CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Arran del conflicte referent a l’ampliació de l’aeroport us recomanem la lectura de l’article que es va publicar a l’Anuari de l’any 2019. Un conflicte d’oposició a una model d’infraestructures que ja s’han donat a altres indrets d’Europa.

L’article complert en format PDF: Oposicio a grans infraestructures_anuari (1)

A partir de l’anàlisis de l’oposició a un aeroport (França), d’una línia d’alta velocitat (Itàlia) i d’una autovia (Catalunya) podem interpretar diferents aspectes en loposició a aquestes infraestructures de mobilitat. A favor d’aquest model d’infraestructures hi ha l’empresariat i els seus grups de pressió, alguns cops el sindicalisme que depenen del projecte pot estar a favor o en contra, en contra hi ha la pagesia local, els veïns i veïnes junt amb entitats ecologistes i ambientalistes, així com organitzacions polítiques sobretot de l’esquerra radical i ecologistes. Els experts conformen un altre actor rellevant, que tant el podem ubicar a favor com en contra.Tanmateix els estudis i informes no oficials estan al costat de la justificació del no a la infraestructura per tal de recolzar els moviments i donar arguments a l’oposició, proposant, fins i tot, alternatives. Els que s’oposen són un NIMBY? És a dir, s’oposen, per exemple, a l’aeroport però en canvi, en la seva vida no tenen cap problema per utilitzar els avions? El mateix podríem dir respecte al cotxe o al tren d’Alta Velocitat… Aquests dilemes que poden dur a qualificar certes mobilitzacions com a NIMBY es simplifiquen i s’utilitzen intencionadament (s’instrumentalitzen), obviant que en molts casos els que s’oposen a aquestes infraestructures no els queda altra remei que conviure amb un model territorial i econòmic que els ve imposat, que algú ja ha planificat -sigui per interessos d’uns quants o, fins i tot, pensant en el bé comú. Seguint l’argumentació dels que denuncien la incoherència dels opositors, s’arriba a la perversió d’afirmar que només hi havia un model de mobilitat possible, i que tot allò que s’hi oposa, no té cap justificació. Les tres plataformes clamen per una realitat que amb el temps s’ha fet evident i és la de reutilitzar les infraestructures, deixant enrere la construcció de noves infraestructures i millorar les velles, malgrat no siguin tan eficaces en reducció de temps però sí molt més eficients en termes de relació cost/temps. El factor temps és cabdal ja que apareix en molts conflictes i és una de les justificacions utilitzades pels defensors. Quan s’accepta que cal reduir el temps de desplaçament també s’accepta que sempre es pot anar més ràpid i més lluny i això comporta el perill que un cop finalitzada la construcció de cada infraestructura aquesta ja queda obsoleta l’endemà mateix de la seva inauguració. Un dels debats interessants a abordar en aquests casos és quin és el límit del temps entre un punt i un altre per tal de ser acceptable? Una hora d’estalvi justifica una gran infraestructura com és el cas del TAV Lió – Torí? Trenta minuts? I cinc minuts? Retornant al concepte Nimby, queda clar que cap dels tres moviments s’oposa a la infraestructura per construir-la en un altre indret, un dels trets que ens podria fer pensar que estem davant una oposició a la infraestructura però no al model de mobilitat actual. I per l’altra banda? Qui són que els hi estan a favor? en aquest cas en els tres casos coincideix que és l’empresariat local, per interessos econòmics evidents però també per mantenir el poder en la defensa d’un model que actualment els és favorable. Aquesta defensa l’embolcallen en el nom del progrés i del desenvolupament econòmic i això és el que els permet legitimar-se, apel·lant a l’interès general o al bé comú i no els seus interessos particulars; també els dona una superioritat moral a l’hora de detectar quines són les necessitats del territori, argumentant que qui millor que ells coneix la realitat econòmica del territori.

