Crònica I Taller de Patrimoni Geològic i Geodiversitat
Els passats 9, 10 i 11 d’octubre es va celebrar el I Taller de Patrimoni Geològic i Geodiversitat a Can Trona (La Vall d’en Bas), organitzat en coordinació entre el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, la Fundació Girona, l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), la Universitat de Girona: Campus Patrimoni Cultural i Natural, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), l’Institut de Geociències UNAM i el Geoparque Triángulo Sagrado (Mèxic).
A diferència dels seminaris de patrimoni geològic organitzats anteriorment pel CST, enguany el focus estava posat en crear un espai obert de reflexió per tal de fer un recull de les principals oportunitats i amenaces actuals que afecten al patrimoni geològic i la geodiversitat. Per aquest motiu, el taller va tenir una durada de tres dies i va incloure tant ponències com sortides de camp.
Durant les xerrades es van presentar casos pràctics sobre el patrimoni geològic i la geodiversitat des de diferents perspectives: la realització d’inventaris geològics i la investigació associada; la divulgació i l’educació; la gestió i la conservació; i els marcs legals aplicables.
Pel que fa als inventaris, el pastor i geòleg Miquel Casas va explicar l’inventari que està realitzant en el Parc Natural del Ter-Freser i la vall del Núria. En aquesta regió, l’impacte de la construcció de les pistes d’esquí ha malmès punts d’interès geològic i s’espera que la realització d’aquest inventari pugui permetre conservar millor tots aquests elements en un futur. D’altra banda, el geòleg Isaac Camps va presentar l’inventari (peri)urbà que realitza a la ciutat de Terrassa. La importància dels inventaris urbans recau en què inclouen un element de proximitat geogràfica i quotidianitat envers a la geologia que ens envolta. Alhora, també tenen un interès didàctic, per la identificació de béns d’interès geològic propers a les escoles i que simplifiquen la gestió de les visites amb l’alumnat.
En l’àmbit de la divulgació, el Dr. Llorenç Planagumà, l’Agustí López i el Dr. Joan Martí van presentar els itineraris geològics com una forma de descobrir a peu la geologia d’un indret. En concret, es va posar l’exemple de la caldera volcànica d’Estac, on s’ha elaborat un camí amb plafons explicatius per donar-la a conèixer.
D’altra banda, gràcies a la presència del Dr. Gerardo Aguirre y Geraldine Vázquez, de la UNAM, es va poder conèixer el projecte de Geoparque Triángulo Sagrado que estan desenvolupant a l’estat mexicà de Querétaro. Durant la discussió posterior a les seves presentacions, es va destacar que la unió del patrimoni geològic amb altres tipus de patrimoni (social, cultural, culinari) pot ser útil per atreure l’interès d’una audiència més àmplia, i que les noves tecnologies (mapping, 3D) també poden ajudar en aquesta tasca.
En un sentit més ampli, la Iris Schneider va presentar la comunicació en la geologia mitjançant el cas d’estudi de les campanyes de comunicació del risc per sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta aportació va servir per reflexionar entorn com comunicar el patrimoni geològic perquè aquest pugui despertar l’interès en les persones.
Des de l’educació, Octavi Bonet, de l’entitat d’educació ambiental Tosca, va donar alguns exemples de bones pràctiques d’activitats didàctiques on han participat, com el Volcanoschool o el Young Volcandpark. Ambdós posen el focus en transmetre el coneixement a través de l’experimentació directa i el desenvolupament d’habilitats transversals simulant un congrés científic per a joves, la visita de llocs d’interès geològic (volcans de La Garrotxa) i la col·laboració entre centres educatius d’Olot i Barcelona.
La Mireia Jiménez, hidrogeòloga, va aportar el cas d’estudi de l’educació amb l’alumnat de l’escola de Les Planes en el marc del riu Brugent, on l’aigua subterrània pot ser també un element geològic a treballar, i va destacar la importància d’incidir en la reconnexió entre la humanitat i la naturalesa.
Pel que fa a la gestió i la conservació, es va posar de manifest que hi ha una manca de personal geòleg en aquestes àrees, fet que sovint relega la geologia a un segon pla, prenent més importància la flora i la fauna. En aquest sentit, cal incidir per revertir aquesta situació. D’altra banda, el marc legal també representa un repte de futur, donat que hi ha una manca de regulació específica sobre el patrimoni geològic i la geodiversitat a Catalunya.
La sortida de camp a les coves de El Pasteral (La Cellera de Ter) va permetre intercanviar opinions i veure quins passos s’han de seguir per conservar i preservar de la millor manera possible aquest espai.
Per finalitzar, el divendres al matí es va anar fins al geoparc de la Catalunya Central, que va incloure una visita al centre de visitants i una sortida de camp a les mines de sal. En aquest cas, la trobada va ser interessant per apropar experiències entre Mèxic i Catalunya i obrir noves idees i línies a seguir perquè el projecte de geoparc Triángulo Sagrado pugui prosperar.
Aquesta primera edició del Taller ha permès redactar les principals amenaces i oportunitats relacionades amb cadascun dels blocs tractats (inventaris i investigació; educació i divulgació; gestió i conservació; marc legal). Es preveu que aquest resultat permeti establir un full de ruta i, en la propera edició, contrastar en quins aspectes s’ha avançat i en quins cal continuar treballant. Jornades com aquestes són necessàries per posar en valor el patrimoni geològic, sovint menystingut tot i ser el substrat de tot el que coneixem.
