Amb motiu del trenta-cinquè aniversari de l’aprovació de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals A finals de febrer d’enguany, la Comissió de medi ambient del Parlament va aprovar el dictamen per crear l’Agència de la natura. Ara, per tal que esdevingui una …
A qui encara tingui dubtes sobre la necessitat de l’Agència de la Natura el convidem a fer una lectura de l’article sobre la governança en el Patrimoni Natural publicat en el Llibre Blanc de la Natura: ús o abús o el resum que està publicat …
Des del Centre instem que s’aprovi en el ple del 17 i 18 de juny al Parlament la llei de l’Agència de la Natura. Per responsabilitat, un dels reptes de futur que tenim és la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural del Planeta en regressió des de fa anys. A Catalunya els indicadors estan en regressió des de fa dècades, per aquest motiu el 2005 es va intentar crear un instrument per fer front a aquesta crisis ecològica que és l’Agència de la Natura. Però diferents grups de pressió que vetllen més pels interessos privats que pels de tota la societat i el planeta la van aturar. Ara cal més que mai i està a prop de ser una realitat el proper 17 i 18 de juny si s’aprova en el Parlament de Catalunya. Però no és gens fàcil ja que els mateixos que van aturar la seva creació continuen amb el mateix propòsit, que aquesta llei no arribi a bon port i aconseguir el seu únic objectiu; que en el patrimoni natural no es facin bones polítiques de gestió de la Natura evitant que Catalunya:
– Disposi d’una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i menys burocratitzada, inspirada en els millors referents europeus i poder disposar d’un organisme propi com altres que ja existeixen, les agències catalanes en l’àmbit de l’Aigua i de Residus;
– diversifiqui les fonts de finançament per a la conservació de la natura, i
– involucri els gestors directes del territori (municipis, propietaris,…) i la societat civil, en la governança del patrimoni natural.
L’actual text de la Llei de l’Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat fa front en aquestes necessitats i, per tant, podria contribuir a atenuar els conflictes ecològics, socials i polítics que, massa sovint, s’han imposat a l’harmonització d’interessos i no han permès que el patrimoni natural de Catalunya es gestioni tenint en compte l’ampli ventall de valors i funcions que li són inherents, i no només els beneficis econòmics que proporciona.
Un dels reptes en el medi natural és consensuar interessos i fer una gestió sostenible del patrimoni natural, la necessitat de tenir en compte no només les productives o econòmiques, sinó totes les funcions dels ecosistemes, atenent aquells que s’han de preservar, protegir o restaurar. Per aquesta raó és important s’aprovi la Llei com més aviat millor. La conservació de la natura ha patit sempre a Catalunya un greu dèficit de mitjans i competències i l’Agència pot fer front a reptes formidables com per exemple fomentar la col·laboració amb el Departament de Salut, com ho fan molts altres països avançats.
Sense la creació de l’Agència serà impossible aturar la gravíssima tendència d’empobriment del patrimoni natural i el declivi de biodiversitat -també en els boscos – que pateix Catalunya en les darreres dècades.
Mai com ara, en aquesta situació de pandèmia, s’ha entès tan bé com la natura i tots els serveis que proveeix és la millor salvaguarda del benestar i la salut, de les generacions que vivim i de les que vindran. La fragmentació de polítiques, la prevalença de l’explotació insostenible dels recursos naturals i el menysteniment de la necessitat de conservar la natura com un actiu clau per mantenir la salut col·lectiva ens han dut a la situació alarmant que vivim.
El “conservacionisme extremista” no pot ser la solució però la crisi sanitària actual (una derivada de la crisis ecològica i climàtica) demostra que hem de superar d’una vegada la visió reduccionista i productivista de la natura, que ha generat uns riscos inassumibles per a la salut no només de la nostra societat, sinó de tota la humanitat.
