Aquest projecte vol explicar i divulgar els serveis ecosistèmics de les fonts naturals i la seva relació amb el medi social i natural, així com promoure processos d’aprenentatge i de debat al voltant dels valors socioambientals que porta implícits, com a recurs vital i finit que és l’aigua dolça. Alhora, vol despertar la visió crítica de la població local a través de debats i mostrar el potencial que rau en la societat a l’hora de custodiar i gestionar aquest recurs i el territori on viuen.
L’eix del projecte és, per una banda, la conservació i protecció de les fonts de la comarca, enteses com a servei ecosistèmic cultural i de suport que són; per altra banda, vol apropar el coneixement científic i els processos daprenentatge del medi natural al públic local; finalment, dotar la població local d’una visió crítica quant a l’ús i la gestió d’aquest recurs natural i empoderar-lo perquè adopti una actitud proactiva.
Tal com s’exposa a múltiples estudis científics, les fonts són alguns dels indicadors més sensibles al canvi climàtic global i tenen una gran importància cultural per a moltes localitats, convertint-se en un element essencial del nostre patrimoni. Així, juguen un paper vital a la salut i la longevitat de la nostra societat i del nostre planeta. Molt poca investigació s’ha centrat en els ecosistemes de les fonts o en les espècies dependents. Aquesta manca d’atenció cap a aquests ecosistemes ha derivat en la seva degradació i això comporta una pèrdua d’hàbitat que constitueix una crisi ambiental global i una pèrdua de patrimoni cultural. Afortunadament, en els darrers anys, les institucions i entitats de conservació han començat a posar a la seva mira aquests ecosistemes fràgils i crítics, però els projectes d’estudi i conservació de fonts encara són molt escassos.
Aquests hàbitats són alhora essencials com a indicadors per calibrar la salut de les aigües subterrànies. La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/EC) estableix un lligam clar entre l’estat i objectius de sostenibilitat de les aigües subterrànies i el sosteniment dels ecosistemes terrestres dependents, moltes vegades lligats a surgències puntuals i fonts.
Volem dotar les fonts de la importància que tenen i per això creiem que cal generar una xarxa de complicitats entre administració, entitats locals i ciutadania per al coneixement i la conservació dels petits punts d’aigua de la nostra comarca. Per aconseguir-ho considerem essencial proposar iniciatives de ciència ciutadana i definir i implementar una estratègia a nivell comarcal de gestió i conservació d’aquests ecosistemes que garanteixi i faciliti la participació dels agents del territori a la governança i conservació del Patrimoni Natural.
En concret, amb Cuidafonts volem:
-Incrementar el coneixement científic local al voltant de l’ecosistema de les fonts existent per valoritzar-les i divulgar la importància d’aquests hàbitats, els de taxes més grans de biodiversitat de les zones de muntanya de l’àrea Mediterrània.
-Conrear i promoure els aprenentatges científics de la població, així com la seva visió crítica a través de processos de qüestionament de la situació actual i de les causes que ens hi han portat.
-Conèixer l’estat i les necessitats de les fonts escollides i els seus ecosistemes a través de la recollida de dades in situ, del seguiment i l’anàlisi.
-Fomentar el lideratge local en la conservació de les fonts per reconèixer i garantir el valor social, cultural, ambiental i econòmic que tenen.
-Que la comunitat local sigui sensible als problemes, dificultats o deficiències que presenta el seu entorn proper.
-Crear llaços de col·laboració entre la població, els propietaris i les entitats locals.
-Conéixer, recopilar i preservar el patrimoni cultural i històric relacionat amb les fonts seleccionades.
Proposem doncs realitzar tallers-sortides per al foment de la ciència ciutadana en un conjunt de fonts de la zona de la Vall d’en Bas. Per això, s’han escollit un total de 7 fonts que pertanyen a la capçalera del riu Fluvià.
Es contacta amb les associacions veïnals i entitats socioculturals involucrades. Es demana també a les associacions que ajudin a difondre les activitats i així poder arribar a un ventall social més gran.
Per a cada grup de participants es proposen dues activitats amb format sortida-taller:
-Activitat 1: explicació del projecte, sortida-taller participatiu sobre fonts, biodiversitat i els seus serveis ecosistèmics; recopilació d’informació local.
