Entenem com a Nova Cultura del Territori un conjunt de noves percepcions, nous coneixements, nous valors, noves actituds i nous comportaments en relació al territori, que modifiquin la forma d’entendre i d’entendre’s amb el nostre entorn, amb la intenció de que el resultat d’aquest canvi cultural afavoreixi l’equilibri ecològic, la justícia ambiental i l’equitat social.
I per a fer operatiu aquest canvi cultural cal partir de tres premisses:
- La necessitat d’una definició del territori que el consideri, no com a mer continent o contingent, sinó com a sistema de relacions recíproques entre activitats humanes i recursos finits.
- La necessitat de la participació i deliberació ciutadana per a fer possible la inclusió i socialització d’aquestes noves percepcions, coneixements, valors, actituds i comportaments.
- La necessitat d’integrar en aquest canvi cultural una dimensió epistèmica, social, econòmica i política