Per tot això creiem de responsabilitat envers tota la societat aprovar l’Agència de la Natura en el ple del 17 i 18 de juny. No fer-ho portaria a situacions irreversibles en la conservació de la Natura que no ens podem arribar a imaginar i un greuge per les generacions futures.
Per aquest motiu diferents entitats i organitzacions de tot Catalunya hem engegat campanyes per tal que no es perdi aquesta oportunitat. Si hi voleu participar contacte amb nosaltres per mail: coordinacio@centresostenibilitat.cat ; twitter @cst_terr o facebook: https://www.facebook.com/centresostenibilitat/
El consell de direcció
L’Agència de la Natura és un instrument que considerem necessari per a la conservació del Patrimoni Natural a Catalunya, no és lo ambiciós que hauria de ser per nosaltres però és fruit d’un consens. Un consens que ara uns quants encapçalats per propietaris forestals que fan …
El Centre dóna suport al manifest que signen entitats de tots els àmbits per sortir de la crisi amb noves perspectives de futur i amb la voluntat de contribuir a teixir aliances entre diferents sectors. Us en demanem l’adhesió com entitat a manifestsortidacrisi@gmail.com
Des de Salvem les Valls amb el suport del CST es demana la retirada d’aquest projecte, tant el seu estudi informatiu com d’impacte ambiental, al representar una amenaça per a la sostenibilitat dels sòls agrícoles, la biodiversitat i el paisatge de la zona, i no ajustar-se a l’acord d’emergència climàtica del govern de Catalunya ni a la llei del Clima aprovada pel Parlament de Catalunya. Per aquest motiu oferim a tota persona, entitat o empresa una al·legació complerta o simplificada a presentar abans del 25 de febrer.
Com es pot presentar l’al·legació?
http://www.vallbas.cat/media/sites/31/PRESENTACIO_ALEGACIONS.pdf
Al·legacions
El seminari pretén ser un punt de trobada en la geoconservació dels Pirineus i prepirineus Orientals. Un espai obert a tothom per intercanviar i generar coneixement a partir de les experiències aportades. Ribes de Freser – 22 d’octubre PROGRAMA MATÍ 9:30 a 10:00 – Benvinguda i …
La manca de control efectiu de la contaminació de les aigües per nitrats (majoritàriament procedents dels purins) és un clar exemple de conflicte existent, agreujat per l’escassa regulació administrativa i també per la manca d’aplicació de mesures urgents per fer front a l’amenaça ambiental. Fins …
El CST, com a membre del Panell de Seguiment i Gestió Agroforestal del Projecte LIFE Polyfarming, va assistir a la segona trobada del grup de seguiment que es va celebrar el passat mes de maig de 2019 a Les Planeses (Argelaguer, La Garrotxa). Polyfarming és un projecte pilot finançat pel programa LIFE on es posen en pràctica a escala real un seguit de metodologies i tècniques de gestió agrosilvopastoral amb l’objectiu de demostrar l’interès d’un nou sistema de gestió integrat com alternativa de gestió territorial rentable per a lluitar contra l’abandó de l’agricultura en zones de muntanya a la Mediterrània i les conseqüències ambientals i socio-econòmiques que aquest abandó està produint. Resumidament, desenvolupar eines de gestió que permetin recuperar l’assentament humà als territoris abandonats de la Garrotxa (i alhora analitzar-ne la seva replicabilitat en d’altres zones del Mediterrani).
Durant la reunió, vam poder visitar els diferents components del sistema de polyfarming a la granja i vam debatre sobre el maneig forestal i productes derivats, el maneig del bestiar mitjançant el procediment holístic i el maneig de plantacions d’arbres fruiters i horts, així com les dificultats i reptes en la comercialització dels productes com a aspecte essencial per a la sostenibilitat de la finca i la seva activitat.
