CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Salvem les Valls després de analitzar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot considera que les 4 alternatives plantejades no es corresponen a la infraestructura que la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa necessita i exposa 8 motius de pes per tornar a redefinir aquesta infraestructura i no la que s’ha plantejat per part de Infraestructures.cat.

1. Que tant el projecte d’estudi informatiu i el d’estudi d’impacte ambiental es basen en un estudi de trànsit incorrecte. La previsió de creixements acumulatius de trànsit en 1’44 % es manifestament exagerada i no ajustada a la situació actual – a les noves directrius de mobilitat- i sobretot al trànsit real de l’actual carretera Vic-Olot i de moviments interns d’Olot.

2. L’elevat cost econòmic que suposa l’execució d’aquesta actuació, de 195,5 milions d’euros segons la previsió de pressupost de l’Estudi Informatiu, és del tot desorbitada pels temps que estem vivint. A més, a aquest import se li ha d’afegir el cost del tram de la Vall d’en Bas.

3. La proposta no s’ajusta al marc d’emergència climàtica en el que ens trobem i incompleix l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic.

4. L’autovia afectarà negativament i de manera irreversible el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a hàbitats d’interès comunitari i a sòls agrícoles.

5. La quantitat de vehicles que preveu acollir aquesta infraestructura empitjorarà la qualitat de l’aire, creen  contaminació acústica i lumínica i, de retruc, la salut de les persones a mitjà i llarg termini.

6. La proposta produiria greus conseqüències en el paisatge i afectarà la tranquil·litat a la zona del Pla de Dalt, Xiprer, les Planotes, Vivendes Garrotxa i l’Hostal del sol.

7. És un projecte dissenyat, en gran part, per donar resposta a les necessitats de mobilitat del sector industrial. No és un projecte pensat per la mobilitat de la població de la comarca a l’exposar que s’eliminarà tota restricció de vehicles pesants que ara hi ha en el Túnel de Bracons.

8. La solució del trànsit a la ciutat d’Olot i, per extensió, a la Comarca de la Garrotxa passa per dos factors importants previs a la construcció de la variant proposada: 1) la reducció dels desplaçaments amb mitjans motoritzats privats  i 2) la millora de la mobilitat col·lectiva, en bicicleta i a peu. Perquè això sigui possible, és imprescindible definir el model de futur que es vol per la comarca i la seva població.

I per aquest motiu considera que cal prèviament promoure un nou pla sectorial urbanístic comarcal de polígons industrials amb l’objectiu de millorar les condicions d’accessibilitat i el trànsit pesat i sempre afavorint els mitjans de desplaçament més sostenibles i elaborar una pla de mobilitat comarcal amb l’objectiu de limitar la dependència al vehicle motoritzat privat, i així reduir el trànsit de cotxes, i per regular el pas de camions per aquestes vies tal com aconsella l’ informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic del 2018 i, per tant, la LLEI 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.

Davant aquests motius la plataforma Salvem les Valls promourà al·legacions tant a l’estudi informatiu, com d’impacte ambiental.

Els dies 28 i 30 d’octubre tindrà lloc a la Vall d’en Bas, La Garrotxa, el Segon Seminari sobre Patrimoni Geològic i gestió del territori en l’àmbit del Pirineu i Prepirineu. Enguany el seminari, organitzat pel grup de geoconservació Quera i el suport del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i la Diputació de Girona, ofereix un webinar en el que s’exposaran i debatran els avenços i perspectives dels inventaris de Patrimoni Geològic. La sessió serà a càrrec d’Enrique Díaz MArtínez, científic titular de l’IGME. Al cap de dos dies, el divendres 30 d’octubre, es farà una sortida-taller amb dinàmiques i debat sobre l’elaboració d’un inventari de Patrimoni Geològic a escala local. S’analitzaran metodologies, estratègies de divulgació i s’abordaran els reptes actuals sobre gestió del Patrimoni Geològic i dels espais naturals. La sortida-taller serà a càrrec de Llorenç Planagumà i Mireia Jiménez.

