Presentació de l’informe de l’Estat de la Natura 2020 a Catalunya
Aquest dimecres dia 9 de desembre s’ha fet la presentació online de l’informe sobre l’Estat de la Natura 2020.
L’informe està basat en dades i evidències científiques recollides per milers de persones voluntàries a tot el territori i ha estat coordinat i elaborat pel CREAF, CTFC, ICM, ICO i el Deprtament de Territori i Sostenibilitat. Aquestes entitats consideren aquest informe com a una oportunitat única per conèixer l’estat de la biodiversitat a Catalunya i, per tant, un document clau per orientar les polítiques i accions de conservació que han de permetre aturar la pèrdua de biodiversitat a Catalunya.
Segons es desprèn d’aquest informe, Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat.
Amb l’anàlisi i les dades elaborades en l’informe, s’exposa que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats: la pèrdua és d’un 54% per a les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 34% per a les d’ambients agrícoles i prats i un 12% per a les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són prou completes.
Aquesta pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.
Les zones agrícoles pateixen, per una bandam l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. L’informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les practiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets, etc. Un conjunt d’accions capaces de crear microhàbitats vitals per conservar la biodiversitat.
L’activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n’està patint les conseqüències més crítiques. S’observa una regressió clara de les poblacions d’animals als rius i llacs, que han perdut el 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons.
A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l’artificialització que afecta a més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen.
El document de diagnosi posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació.
De tota aquesta informació n’extreiem doncs una clara conclusió: cal canviar la manera amb la que ens relacionem amb el territori. Tal i com s’exposa, la sobreexplotació dels recursos, la presència d’espècies invasores, els efectes del canvi climàtic i els canvis (i sobrepressions) en els usos de sòl són les principals causes d’aquesta disminució i, alhora, degradació de la biodiversitat i els ecosistemes que l’acullen.
De nou, des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial creiem que cal reaccionar de forma immediata i posar a la pràctica realment estratègies i polítiques de territori que responguin a la necessitat de canvi que tan clarament reclama la comunitat científica i part de la societat. Tal i com explica Raül Valls, membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i de Salvem les Valls, cal posar en marxa ja totes aquestes transicions ecosocials, tots aquests canvis que ens vénen imposats pel context actual d’emergència climàtica i per a fer-ho ens cal una societat formada i informada i que disposi d’una veritable capacitat per decidir. Els discursos oficials ja des de fa uns anys van en aquesta línia, i paraules com sostenibilitat, conservació, adaptació o resiliència es troben en boca de tot@s. Però tenim la sensació que per una banda hi ha el discurs i per l’altra les accions que fem sobre el territori, que moltes vegades segueixen essent les que s’aplicaven dècades enrere. Posar a debat les estratègies i discutir-les ens ha d’ajudar a canviar aquest rumb.