Però potser, el que ens diu la realitat, és que els tres conflictes que hem analitzat, demanen un canvi de model socioeconòmic i per tant de mobilitat pel bé del planeta i la nostra subsistència. Fer front a aquestes tres problemàtiques no és altra cosa que fer front a les tres crisis que ens interpel·len: la climàtica, l’ecològica i l’energètica. Científicament està provat que un canvi de model significarà menys avions, menys cotxes i més rodalies (en contraposició al TAV). Per tant l’oposició a aquestes infraestructures no es pot considerar NIMBY sinó una defensa del bé comú, tant regional com europeu. Uns crits d’oposició que malden per una nova planificació territorial on la mobilitat sigui menys contaminant, més propera, que cohesioni la població i no impacti en la biodiversitat, que uneixi pobles i ciutats i no només grans ciutats, deixant enrere el factor temps en el càlcul que justifiqui el projecte com un factor important.

Tots els actors que es mouen en contra i plantegen resistència a aquests projectes de grans infraestructures, fins i tot davant la repressió policial, és la demanda d’un nou model de gestió territorial i de poder participar en la presa de decisions polítiques més enllà de les eleccions. Un nou model territorial que té com a finalitat deixar enrere les presses i els grans projectes, per a centrar-se en la millora de les relacions humanes, les petites produccions agrícoles, la mobilitat sostenible i de proximitat,… i que es tradueix en una altra manera de viure. Aquest canvi de model ha de venir d’una participació més efectiva de les persones i entitats que cerquen el bé comú del seu territori; els grans lobbies empresarials ja hi participen des de fa anys i com hem vist defensen un interès general amb uns interessos poc comunitaris i  que ens porta a un carreró sense sortida.  La defensa d’aquests interessos per part de l’empresariat i alguns partits polítics és aferrissada i es sosté perquè té aliats poderosos com es pot veure en certes actuacions policials, judicials o en els mitjans de comunicació; i aquests no tenen cap mala consciència en utilitzar el monopoli de la violència que tenen els governs per tal de fer retrocedir i desmotivar als opositors als projectes. Un canvi de model no és senzill però sí necessari per tal de poder crear un planeta més humà i en equilibri amb la natura.

Pels que no vau poder seguir el seminari en directe. Us deixem el vídeo per tots els que el voleu visualitzar.

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura s’ha elaborat un document amb propostes i mesures adreçades als partits polítics i organitzacions socials amb l’objectiu de posar sobre la taula els principals reptes que Catalunya haurà d’abordar els propers anys i instar als partits polítics a que facin seves les mesures que creiem imprescindibles per fer-hi front.

Aquesta propera legislatura és clau per a fer front a la situació d’emergència ecològica, climàtica i social, i per posar les bases d’un model socioeconòmic i territorial sostenible.

És per això que des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial ens sumem i exigim als partits polítics i responsables de la gestió del territori que abordin amb decisió la situació actual i que posin a la pràctica d’una vegada per totes el que la comunitat científica clama des de fa anys: ens cal un canvi en la gestió territorial immediat i deixar de seguir amb aquesta inèrcia que ha ultrapassat els límits del nostre entorn natural.

Del document, la pròpia entitat destaca aquelles que no podene sperar més i que són del tot urgents i necessàries:

1. Que s’impulsi i s’aprovi una Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural que actualitzi l’obsoleta Llei 12/1985, d’espais naturals, que contempli mecanismes de governança i mesures adequades de foment de la conservació de la natura, fiscalitat positiva i altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la corresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.

2. La reconfiguració de l’estructura departamental de la Generalitat de Catalunya, amb la creació d’una vicepresidència o departament que assumeixi de manera exclusiva les competències en matèria de medi ambient i sostenibilitat. 

3. El desplegament normatiu de la Llei 7/2020, de creació de l’Agència de la Natura, amb capacitats, estructura i recursos econòmics necessaris per desplegar de forma efectiva totes les competències que se li atribueixen.

4. Que es desplegui i reforci el Fons de Patrimoni Natural, que ha de permetre impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.

Podeu trobar tota la informació complerta i la documentació a la web de la Xarxa per la Conservació de la Natura:

Presentem les propostes polítiques de la XCN per les eleccions 2021 al Parlament de Catalunya