Les inscripcions es poden realitzar enviant un correu a quera.geoconservació@gmail.com

A qui encara tingui dubtes sobre la necessitat de l’Agència de la Natura el convidem a fer una lectura de l’article sobre la governança en el Patrimoni Natural publicat en el Llibre Blanc de la Natura: ús o abús o el resum que està publicat en el llibre “Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya”, els dos del president del nostre Centre, Àlex Casademunt.

L’article en les seves conclusions destaca que les polítiques de conservació de la natura han permès aconseguir nombroses fites en benefici del patrimoni natural com per exemple bases de dades i cartogràfiques, recuperació d’algunes espècies, restauració d’espais naturals degradats, l’avaluació ambiental estratègica, etc.. Tanmateix, el càlcul per a Catalunya del Living Planet Index (indicador sobre l’estat de la biodiversitat adoptat pel Conveni sobre Diversitat Biològica) posa de manifest una alarmant tendència regressiva, amb una disminució del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats per al període 2002-2016.

Com assenyalen Mallarach, Germain, Sabaté i Basora (2008), demanar-se si el sistema d’espais naturals protegits ha estat efectiu equival a demanar-nos si els espais protegits existents han protegit, efectivament, el patrimoni natural i la biodiversitat. Tanmateix, com remarquen aquests mateixos autors, “quan la integració i la internalització dels principis ambientals en les polítiques sectorials (urbanístiques, forestals, agràries, industrials, turístiques, etc.) és insuficient, és probable que part dels esforços esmerçats en la protecció esdevinguin improductius per més bona voluntat que hi posin els gestors dels espais naturals.”

Però aquestes qüestions, essent essencials en el tema que ens ocupa, no són les úniques que ens haurien de preocupar si entenem per política i gestió de la natura quelcom més que la estricta preservació d’un patrimoni natural i la seva biodiversitat. Si partim d’aquesta premissa ens podríem també formular les següents preguntes: són suficients els espais naturals protegits existents per a preservar o potenciar la diversitat natural?, ¿constitueixen un sistema coherent en un model territorial més equilibrat i sostenible?, ¿asseguren un accés equitatiu als serveis ambientals que ofereixen?, ¿permeten la socialització d’uns valors i d’unes pràctiques respectuoses?, ¿poden generar sinergies positives amb un sector agroecològic en vies de consolidació?, ¿i amb un sector agroforestal tan desequilibrat, amb problemes d’accés a la terra i de relleu generacional?

També ens podríem preguntar per la conveniència d’innovar en les formes de gestió d’aquests espais naturals: no és suficient haver diversificat les formes jurídiques (fundacions, consorcis, instituts,…) si no transcendim binomi públic-privat. Considerem que caldria també introduir elements de gestió comunitària propis d’una governança adaptativa, especialment si volem fer de la protecció de la natura un objectiu comú.

En l’article es posa de relleu com la política i gestió de la natura a Catalunya s’ha caracteritzat pel desgovern i la marginació (dispersió de competències, manca de recursos, subordinació a d’altres polítiques sectorials…). Per aquest motiu hi ha una esperança que l’elaboració d’una l’estratègia del Patrimoni Natural i la biodiversitat i la creació d’una Agència de la Natura per al seu desplegament, pretenen corregir els errors, les mancances i les inèrcies heretades d’aquest llarg període, es dibuixa un escenari de futur més prometedor. Tanmateix, aquest dos instruments bàsics també haurien de donar resposta a les preguntes que ens hem formulat en aquestes conclusions; només així la política i gestió de la natura recuperaria la centralitat que li pertoca en un model de societat i territori més sostenibles

Article complert: https://defensapatrimoninatural.files.wordpress.com/2020/05/polc3adtica-i-gestic3b3-dela-natura-a-catalunya.pdf