:
