L’Alt Penedès, marc pel desenvolupament d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics

L’Alt Penedès, marc pel desenvolupament d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics

Des que va iniciar-se el passat mes de setembre, el projecte Eudemon (https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/2021/12/15/projecte-eudemon/) ha tingut com a objectiu: a) comprendre la conflictivitat associada al procés de transició energètica català i b) crear fórmules de participació social i governança territorial que ajudin a mediar en aquests conflictes. Dos objectius que, sense perdre de vista el context general, s’han volgut desplegar per a un cas concret.

Després de revisar el panorama de conflictes entorn a la proposta d’implantació de centrals eòliques i/o fotovoltaiques que hi ha arreu del territori de Catalunya, hem decidit emmarcar el projecte en la comarca de l’Alt Penedès.

En primer lloc, perquè la conflictivitat que s’aprecia en aquest territori és prou paradigmàtica del que succeeix en altres indrets. I, alhora, hi ha una gran diversitat de situacions conflictives: a) un conflicte actiu de llarg recorregut i amb un grau major de confrontació al municipi de Pontons per la implantació d’energia eòlica, b) un conflicte latent per la proposta d’instal·lar fotovoltaiques a diferents municipis de la plana del Penedès, i c) un conflicte recent i actiu, i que va adquirint més ressò, entorn a la línia de MAT que travessa Catalunya de ponent a llevant.

En segon lloc, perquè dins del trencaclosques del desplegament de les energies renovables, la comarca de l’Alt Penedès hi té un encaix especialment complex. Hi conflueix la qüestió de la (in)compatibilitat de les instal·lacions de generació energètica amb la producció agroalimentària, en tant que és una comarca de llarga tradició agrària i d’un extensíssim paisatge lligat a la vinya i el vi. També, la seva situació geogràfica, porta d’entrada a l’àrea metropolitana des del sud, que condiciona el seu desenvolupament. Igualment, l’Alt Penedès és una de les comarques catalanes de major concentració industrial i, per extensió, de demanda energètica.

I, en tercer lloc, hem triat aquesta comarca perquè hi ha iniciatives territorials de diversa índole amb potencial per ajudar a teixir respostes constructives als conflictes identificats. Per exemple, projectes incipients de constitució de comunitats energètiques locals, d’aprofitament de les teulades, de priorització dels espais antropitzats o degradats, la voluntat de posar en marxa una oficina d’assessorament comarcal i diversos col·lectius preocupats i/o mobilitzant-se per a impulsar un transició energètica justa.

En els darrers mesos, hem estat interlocutant activament amb totes les entitats (públiques i privades) vinculades a aquest àmbit. I aviat posarem en marxa un seguit de mecanismes de trobada i debats contextualitzats, amb invitació expressa a la participació de les entitats civils i institucionals protagonistes, per mirar de treballar entre totes com afrontar el repte energètic i, alhora, aprofundir en el camí de la democràcia real.

 

Sigrid Muñiz – Jaume Moya – Llorenç Planagumà – Mireia Jiménez