Recent Posts

Adhesió a la Reclamació d’aprovació urgent de l’Agència de la Natura

Adhesió a la Reclamació d’aprovació urgent de l’Agència de la Natura

L’Agència de la Natura és un instrument que considerem necessari per a la conservació del Patrimoni Natural a Catalunya, no és lo ambiciós que hauria de ser per nosaltres però és fruit d’un consens. Un consens que ara uns quants encapçalats per propietaris forestals que fan 

Manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur”

Manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur”

El Centre dóna suport al manifest que signen entitats de tots els àmbits per sortir de la crisi amb noves perspectives de futur i amb la voluntat de contribuir a teixir aliances entre diferents sectors. Us en demanem l’adhesió com entitat a manifestsortidacrisi@gmail.com

Al·legació a l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la nova carretera – Variant de les Preses –

Al·legació a l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la nova carretera – Variant de les Preses –

Des de Salvem les Valls amb el suport del CST es demana la retirada d’aquest projecte, tant el seu estudi informatiu com d’impacte ambiental, al representar una amenaça per a la sostenibilitat dels sòls agrícoles, la biodiversitat i el paisatge de la zona, i no ajustar-se a l’acord d’emergència climàtica del govern de Catalunya ni a la llei del Clima aprovada pel Parlament de Catalunya. Per aquest motiu oferim a tota persona, entitat o empresa una al·legació complerta o simplificada a presentar abans del 25 de febrer.

Com es pot presentar l’al·legació?

http://www.vallbas.cat/media/sites/31/PRESENTACIO_ALEGACIONS.pdf

Al·legacions

Al·legació simplificada

Al·legació complerta

Seminari de patrimoni geològic i gestió del territori

Seminari de patrimoni geològic i gestió del territori

El seminari pretén ser un punt de trobada en la geoconservació dels Pirineus i prepirineus Orientals. Un espai obert a tothom per intercanviar i generar coneixement a partir de les experiències aportades. Ribes de Freser – 22 d’octubre PROGRAMA MATÍ 9:30 a 10:00 – Benvinguda i 

La contaminació per nitrats i el model agrari i ramader actual

La contaminació per nitrats i el model agrari i ramader actual

La manca de control efectiu de la contaminació de les aigües per nitrats (majoritàriament procedents dels purins) és un clar exemple de conflicte existent, agreujat per l’escassa regulació administrativa i també per la manca d’aplicació de mesures urgents per fer front a l’amenaça ambiental.  Fins 

L’agrosilvopastura integrada com a eina de gestió territorial. Visita al projecte LIFE Polyfarming.

L’agrosilvopastura integrada com a eina de gestió territorial. Visita al projecte LIFE Polyfarming.

El CST, com a membre del Panell de Seguiment i Gestió Agroforestal del Projecte LIFE Polyfarming, va assistir a la segona trobada del grup de seguiment que es va celebrar el passat mes de maig de 2019 a Les Planeses (Argelaguer, La Garrotxa). Polyfarming és un projecte pilot finançat pel programa LIFE on es posen en pràctica a escala real un seguit de metodologies i tècniques de gestió agrosilvopastoral amb l’objectiu de demostrar l’interès d’un nou sistema de gestió integrat com alternativa de gestió territorial rentable per a lluitar contra l’abandó de l’agricultura en zones de muntanya a la Mediterrània i les conseqüències ambientals i socio-econòmiques que aquest abandó està produint. Resumidament, desenvolupar eines de gestió que permetin recuperar l’assentament humà als territoris abandonats de la Garrotxa (i alhora analitzar-ne la seva replicabilitat en d’altres zones del Mediterrani).

Durant la reunió, vam poder visitar els diferents components del sistema de polyfarming a la granja i vam debatre sobre el maneig forestal i productes derivats, el maneig del bestiar mitjançant el procediment holístic i el maneig de plantacions d’arbres fruiters i horts, així com les dificultats i reptes en la comercialització dels productes com a aspecte essencial per a la sostenibilitat de la finca i la seva activitat.

Projecte

L’abandonament i marginalització del territori rural de les zones de muntanya mediterrànies representa la desaparició d’un sector generador d’economia verda, l’agrosilvopastoral, i com a conseqüència, la pèrdua de biodiversitat i de recursos productius (forestals, energètics i alimentaris), culturals, paisatgístics i identitaris.

Així, la caiguda de l’activitat socioeconòmica i l’abandó dels treballs tradicionals en gran part de les zones rurals de la Mediterrània han afectat seriosament a l’estructura i dinàmica del territori, generant processos de degradació i incrementant el risc de patir perturbacions i la intensitat i incidència d’aquestes, representant una greu amenaça davant l’aparició de grans incendis forestals.

