En el marc del festival de dansa Sismògraf que tindrà lloc a Olot (La Garrotxa) a mitjans d’abril, la Mireia Jiménez, membre del CST,  ha participat en la realització d’una peça artística anomenada AIGUA juntament amb alumnes del cicle superior d’Integració Social de l’IES Montsacopa i la ballarina aèria Montse Canals, de la Cia. Las Lo Las. El resultat final es presentarà el dia 25 d’abril a les 19:30h a la Plaça de l’1 d’Octubre d’Olot. 

AIGUA és un projecte pedagògic on la ciència i l’art s’uneixen amb un mateix objectiu: reflexionar sobre el vincle actual dels humans amb la natura, especialment amb l’aigua, i indagar cap a noves possibilitats de relació. L’art aporta noves formes d’expressió de les idees i de les emocions de manera vivencial i la ciència noves possibilitats d’aprenentatge i creativitat.

S’ha treballat durant 10 sessions amb 27 joves estudiants i 2 professores del cicle formatiu de grau superior d’Integració Social de l’Institut Montsacopa, portant diferents propostes basades en accions físiques i sensorials amb l’objectiu que experimentin, reflexionin i reforcin els seus vincles amb l’aigua, des de la cura i el respecte. També que comparteixin visions i relats entre ells i elles i amb altres persones alienes al seu grup i de diferents edats, per tal d’obtenir opinions diverses i que valorin l’evolució d’aquests vincles amb el pas del temps.

Durant el procés s’han recollit les motivacions i experiències obtingudes a partir de les propostes inicials i s’ha elaborat col·lectivament una peça escènica mutidisciplinària que tindrà com a eix vertebral l’art i com a motor d’acció i d’inspiració l’aigua.

Una de les referents en tot el procés ha estat la biòloga ambiental i membre de la nació potawatomi Robin Wall Kimmerer, que diu: “Hem de recordar que allò que és bo per a la terra, també és bo per a la gent. Necessitem actes de restauració, no tan sols per a les aigües contaminades i les terres degradades, sinó també per a la nostra relació amb el món. Ens cal establir l’honor a la manera com vivim, de tal manera que quan caminem pel món no haguem d’apartar la mirada amb vergonya, de tal manera que puguem anar amb el cap ben enlaire i rebre el reconeixement respectuós de la resta dels éssers de la terra.”

Persones col·laboradores de la peça artística:

• Mirada científica: Mireia Jiménez (CST)
• Coreògrafa i ballarina aèria: Montse Canals de la Cia. Las Lo las
• Hi participen: alumnes del CFGS d’Integració Social de l’IES Montsacopa (Khaoula Ahannach, Axel Andonis Amador, Hola El Bouakili, Coral·lí Galeote, Laura Mesa, Valentina Moreno, Georgina Obrador, Joana Parés, Ingrid Karina Ramon, Maitane Redondo, Carla Boix, Ivan Esteve, Sara Alarcon, Anca Berbunschi, Esther Bosch, Paula Casas, Ian Gael Gonzalez, Salvin Kaur, Michal Mach, Selene Molina, Mia Oliveras, Mireia Sala, Nur Santana, Isaura Soy, Hali Touray, Aina Serrat, Andrea Rivera)
• Professores: Patrícia Buckley, Núria Santana
• Autor de l’arbre: Joan Cantal Coll
• Composició musical i ambient sonor: Xavi Molina Membrives
• Vídeo: Agnès Cabezas Horno
• Pintura: Andreu Elias Vidal
• Llengua de signes: Jordi Castells Lucas
• Transport i suport en el muntatge: Milton Sánchez Solanas

El projecte GarMultiRisk, que se centra en fer una anàlisi dels perills naturals presents a la Garrotxa, ha tornat a trepitjar aquesta comarca, en aquesta ocasió, durant els dies 8 i 9 d’abril. Membres del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Consell Comarcal i del grup d’investigació Multirisk Prevention de l’IDAEA-CSIC han organitzat unes jornades en format de tallers de formació amb l’objectiu d’identificar els reptes, potencialitats i necessitats que té el personal treballador que es dedica a la gestió del risc natural a la Garrotxa.

El 8 d’abril, dirigit únicament a personal tècnic i serveis d’emergències, va comptar amb la presència de membres de Protecció Civil, Policia Municipal, Cos de Bombers, Creu Roja, Agrupació de Defensa Forestal (ADF), Agents Rurals i personal tècnic de medi ambient. El 9 d’abril es va repetir el taller, amb la presència de representants polítics dels diferents municipis que engloben la comarca.

Malgrat la diferència de públics entre els dos dies, la dinàmica va ser similar. Els tallers van tenir una primera part tèorica, dirigida pel Dr. Joan Martí Molist, investigador del grup Multirisk Prevention de l’IDAEA-CSIC, que va fer una xerrada sobre perills naturals, clarificant conceptes i explicant els punts claus que hauria de tenir una correcta gestió del risc.

