Dones al camp: sempre hi han estat

Segons l’últim Cens Agrari realitzat a Catalunya, l’any 2020, les dones, sota l’etiqueta de caps d’explotació d’activitats d’agricultura i/o ramaderia, representaven vora el 24% del total. Una xifra que ha augmentat des del 2009, on representaven el 17%.

A l’informe “A sol i serena: dones, món rural i pagesia”, publicat el 2008 per l’Institut Català de les Dones, es fa palès que sovint és difícil trobar la dada exacta que pugui respondre a la pregunta “Quantes pageses hi ha?” (Binimelis et al, 2008, p. 46). El problema ve de que les estadístiques separen el número de dones presents al camp segons aquestes siguin titulars de l’explotació, assalariades, parelles o altres familiars.

Ara bé, sí que hi ha consens sobre una qüestió: les dones treballadores del sector agrari i ramader sempre hi han estat, malgrat que, sovint, invisibilitzades. Per tant, per entendre aquesta realitat, no només es pot recórrer a les dades estadístiques sinó que cal escoltar les seves veus en primera persona, a través d’entrevistes personals, o a través de les plataformes que han creat per tal d’organitzar-se i reclamar les seves lluites.

A Catalunya, són exemples l’associació de Dones del Món Rural i Ramaderes a Catalunya.

Dones del Món Rural, neix l’any 2008, arrel de dotze dones catalanes del sector primari que van fer un viatge a Zumaia (País Basc), organitzat per l’escola Agrària i Alimentària de l’Empordà, per tal d’aprendre sobre l’associacionisme de la dona rural basca. Els seus tres eixos són: aconseguir la representativitat de la dona en espais de decisió i debat dins del sector primari; la visibilització de la feina de la dona en el món rural; i promoure la igualtat d’oportunitats.

Des de llavors, han participat en diversos projectes i s’han expandit a les xarxes socials. Destaca la seva participació en la comissió motora de l’Agenda Rural de Catalunya i l’organització, el desembre de 2023, del I Congrés Dones del Món Rural. El passat 5 de març també van donar suport a la Plataforma Revolta Pagesa en el ple monogràfic al Parlament de Catalunya.

D’altra banda, Ramaderes a Catalunya, es crea el 2016, amb tres línies d’acció principals que són: reivindicar la ramaderia extensiva, la sobirania alimentària i el respecte al medi ambient. Els requisits per formar-ne part són: treballar en una explotació extensiva, velar pel benestar animal i formar part activa de la feina relacionada amb la pagesia.

Segons dades del 2021, 60 pastores repartides per tot el territori de Catalunya formen part d’aquest col·lectiu, que també ha crescut des dels seus inicis. El 8 de març d’ara fa sis anys, van penjar un vídeo al youtube que mostrava els principals estereotips als quals estan sotmeses per ser dones i dedicar-se a la pagesia. En aquest vídeo utilitzen el lema “Sense pastores, no hi ha revolució!”, que també els hi serveix per a les mobilitzacions actuals, a les quals s’hi han unit i han publicat un manifest.

Aquests són només alguns dels exemples de com les dones trenquen el seu silenci des del camp. L’autoorganització permet que puguin visibilitzar-se, incidir en la societat per tal de trencar amb estereotips de gènere i mostrar una realitat que sempre ha estat present. Ara cal escoltar-les.

Referències:

Binimelis Adell, R., Bosch Oliver, M. i Herrero Cabrejas, A. (2008). A sol i serena: dones, món rural i pagesia. Quaderns de l’Institut, 12. Institut Català de les Dones.

Crèdits fotografia: Stefan Schweihofer en Pixabay.