Autor: llorens

MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA. Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica.

MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA. Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica.

MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA. Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica. Sigrid Muñiz /Projecte Eudemon-CST Una manera d’entendre amb més profunditat la tan corejada transició energètica i alguns dels reptes que enfronta és fixant-nos en la conflictivitat que provoca la 

Gran participació a Vilafranca del Penedès per debatre la transició energètica

Gran participació a Vilafranca del Penedès per debatre la transició energètica

80 persones debaten a Vilafranca sobre el desenvolupament de les renovables al Penedès L’equip del projecte Eudemon, amb la col·laboració amb l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) i SOS Penedès han celebrat aquest cap de setmana dues jornades de debat i reflexió amb el 

Seminari Medi Ambient, Salut i Territori

Seminari Medi Ambient, Salut i Territori

Els darrers anys hem tingut accés a un coneixement científic que relaciona la salut i el seu deteriorament amb els condicionants ambientals que ens envolten en la nostra vida quotidiana. El treball, la mobilitat, la qualitat de l’aire i de l’aigua, l’alimentació, el soroll, entorns molt artificialitzats per la tecnologia, la manca de contacte amb la natura,… han estat factors vinculats amb noves i velles malalties.

 

Ens hem adonat que la nostra salut no només depèn de tenir bons hàbits personals sinó que com a societat amb la nostra forma d’habitar i organitzar el territori generem unes determinades condicions ambientals que poden ser saludables o perjudicials. Estem davant, per tant, d’una qüestió social i cultural.

 

Aquesta preocupació per l’entorn ambiental no és cap novetat en la història humana. Durant el segle XIX les terribles condicions de vida a les ciutats sorgides de la revolució industrial ja van ser denunciades pels anomenats “higienistes”. Aquests primers estudis que assenyalaven aquestes situacions injustes i intolerables es van incorporar ràpidament a les reivindicacions de l’incipient moviment obrer que va unir a les demandes laborals aquelles que tenien a veure amb la qualitat de vida de les seves poblacions: cases àmplies, assolellades i ben ventilades, aigua i serveis de clavegueram, espais verds, etc.

 

En aquest segle XXI les demandes han canviat, però apunten en la mateixa direcció: poder viure en entorns saludables i que no ens facin emmalaltir. Els riscos ja no venen determinats per ciutats insalubres i mancades de serveis d’higiene sinó per la desmesura provocada per un sobre desenvolupament que comença a tenir efectes inesperats i indesitjables.

 

Amb aquest seminari des del CST volem divulgar aquestes noves problemàtiques a partir dels coneixements experts que s’estan generant i difondre alternatives possibles que ens ajudin a promoure entorns urbans i rurals més amables i saludables. Ho farem posant al centre qüestions relacionades amb la mobilitat i els impactes de la contaminació i també amb les patologies relacionades amb el que ja moltes persones anomenen “dèficit de natura“.

 

Per a tot això comptarem amb la participació de:

 

Ferran Campillo, metge pediatre de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Bosco Plans, enginyer civil, president de l’AFA Pla de Dalt i impulsor de “Revolta Escolar” a Olot.

Quionia Villar, metgessa de família i de la comunitat de Les Preses i investigadora de l’efecte de la natura en la salut mental.

Laia Sadurní, guia de boscos terapèutics i creadora del programa “Recobrar l’equilibri”.

Seminari NCT sobre Geoconservació a Can Trona de la Vall d’en Bas

Seminari NCT sobre Geoconservació a Can Trona de la Vall d’en Bas

En el Seminari sobre Geoconservació al Pirineu que hem dut a terme a Can Trona de la Vall d’en Bas hem posat el focus sobre el patrimoni geològic que tenim proper i que cal preservar com un valor natural tan important com ho pot ser 

XIV Assemblea oberta del Centre per a la Sostenibilitat Territorial

XIV Assemblea oberta del Centre per a la Sostenibilitat Territorial

Reptes per a una nova cultura del territori en el marc de la crisi socioecològica 22 de setembre del 2022 a les 18:00 via zoom https://us02web.zoom.us/j/81649285059 El Centre és una associació que promou una “nova cultura del territori” (NCT), és a dir, una nova forma 

L’Alt Penedès, marc pel desenvolupament d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics

L’Alt Penedès, marc pel desenvolupament d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics

Des que va iniciar-se el passat mes de setembre, el projecte Eudemon (https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/2021/12/15/projecte-eudemon/) ha tingut com a objectiu: a) comprendre la conflictivitat associada al procés de transició energètica català i b) crear fórmules de participació social i governança territorial que ajudin a mediar en aquests conflictes. Dos objectius que, sense perdre de vista el context general, s’han volgut desplegar per a un cas concret.

Després de revisar el panorama de conflictes entorn a la proposta d’implantació de centrals eòliques i/o fotovoltaiques que hi ha arreu del territori de Catalunya, hem decidit emmarcar el projecte en la comarca de l’Alt Penedès.

