Un nou estudi científic revela activitat volcànica més recent, d’ara fa 20 mil anys, a la zona volcànica de La Garrotxa

Resum esquemàtic de l’evolució temporal de l’activitat eruptiva al camp volcànic de la Garrotxa, integrant les noves edats i les prèvies a l’estudi actual. Les localitzacions estan ordenades, de dalt a baix, de més recents a més antigues (Martí et al, 2025).
Els investigadors Dr. Llorenç Planagumà (Geonat SL i CST) i el Dr. Joan Martí Molist (IDAEA- CSIC) han format part d’un equip de recerca¹ 1’encarregat de revisar l’estratigrafia² i les edats de les erupcions del camp volcànic de La Garrotxa (Martí et al, 2025).
Aquest gener de 2025, els resultats han estat acceptats per a ser publicats properament, en format d’article científic, a la revista Quaternary Science Advances. Tant el Dr. Planagumà com el Dr. Martí formen part del projecte GarMultiRisk, del CST, i els nous resultats obtinguts aporten informació rellevant per a l’anàlisi de la perillositat associada a l’activitat volcànica de la comarca de La Garrotxa.
L’estudi s’ha realitzat a partir de 14 mostres de diferents cons volcànics i colades de lava, les quals han permès disposar de dades inèdites i ajustar millor les edats que es tenien fins ara gràcies a una tecnologia més avançada. Les datacions que més han sorprès són:
- La colada de lava del Molí Fondo de Sant Joan les Fonts, corresponents a la primera
erupció de la zona, s’ha datat amb una edat de 248 mil anys. - El volcà Montsacopa (Olot), que va fer una erupció fa tan sols 20 mil anys.
- La colada de lava de La Moixina (Olot), de fa 26 mil anys.
- El volcà del Croscat (Santa Pau), va tenir l’erupció entre 13-15 mil anys.
- La colada de lava al Bosc de Tosca es va emplaçar fa 17 mil anys.
La tècnica utilitzada per a les datacions ha estat la radiomètrica, una tècnica que permet saber l’edat exacta de les roques analitzant els seus elements químics, com per exemple, la relació entre els isòtops 40Argon/36Argon presents a la roca. Les anàlisis s’han realitzat al Geochronology Research Laboratory de la Universitat New Mexico Tech (Socorro, Estats Units), que té una àmplia experiència en datacions radiomètriques de roques volcàniques basàltiques joves.
La investigació conclou que l’obtenció d’aquestes dades és una millora significativa per entendre el camp volcànic de La Garrotxa perquè proporciona nova informació sobre l’estratigrafia de les unitats volcàniques d’aquesta zona, i mostra que les erupcions van ser més freqüents i són més recents del que es creia.
L’estudi també sosté que la forma dels volcans i el seu estat de conservació no és determinant per establir-ne la seva edat relativa, ja que les tasques d’urbanització i altres factors d’erosió poden haver-los modificat i, en conseqüència, induir a errors.
Aquesta investigació ha estat la segona fase d’un estudi més ampli sobre edats i evolució del vulcanisme de la regió. La primera fase va consistir en l’obtenció de dades de cendres volcàniques de l’antic llac (paleollac) que ocupava la Vall d’en Bas i els resultats van ser publicats a les revistes científiques Scientific Reports-Nature i The Holocene (Iriarte et al, 2023; Revelles et al, 2023).
Una tercera fase, ja en desenvolupament, inclourà noves datacions que completaran el marc evolutiu de l’activitat volcànica i la freqüència de les erupcions al camp volcànic de La Garrotxa. L’objectiu últim és establir un model precís del funcionament i el risc associat a aquest tipus de zones volcàniques, que són les més abundants al nostre planeta.
Per últim, es confirma que cal una investigació geològica i geocronològica més detallada per tal de comprendre aquests camps volcànics i, de retruc, el Sistema del Rift Europeu, una estructura geològica que recorre part d’Europa, formada per esquerdes i fractures a l’escorça terrestre, i a la qual pertanyen els volcans de La Garrotxa. El Rift Europeu, degut a la seva relativa joventut i les manifestacions actuals d’activitat (sismes, fumaroles, entre d’altres) s’hauria de monitoritzar de manera més efectiva per tal d’afrontar reptes futurs de mitigació del risc volcànic.
L’estudi de l’activitat volcànica a La Garrotxa no només permet avançar en la ciència bàsica, sinó que també aporta dades útils per a projectes d’avaluació del multiperill de la comarca, com és el del GarMultiRisk: tot i que els volcans queden fora del període temporal de 123 anys considerat en el projecte per a la recopil·lació de dades sobre els perills naturals ocorreguts a la zona, és important tenir-los en compte com un element més del risc natural a la zona. Per a més informació, us animem a llegir l’entrevista a l’Arnau Lagresa, on s’explica amb més detall la realització de la base de dades del projecte.
Si teniu preguntes o voleu saber més sobre el projecte o l’estudi, no dubteu en contactar-nos directament a centresostenibilitat@gmail.com o escriure als investigadors principals (Dr. Llorenç Planagumà – llplanaguma@gmail.com; Dr. Joan Martí Molist – joanmartimolist@gmail.com).
Referències:
Martí, J., Ricci, J., Planagumà, L., & Aguirre Díaz, G. J. (2025). The Quaternary La Garrotxa Volcanic Field (NE of
Iberia): A geochronological approach. Quaternary Science Advances, 100267.
https://doi.org/10.1016/j.qsa.2025.100267
Iriarte, E., Revelles , J., Finsinger , W., Mesquita- Joanes , F., Rodrigo, MA., Burjachs , F., Expósito, I., Marti- Molist,
J., Planagumà, Ll., Alcalde , G., Saña , M. (2023). Youngest Iberian Holocene volcanic eruptions and
paleoenvironmental evolution of a barrier-paleolake in the Garrotxa Volcanic Field (NE Spain).
Holocene, 33(8), 939-959. https://doi.org/10.1177/09596836231169989
Revelles , J., Marti-Molist, J., Burjachs , F., Finsinger , W., Iriarte, E., Mesquita- Joanes , F., Pla- Rabes , S.,
Rodrigo, MA., Alcalde, G. , Saña , M. (2023). Socioecological impact of monogenetic volcanisme in
the La Garrotxa Volcanic Field (NE Iberia). Scientific Reports, 13, Article 8168.
https://doi.org/10.1038/s41598-023-35072-0
Autoria del text:
Llorenç Planagumà Guàrdia, amb revisió de Joan Martí Molist i Iris Schneider Pérez.
¹ New Mexico Tech University, dels Estats Units, i la Universidad Nacional Autónoma de México, de Mèxic
² Camp de la geologia que estudia les capes de roques per entendre com s’han format i en quin ordre, al llarg del temps.
Aquestes datacions han estat possibles, en part, gràcies al finançament rebut per part del projecte GarMultiRisk, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).
Amb el suport de: Col·laboren: