MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA. Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica

MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA.

Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica.

Sigrid Muñiz /Projecte Eudemon-CST

Una manera d’entendre amb més profunditat la tan corejada transició energètica i alguns dels reptes que enfronta és fixant-nos en la conflictivitat que provoca la implantació de les energies renovables (bàsicament, eòlica i fotovoltaica) arreu del territori català.

Quan analitzem aquests conflictes, ens adonem, per exemple, de la importància dels aspectes conceptuals i culturals del procés de canvi de model energètic. Certament, ja ningú qüestiona, almenys obertament, la necessitat de canviar el sistema energètic actual. Tot i així, hi ha maneres diferents d’entendre en què consisteix aquest canvi. En aquest sentit, hi ha una gran pluralitat de valors fonamentals que creen imaginaris futurs diferents i vies per arribar a aquests imaginaris també diferents. Volem reindustralitzar l’economia? Fer un canvi ecosocial global? Canviar unes tecnologies per unes altres? Establir nous mecanismes de gestió? Què incloem i què prioritzem d’aquesta transició energètica?

Igualment, les trifulgues sorgides per la implantació de renovables ens alerten de la importància dels recursos territorials i la component espacial de la qüestió energètica. Veiem que quan la implantació de les energies renovables es planteja sobre terreny, entren en conflicte necessitats, interessos i usos diferents d’aquest espai. Hem de reservar aquest sòl com a espai obert? Per preservar els seus valors ambientals i serveis ecosistèmics? Per a l’activitat agrícola? Per produir energia?

D’altra banda, les diputes entorn a les energies renovables ens indiquen que cal prestar atenció a la qüestió epistemològica d’aquesta transició. La manca d’informació clara i compartida sobre alguns aspectes que hi estan vinculats genera confusió i desconfiances. No és senzill aconseguir la informació necessària ni saber-la interpretar. I no tothom atorga el mateix grau de credibilitat a les dades que sí estan disponibles.

Per últim, la controvèrsia existent ens obliga a abordar els elements decisionals i de governabilitat que acompanyen aquest canvi de model energètic. Veiem que hi ha desigualtats de poder a l’hora de poder incidir en la definició d’aquest nou model. Tot i que hi ha alguns canals que pretenen implicar als diferents actors en la decisió sobre on i com estendre l’ús d’energies renovables, o bé no són prou coneguts o bé tenen un abast limitat o no són ben valorats pels seus protagonistes.

I què s’està fent en relació a això?

Si utilitzem com a exemple el procés de localització de la producció eòlica i fotovoltaica sobre terreny, veiem que les autoritats competents mantenen com a punt de partida que “la gran resposta són les renovables, i no hi ha més invents”, i opten per prendre decisions bàsicament amb criteris tècnics i normatius. És a dir, criteris de viabilitat tècnica i econòmica de la instal·lació i el compliment de la normativa sectorial vigent (i altres orientacions tècniques).

Però, no hi ha cap criteri que tingui en compte la capacitat d’acollida del territori des del punt de vista psico-social ni que reculli l’expertesa local. Per exemple, que tingui en compte els aspectes emocionals, els valors simbòlics, la diferent percepció de l’impacte visual, els usos socials, el nivell d’assimilació del canvi que pot assumir la població i els diferents sectors, etc.

Tampoc es tenen en compte els límits en la capacitat d’acollida de les energies renovables (EERR) des del punt de vista territorial. No es contempla que la implantació de renovables es defineixi en funció de la resta de necessitats territorials. És a dir, no hi ha cap criteri que posi en relació l’objectiu energètic amb la resta de dinàmiques ja presents en el territori. Ni amb les noves dinàmiques que la presència d’aquestes tecnologies pot causar.    

Per altra banda, es preveu que siguin els Consells Comarcals els que facin propostes sobre quines àrees concretes són susceptibles d’acollir instal·lacions. Però, no es diu com es farà ni s’estableixen criteris que assegurin unes condicions de governabilitat òptimes. A qui es tindrà en compte? Com se’l farà participar? Amb quina informació es podrà decidir?  

Des del nostre punt de vista, caldria recollir aquests criteris socials, territorials i de governabilitat per incorporar-los en la decisió de com i on implantar les EERR. També, augmentar el nombre d’espais en els que es pugui expressar i escoltar la divergència. I buscar i, si s’escau, generar informació rellevant que permeti millorar la comprensió del repte que tenim.

Podem comprendre la complexitat d’aquest canvi només considerant els aspectes tècnics? Podem avançar en la transició energètica si no gestionem les diferències de visió, opinió i interessos que tenim? Podem mantenir un debat o obrir les decisions públiques a la participació sense posar certa informació sobre la taula? Podem assolir els objectius climàtics si no s’implica a la majoria de la societat i es creen aliances entre els diferents agents?

Abordar el procés de canvi de model energètic des d’un plantejament més territorial i participatiu té, però, alguns reptes que encara cal anar superant.

Aconseguir una governança territorial per tractar el tema de la transició energètica necessita temps: per connectar actors, per generar confiança mútua, per difondre i compartir informació, per acordar formes de treball i comunicació, etc. Però, estem en un context amb una certa urgència en el que es vol tenir ja la fulla de ruta definida i veure resultats. Un context d’immediatesa que no facilita la construcció d’aquesta governança.

D’altra banda, veiem que el debat entorn a la implantació EERR és un debat que inclou molts debats. I cada un d’ells és prou complex com per demanar una atenció exclusiva. Per exemple; quin nivell territorial és el més adequat per abordar la qüestió energètica: l’escala municipal, comarcal, de vegueria, autonòmica, europea…? Quin model, públic/privat/comunitari caldria per impulsar aquesta implantació d’EERR? En quin model de desenvolupament territorial es vol inserir la promoció de les renovables?

Motivar la col·laboració entre els agents per implicar-los en la definició d’un nou model energètic específic per cada territori no és senzill. Per una banda, hi ha un sector de la població que té poc coneixement sobre la qüestió o ho veu com una decisió pràctica personal (em poso plaques a la teulada o no?) i no té interès en aspectes més estratègics. Per l’altra banda, les persones obertament interessades o que ja entren en acció, es troben diverses problemàtiques: que no tenen prou temps, o no disposen de suficients recursos materials, o els hi manquen referents inspiradors propers, tenen la sensació de no tenir el coneixement necessari, o, fins i tot, no es senten capaces de donar respostes concretes.

No obstant, confiem que són, precisament, aquests reptes que hem anat resumit, els que ens serviran de palanca per millorar el model energètic actual. Una transició que, des d’una mirada més àmplia, reconeix la complexitat del canvi ecosocial i, també inclou els dilemes socials, polítics, humans i epistemològics de la gestió del territori i els béns comuns.