En primer lloc, perquè la conflictivitat que s’aprecia en aquest territori és prou paradigmàtica del que succeeix en altres indrets. I, alhora, hi ha una gran diversitat de situacions conflictives: a) un conflicte actiu de llarg recorregut i amb un grau major de confrontació al municipi de Pontons per la implantació d’energia eòlica, b) un conflicte latent per la proposta d’instal·lar fotovoltaiques a diferents municipis de la plana del Penedès, i c) un conflicte recent i actiu, i que va adquirint més ressò, entorn a la línia de MAT que travessa Catalunya de ponent a llevant.

En segon lloc, perquè dins del trencaclosques del desplegament de les energies renovables, la comarca de l’Alt Penedès hi té un encaix especialment complex. Hi conflueix la qüestió de la (in)compatibilitat de les instal·lacions de generació energètica amb la producció agroalimentària, en tant que és una comarca de llarga tradició agrària i d’un extensíssim paisatge lligat a la vinya i el vi. També, la seva situació geogràfica, porta d’entrada a l’àrea metropolitana des del sud, que condiciona el seu desenvolupament. Igualment, l’Alt Penedès és una de les comarques catalanes de major concentració industrial i, per extensió, de demanda energètica.

I, en tercer lloc, hem triat aquesta comarca perquè hi ha iniciatives territorials de diversa índole amb potencial per ajudar a teixir respostes constructives als conflictes identificats. Per exemple, projectes incipients de constitució de comunitats energètiques locals, d’aprofitament de les teulades, de priorització dels espais antropitzats o degradats, la voluntat de posar en marxa una oficina d’assessorament comarcal i diversos col·lectius preocupats i/o mobilitzant-se per a impulsar un transició energètica justa.

En els darrers mesos, hem estat interlocutant activament amb totes les entitats (públiques i privades) vinculades a aquest àmbit. I aviat posarem en marxa un seguit de mecanismes de trobada i debats contextualitzats, amb invitació expressa a la participació de les entitats civils i institucionals protagonistes, per mirar de treballar entre totes com afrontar el repte energètic i, alhora, aprofundir en el camí de la democràcia real.

 

Sigrid Muñiz – Jaume Moya – Llorenç Planagumà – Mireia Jiménez

Els serveis ecosistèmics de les fonts

Els serveis ecosistèmics de les fonts

  Teresa Garrido Hidrogeòloga, experta en aigües subterranies.  INTRODUCCIÓ Els serveis ecosistèmics són les característiques, funcions o processos ecològics que contribueixen al benestar humà, és a dir, són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes (MEA, 2005). Donant la volta al concepte, i aplicat 

Taula d’alimentació: Dret a l’alimentació sostenible i governança del sistema alimentari

Taula d’alimentació: Dret a l’alimentació sostenible i governança del sistema alimentari

  Tercer cicle temàtic (2021): Agricultura i sistema alimentari   LA TAULA D’ALIMENTACIÓ METROPOLITANA La Taula d’Alimentació Metropolitana vol esdevenir un espai de participació i co-producció en el que els diferents agents interessats o directament vinculats amb l’alimentació puguin abocar-hi el seu coneixement i de 

L’OPOSICIÓ A LES GRANS INFRAESTRUCTURES A EUROPA. MOVIMENTS NIMBY O L’EXPRESSIÓ D’UN CANVI DE MODEL TERRITORIAL?

L’OPOSICIÓ A LES GRANS INFRAESTRUCTURES A EUROPA. MOVIMENTS NIMBY O L’EXPRESSIÓ D’UN CANVI DE MODEL TERRITORIAL?

 

Arran del conflicte referent a l’ampliació de l’aeroport us recomanem la lectura de l’article que es va publicar a l’Anuari de l’any 2019. Un conflicte d’oposició a una model d’infraestructures que ja s’han donat a altres indrets d’Europa.

 

L’article complert en format PDF: Oposicio a grans infraestructures_anuari (1)

 