L’abandonament i marginalització del territori rural de les zones de muntanya mediterrànies representa la desaparició d’un sector generador d’economia verda, l’agrosilvopastoral, i com a conseqüència, la pèrdua de biodiversitat i de recursos productius (forestals, energètics i alimentaris), culturals, paisatgístics i identitaris.
Així, la caiguda de l’activitat socioeconòmica i l’abandó dels treballs tradicionals en gran part de les zones rurals de la Mediterrània han afectat seriosament a l’estructura i dinàmica del territori, generant processos de degradació i incrementant el risc de patir perturbacions i la intensitat i incidència d’aquestes, representant una greu amenaça davant l’aparició de grans incendis forestals.
Actualment, les diferents propostes de conservació i gestió del territori es mostren insuficients per fer front a aquest empitjorament. Malgrat el gran interès d’aquest tipus d’hàbitats, recollits àmpliament en la normativa europea, les zones rurals de la Mediterrània apareixen subjectes a processos de degradació que, de moment, no han pogut ser frenats. Alhora, suposen fortes inversions en recursos humans i materials que després no obtenen el retorn necessari.
La conservació del territori agroforestal mediterrani es troba en un moment delicat, enfrontada a la manca de resultats de molts dels mecanismes aplicats fins ara i a la pressió exercida per nous factors socioambientals com el canvi global o les crisis econòmiques. Des del nostre punt de vista, la situació actual demana reprendre la perspectiva silvopastoral com a model general de conservació del mosaic agroforestal. El mosaic agroforestal del mediterrani ha de ser considerat en origen com a un sistema agrosilvopastorals complex, productor de diferents béns i serveis que antigament cobrien necessitats vitals dels pobles que els van promoure. Molts d’aquests sistemes, a més, formaven part de béns comunals on el maneig i aprofitament era compartit per grups de persones i fins i tot poblacions senceres. Aquestes comunitats van aplicar diferents models de gestió fortament influïts per les condicions socioambientals de cada lloc. La seva producció es desenvolupava mitjançant una acurada planificació i organització de treballs agrícoles, forestals i ramaders.
Així, cada un d’aquests sistemes conté i preserva un important patrimoni de coneixements tradicionals que poden ser recuperats amb l’objectiu de millorar la conservació dels territoris agroforestal actuals. La recuperació d’aquest coneixement tradicional, la seva investigació i posada al dia, així com una millor comprensió dels sistemes de maneig que aquestes poblacions van aplicar, constitueixen una interessant font d’informació de cara a definir noves mesures de conservació, planificació i gestió d’aquests hàbitats, mosaics i territoris.
Per això resulta urgent l’anàlisi i la investigació dels diferents mecanismes i resultats, la catalogació de bones pràctiques i la definició de models d’èxit. I per això és important la posada en pràctica de proves pilot en finques, a escala real, que permetin recuperar les tècniques i metodogies de treball que permetien la conservació i preservació de la riquesa dels nostres hàbitats. Però, sobretot, el que resulta imprescindible és la incorporació dels ramaders i ramaderes, agricultors i agricultores i pastors i pastores per tal que preservin i apliquin aquest coneixement tradicional. Cal que des de les administracions es reconeguin aquests sistemes i se’ls doti del recolzament tècnic i jurídic adequat.
Cal tenir en compte que aquests sistemes silvopastorals inclouen mosaics de formacions molt diverses, donant lloc a territoris complexos en què s’intercalen una gran riquesa d’hàbitats . Els models de conservació i gestió aplicats no han de referir-se únicament a hàbitats o formacions individuals, sinó que, des d’una perspectiva territorial, han de tenir en compte la seva integració en aquests mosaics que configuren unitats funcionals i de gestió.
Mireia Jiménez i Llobet
Fa 15 anys Salvem les Valls va rebre el premi del Institut de Patrimoni de la Universitat de Girona. L’entitat en defensa del territori va ser premiada per la seva tenaç lluita contra una infraestructura que es considerava filla d’un model obsolet i destructiu: l’eix …