-Activitat 2: recopilació de dades científiques per a la comprensió, l’avaluació i el seguiment de l’estat dels ecosistemes de les fonts; aquesta activitat consta de diverses sortides de camp acompanyades per tècniques i també de la presa de dades autogestionada per part del voluntariat.
Una tercera activitat es proposa per realitzar-la conjuntament amb totes les persones voluntàries:
-Activitat 3: taller per a la recopilació i posada en comú dels treballs i aprenentatges, taller participatiu sobre propostes de ciència ciutadana futures a dur a terme per a una estratègia comuna.
Una quarta activitat, oberta als/les participants i al públic general de la comarca:
-Activitat 4: jornada divulgativa del projecte i dels treballs de ciència ciutadana com a eina de coneixement i empoderament local.
Estudis desenvolupats entre els anys 2017 i 2018 dins del marc del projecte “Fonts Naturals” de BioSciCat (amb el suport de la Fundació Biodiversitat) han servit per demostrar que les fonts naturals són probablement els oasis de vida més rics, desconeguts, fràgils i amenaçats davant del canvi climàtic dels ecosistemes ibèrics (i és que, als pocs metres quadrats que sumen la xarxa de fonts de qualsevol lloc, s’amaga una gran fracció de tota la seva riquesa biològica). La Vall d’en Bas és una àrea de creixent freqüentació. El mateix veïnatge, així com l’Ajuntament, són conscients de la necessitat de regular els espais però, sobretot, divulgar i conscienciar sobre la seva riquesa. Així, les fonts ja de per si mateix i en el seu context actual es converteixen en ecosistemes fràgils, en risc i sense una gestió pròpia. En el cas de les fonts seleccionades, a part de la seva fragilitat com a conseqüència del canvi climàtic, hi ha una problemàtica relacionada amb la pròpia activitat humana: es troben en espais sotmesos a la hiperfreqüentació (rius i gorgs que es converteixen a zones de bany massificades a l’estiu). És essencial doncs sensibilitzar i empoderar la població a través del coneixement, desenvolupar treballs de seguiment i conservació, així com de sensibilització i gestió comuna amb la població i entitats de la zona.
Considerem necessària una visió global per trobar solucions locals que permetin assolir una gestió i un model de governança sostenibles de l’aigua, i en aquest context cercar les propostes de caràcter estratègic, social i polític que ho permetin. Això ens hauria d’ocupar seriosament i també hauria de promoure accions per enfortir la resiliència hídrica. Dins d’aquestes accions és primordial el coneixement i la formació de la societat de forma crítica i rigorosa, ja que hi radica un enorme potencial a l’hora d’interactuar amb el seu entorn, els serveis ecosistèmics que aquest ofereix, així com la governança i la gestió del territori. i dels seus recursos.
Des de fa anys hi ha una tendència cap a la democratització i l’obertura dels processos de coneixement, ja que cada cop la gent està i vol estar més informada. L’aportació de la ciutadania genera resultats significatius, ja que és la ciutadania qui té la informació i el coneixement concret del seu entorn. Així, amb la unió de la divulgació i la comunicació científica per una banda i el coneixement ciutadà (social, ambiental i econòmic) del territori on viuen de l’altra, es promouen processos d’aprenentatge per a ambdues parts, generant espais d’intercanvi, debat i proposta en què es pren consciència de l’entorn socioambiental i s’empoderen els diferents actors locals. Amb aquestes iniciatives es dóna lloc a lexperimentació i la generació del pensament crític. Amb tot això, ampliem un possible escenari de treball amb propostes de transformació i presa de consciència respectuoses amb el medi ambient i la salut.
Així, atesa l’emergència del context actual i davant la necessitat de prendre part activament en el procés d’estabilització i recuperació del recurs hídric, des del CST creiem que cal generar espais comuns on els diferents actors socials dels pobles i les ciutats, juntament amb aquells que poden aportar coneixement científic específic, puguin compartir aprenentatges, debatre realitats i proposar accions per aconseguir una gestió de l’entorn més resilient i sostenible. Aquests espais alhora proporcionen pensament crític i empoderament, indicadors de l’estat de salut de la nostra societat.
Aquest projecte es du a terme gràcies al suport de FECYT, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia, una organització independent sense ànim de lucre que promou la ciència i la tecnologia.