Actualment, les diferents propostes de conservació i gestió del territori es mostren insuficients per fer front a aquest empitjorament. Malgrat el gran interès d’aquest tipus d’hàbitats, recollits àmpliament en la normativa europea, les zones rurals de la Mediterrània apareixen subjectes a processos de degradació que, de moment, no han pogut ser frenats. Alhora, suposen fortes inversions en recursos humans i materials que després no obtenen el retorn necessari.

La conservació del territori agroforestal mediterrani es troba en un moment delicat, enfrontada a la manca de resultats de molts dels mecanismes aplicats fins ara i a la pressió exercida per nous factors socioambientals com el canvi global o les crisis econòmiques. Des del nostre punt de vista, la situació actual demana reprendre la perspectiva silvopastoral com a model general de conservació del mosaic agroforestal. El mosaic agroforestal del mediterrani ha de ser considerat en origen com a un sistema agrosilvopastorals complex, productor de diferents béns i serveis que antigament cobrien necessitats vitals dels pobles que els van promoure. Molts d’aquests sistemes, a més, formaven part de béns comunals on el maneig i aprofitament era compartit per grups de persones i fins i tot poblacions senceres. Aquestes comunitats van aplicar diferents models de gestió fortament influïts per les condicions socioambientals de cada lloc. La seva producció es desenvolupava mitjançant una acurada planificació i organització de treballs agrícoles, forestals i ramaders.

Així, cada un d’aquests sistemes conté i preserva un important patrimoni de coneixements tradicionals que poden ser recuperats amb l’objectiu de millorar la conservació dels territoris agroforestal actuals. La recuperació d’aquest coneixement tradicional, la seva investigació i posada al dia, així com una millor comprensió dels sistemes de maneig que aquestes poblacions van aplicar, constitueixen una interessant font d’informació de cara a definir noves mesures de conservació, planificació i gestió d’aquests hàbitats, mosaics i territoris.

Per això resulta urgent l’anàlisi i la investigació dels diferents mecanismes i resultats, la catalogació de bones pràctiques i la definició de models d’èxit. I per això és important la posada en pràctica de proves pilot en finques, a escala real, que permetin recuperar les tècniques i metodogies de treball que permetien la conservació i preservació de la riquesa dels nostres hàbitats. Però, sobretot, el que resulta imprescindible és la incorporació dels ramaders i ramaderes, agricultors i agricultores i pastors i pastores per tal que preservin i apliquin aquest coneixement tradicional. Cal que des de les administracions es reconeguin aquests sistemes i se’ls doti del recolzament tècnic i jurídic adequat.

Cal tenir en compte que aquests sistemes silvopastorals inclouen mosaics de formacions molt diverses, donant lloc a territoris complexos en què s’intercalen una gran riquesa d’hàbitats . Els models de conservació i gestió aplicats no han de referir-se únicament a hàbitats o formacions individuals, sinó que, des d’una perspectiva territorial, han de tenir en compte la seva integració en aquests mosaics que configuren unitats funcionals i de gestió.

Mireia Jiménez i Llobet

Document complert del premi de l’Institut de Patrimoni Cultural a Salvem les Valls

Document complert del premi de l’Institut de Patrimoni Cultural a Salvem les Valls

Fa 15 anys Salvem les Valls va rebre el premi del Institut de Patrimoni de la Universitat de Girona. L’entitat en defensa del territori va ser premiada per la seva tenaç lluita contra una infraestructura que es considerava filla d’un model obsolet i destructiu: l’eix 

El túnel de Bracons ja fa 10 anys

El túnel de Bracons ja fa 10 anys

  Fotografia de la inauguració del túnel de Bracons a l’abril de 2009 (Foto de Manel Lladó) L’abril de 2009 un grup de homes rellevants del nostre país, vestits d’americana i corbata, solcaven satisfets l’asfalt recent planxat de una de les vies catalanes més discutides 

Estrena a Barcelona del documental “Riudaura les veus contra el Fracking”

Estrena a Barcelona del documental “Riudaura les veus contra el Fracking”

El divendres 22 de maç a les 19h

 

 

Ja tenim el nou Anuari 2018

Ja tenim el nou Anuari 2018

El Centre per a la Sostenibilitat ha publicat l’anuari per la Nova Cultura del Territori, aquest cop cal destacar l’extensa feina relacionada amb els conflictes socioecològics que hi ha en el nostre país. Un anàlisis dels mateixos, unes propostes de millora per la gestió territorial,