La jornada va comptar també amb una part més pràctica, dirigida per la Dra. Marta López Saavedra, del grup Multirisk Prevention. En aquesta part es van presentar alguns dels possibles productes finals resultants del projecte: mapes estàtics de perillositat, multiperillositat i escenaris futurs; informes que acompanyarien aquests mapes; i visors per tal de visualitzar de forma interactiva la informació gràfica recollida als mapes. Seguidament, es feia seure a les persones assistents en diferents grups, amb l’objectiu de que completessin uns DinA1, on se’ls demanava la seva opinió per a cada un dels prototips ensenyats (mapes, informes i visors) segons quatre criteris diferents: utilitat, format, comprensió i suggeriments. Amb l’ús de pòstits, havien de completar les diferents caselles i, finalment, compartir les idees amb la resta d’assistents.

Aquesta dinàmica, que es coneix amb el nom de “grups focals”, és molt utilitzada en el sector empresarial i té l’objectiu de motivar la participació per part de tothom. En el cas dels tallers de formació realitzats, ha servit per recollir informació valuosa que ajudarà a dissenyar els productes finals del projecte per tal de que siguin el més útils possibles per a les persones responsables de la gestió dels riscos naturals a la Garrotxa.

Crèdits imatge: Iris Schneider

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:                                                                                                   Organitzen:                               Col·laboren: 

Segons l’últim Cens Agrari realitzat a Catalunya, l’any 2020, les dones, sota l’etiqueta de caps d’explotació d’activitats d’agricultura i/o ramaderia, representaven vora el 24% del total. Una xifra que ha augmentat des del 2009, on representaven el 17%.

A l’informe “A sol i serena: dones, món rural i pagesia”, publicat el 2008 per l’Institut Català de les Dones, es fa palès que sovint és difícil trobar la dada exacta que pugui respondre a la pregunta “Quantes pageses hi ha?” (Binimelis et al, 2008, p. 46). El problema ve de que les estadístiques separen el número de dones presents al camp segons aquestes siguin titulars de l’explotació, assalariades, parelles o altres familiars.

Ara bé, sí que hi ha consens sobre una qüestió: les dones treballadores del sector agrari i ramader sempre hi han estat, malgrat que, sovint, invisibilitzades. Per tant, per entendre aquesta realitat, no només es pot recórrer a les dades estadístiques sinó que cal escoltar les seves veus en primera persona, a través d’entrevistes personals, o a través de les plataformes que han creat per tal d’organitzar-se i reclamar les seves lluites.

A Catalunya, són exemples l’associació de Dones del Món Rural i Ramaderes a Catalunya.

Dones del Món Rural, neix l’any 2008, arrel de dotze dones catalanes del sector primari que van fer un viatge a Zumaia (País Basc), organitzat per l’escola Agrària i Alimentària de l’Empordà, per tal d’aprendre sobre l’associacionisme de la dona rural basca. Els seus tres eixos són: aconseguir la representativitat de la dona en espais de decisió i debat dins del sector primari; la visibilització de la feina de la dona en el món rural; i promoure la igualtat d’oportunitats.

Des de llavors, han participat en diversos projectes i s’han expandit a les xarxes socials. Destaca la seva participació en la comissió motora de l’Agenda Rural de Catalunya i l’organització, el desembre de 2023, del I Congrés Dones del Món Rural. El passat 5 de març també van donar suport a la Plataforma Revolta Pagesa en el ple monogràfic al Parlament de Catalunya.

D’altra banda, Ramaderes a Catalunya, es crea el 2016, amb tres línies d’acció principals que són: reivindicar la ramaderia extensiva, la sobirania alimentària i el respecte al medi ambient. Els requisits per formar-ne part són: treballar en una explotació extensiva, velar pel benestar animal i formar part activa de la feina relacionada amb la pagesia.

Segons dades del 2021, 60 pastores repartides per tot el territori de Catalunya formen part d’aquest col·lectiu, que també ha crescut des dels seus inicis. El 8 de març d’ara fa sis anys, van penjar un vídeo al youtube que mostrava els principals estereotips als quals estan sotmeses per ser dones i dedicar-se a la pagesia. En aquest vídeo utilitzen el lema “Sense pastores, no hi ha revolució!”, que també els hi serveix per a les mobilitzacions actuals, a les quals s’hi han unit i han publicat un manifest.

Aquests són només alguns dels exemples de com les dones trenquen el seu silenci des del camp. L’autoorganització permet que puguin visibilitzar-se, incidir en la societat per tal de trencar amb estereotips de gènere i mostrar una realitat que sempre ha estat present. Ara cal escoltar-les.

Referències:

Binimelis Adell, R., Bosch Oliver, M. i Herrero Cabrejas, A. (2008). A sol i serena: dones, món rural i pagesia. Quaderns de l’Institut, 12. Institut Català de les Dones.

Crèdits fotografia: Stefan Schweihofer en Pixabay.