A partir de l’anàlisis de l’oposició a un aeroport (França), d’una línia d’alta velocitat (Itàlia) i d’una autovia (Catalunya) podem interpretar diferents aspectes en loposició a aquestes infraestructures de mobilitat. A favor d’aquest model d’infraestructures hi ha l’empresariat i els seus grups de pressió, alguns cops el sindicalisme que depenen del projecte pot estar a favor o en contra, en contra hi ha la pagesia local, els veïns i veïnes junt amb entitats ecologistes i ambientalistes, així com organitzacions polítiques sobretot de l’esquerra radical i ecologistes. Els experts conformen un altre actor rellevant, que tant el podem ubicar a favor com en contra.Tanmateix els estudis i informes no oficials estan al costat de la justificació del no a la infraestructura per tal de recolzar els moviments i donar arguments a l’oposició, proposant, fins i tot, alternatives. Els que s’oposen són un NIMBY? És a dir, s’oposen, per exemple, a l’aeroport però en canvi, en la seva vida no tenen cap problema per utilitzar els avions? El mateix podríem dir respecte al cotxe o al tren d’Alta Velocitat… Aquests dilemes que poden dur a qualificar certes mobilitzacions com a NIMBY es simplifiquen i s’utilitzen intencionadament (s’instrumentalitzen), obviant que en molts casos els que s’oposen a aquestes infraestructures no els queda altra remei que conviure amb un model territorial i econòmic que els ve imposat, que algú ja ha planificat -sigui per interessos d’uns quants o, fins i tot, pensant en el bé comú. Seguint l’argumentació dels que denuncien la incoherència dels opositors, s’arriba a la perversió d’afirmar que només hi havia un model de mobilitat possible, i que tot allò que s’hi oposa, no té cap justificació. Les tres plataformes clamen per una realitat que amb el temps s’ha fet evident i és la de reutilitzar les infraestructures, deixant enrere la construcció de noves infraestructures i millorar les velles, malgrat no siguin tan eficaces en reducció de temps però sí molt més eficients en termes de relació cost/temps. El factor temps és cabdal ja que apareix en molts conflictes i és una de les justificacions utilitzades pels defensors. Quan s’accepta que cal reduir el temps de desplaçament també s’accepta que sempre es pot anar més ràpid i més lluny i això comporta el perill que un cop finalitzada la construcció de cada infraestructura aquesta ja queda obsoleta l’endemà mateix de la seva inauguració. Un dels debats interessants a abordar en aquests casos és quin és el límit del temps entre un punt i un altre per tal de ser acceptable? Una hora d’estalvi justifica una gran infraestructura com és el cas del TAV Lió – Torí? Trenta minuts? I cinc minuts? Retornant al concepte Nimby, queda clar que cap dels tres moviments s’oposa a la infraestructura per construir-la en un altre indret, un dels trets que ens podria fer pensar que estem davant una oposició a la infraestructura però no al model de mobilitat actual. I per l’altra banda? Qui són que els hi estan a favor? en aquest cas en els tres casos coincideix que és l’empresariat local, per interessos econòmics evidents però també per mantenir el poder en la defensa d’un model que actualment els és favorable. Aquesta defensa l’embolcallen en el nom del progrés i del desenvolupament econòmic i això és el que els permet legitimar-se, apel·lant a l’interès general o al bé comú i no els seus interessos particulars; també els dona una superioritat moral a l’hora de detectar quines són les necessitats del territori, argumentant que qui millor que ells coneix la realitat econòmica del territori.

Però potser, el que ens diu la realitat, és que els tres conflictes que hem analitzat, demanen un canvi de model socioeconòmic i per tant de mobilitat pel bé del planeta i la nostra subsistència. Fer front a aquestes tres problemàtiques no és altra cosa que fer front a les tres crisis que ens interpel·len: la climàtica, l’ecològica i l’energètica. Científicament està provat que un canvi de model significarà menys avions, menys cotxes i més rodalies (en contraposició al TAV). Per tant l’oposició a aquestes infraestructures no es pot considerar NIMBY sinó una defensa del bé comú, tant regional com europeu. Uns crits d’oposició que malden per una nova planificació territorial on la mobilitat sigui menys contaminant, més propera, que cohesioni la població i no impacti en la biodiversitat, que uneixi pobles i ciutats i no només grans ciutats, deixant enrere el factor temps en el càlcul que justifiqui el projecte com un factor important.

Tots els actors que es mouen en contra i plantegen resistència a aquests projectes de grans infraestructures, fins i tot davant la repressió policial, és la demanda d’un nou model de gestió territorial i de poder participar en la presa de decisions polítiques més enllà de les eleccions. Un nou model territorial que té com a finalitat deixar enrere les presses i els grans projectes, per a centrar-se en la millora de les relacions humanes, les petites produccions agrícoles, la mobilitat sostenible i de proximitat,… i que es tradueix en una altra manera de viure. Aquest canvi de model ha de venir d’una participació més efectiva de les persones i entitats que cerquen el bé comú del seu territori; els grans lobbies empresarials ja hi participen des de fa anys i com hem vist defensen un interès general amb uns interessos poc comunitaris i  que ens porta a un carreró sense sortida.  La defensa d’aquests interessos per part de l’empresariat i alguns partits polítics és aferrissada i es sosté perquè té aliats poderosos com es pot veure en certes actuacions policials, judicials o en els mitjans de comunicació; i aquests no tenen cap mala consciència en utilitzar el monopoli de la violència que tenen els governs per tal de fer retrocedir i desmotivar als opositors als projectes. Un canvi de model no és senzill però sí necessari per tal de poder crear un planeta més humà i en equilibri amb la natura.

El repte social de les renovables

El repte social de les renovables

Tornen les manifestacions de protesta contra projectes d’eòlica i fotovoltaica a diversos indrets del territori. Una de les més sentides és contra la construcció del parc eòlic marí Tramuntana al golf de Roses. Un déjà-vu, el 12 de febrer de 2012, ara fa 9 anys,