Autor: Mireia

Seminaris per a una Nova Cultura del Territori, a la Vall d’en Bas.

Seminaris per a una Nova Cultura del Territori, a la Vall d’en Bas.

  Aquesta tardor des del CST i amb el suport de l’Ajuntament d’en Bas hem preparat 3 seminaris englobats sota del paraigua “per a una Nova Cultura del Territori”. Aquests seminaris es realitzen amb el propòsit de dinamitzar i consolidar una xarxa de complicitats per 

Seminari de patrimoni geològic i gestió del territori

Seminari de patrimoni geològic i gestió del territori

El seminari pretén ser un punt de trobada en la geoconservació dels Pirineus i prepirineus Orientals. Un espai obert a tothom per intercanviar i generar coneixement a partir de les experiències aportades. Ribes de Freser – 22 d’octubre PROGRAMA MATÍ 9:30 a 10:00 – Benvinguda i 

La contaminació per nitrats i el model agrari i ramader actual

La contaminació per nitrats i el model agrari i ramader actual

La manca de control efectiu de la contaminació de les aigües per nitrats (majoritàriament procedents dels purins) és un clar exemple de conflicte existent, agreujat per l’escassa regulació administrativa i també per la manca d’aplicació de mesures urgents per fer front a l’amenaça ambiental.  Fins a dia d’avui no hi ha hagut avenços en aquesta qüestió. Prova d’això és que, malgrat l’establiment de determinades zones com a vulnerables per la contaminació de nitrats, una part del territori continua contaminada per nitrats i valorant els registres i dades que es recullen, no s’aprecien millores en la seva tendència.

Hi ha establerta una xarxa de punts de control tant dins com fora de les zones vulnerables que permeten fer un seguiment i valoració, essent necessària l’ampliació d’aquesta per a obtenir una major representativitat i informació de l’estat de les masses d’aigua, sobretot en aquelles zones en les que es detecten valors superiors als 25 mg/L.

Delimitació de les zones vulnerables i localització dels punts de mostreig de les xarxes de control de nitrat del 2018 (Font: ACA)

La xarxa permet poder fer una diagnosi de la situació, però cal que abordem el problema en el seu origen: el model agrari i ramader actual que sobreexplota i contamina els recursos naturals dels que disposem.

Augmentar l’àrea definida com a zona vulnerable a la contaminació de nitrats ens permet també ser més exigents en aquell territori, però son necessàries més accions.

Masses d’aigua en mal estat a causa de la presencia de nitrats en les aigües subterrànies.

L’informe presentat pel Síndic de Greuges l’any 2016, on s’exposa la problemàtica per contaminació dels purins a Catalunya, presenta un seguit de conclusions i suggerències, entre les que destaquen:

  1. Que l’Administració valori la possibilitat de dictar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí.
  2. Que l’Administració analitzi si cal una reducció de la cabana porcina existent en cadascuna de les granges, com a mesura per reduir els purins.

En ambdós casos i tal i com es recull en el mateix document, es tracta de  propostes que no són considerades per les administracions, ni en general pel sector porcí. Heus aquí un casus belli.

Actualment veiem com alguns condicionants per a l’agricultura i la ramaderia han canviat tant que necessàriament l’agricultura i la ramaderia del futur (i del present) ha de ser molt diferent de la d’ahir. El sòl i l’aigua són recursos limitats i, en moltes ocasions, degradats. La producció depèn excessivament de productes químics que danyen la salut humana i el medi ambient i els mercats ens orienten cap a una demanda que va en contra de la diversitat biològica. Per assumir els nous reptes i la nova realitat, a més es requereix un canvi d’actitud tant per part de productor@s com per part de les persones consumidores. Alguns productor@s i consumidor@s han començat a realitzar aquest canvi de manera conscient, com una estratègia de futur. Uns altres ho faran com a reacció davant de situacions noves i inesperades.

Sabem el valor que tenen els ecosistemes agrosilvopasturals, sabem el valor de tenir una agricultura i una ramaderia amb diversitat de productes i també sabem que l’agricultura i la ramaderia generen tota una sèrie de serveis ecosistèmics necessaris i de gran valor. Les polítiques agràries, per tant, han d’orientar-se cap al disseny de sistemes que ajudin a les persones que es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia a produir una combinació de productes agraris i serveis ambientals el més eficient i òptima possible des del punt de vista socioambiental.

Els darrers anys en general han consolidat un model agrari ramader intensiu, no adaptat al territori ni a les limitacions dels recursos naturals. El resultat ha estat la pèrdua constant de pagesos i d’explotacions familiars, que provoca que es deixin de produir, a més de la diversitat de productes alimentaris propis i adaptats a la dieta de la gent del territori, tot un conjunt de serveis associats que farien possible trencar amb un model agrari i ramader intensiu i rígid, i millorar la capacitat d’adaptació a les realitats canviants de l’entorn. A més, proporcionaria una cota de sobirania alimentària més elevada. Cal que ens preguntem  si  s’ha de seguir incentivant aquest model agrari intensiu i si és aquest el camí que volem seguir.

Per tant, per una banda, cal augmentar les zones definides com a vulnerables per la contaminació de nitrats, recordant que “vulnerable per contaminació de nitrats” fa referència a un territori identificat com a potencial contaminant de masses d’aigua ja contaminades per nitrats o que ho estaran si no s’apliquen mesures preventives. Per tant, en aquest sentit, cal avançar-se i establir mesures en zones que encara no presenten aquest grau de contaminació però que sabem que, si no s’actua, ho estaran, doncs presenten potencial per ser-ho.

Per altra, cal unir tots els actor@s del territori i treballar per un canvi de paradigma en el sector agrari i ramader: trencar amb el model agrari i ramader intensiu no és fàcil. Tot i això, aquesta nova manera d’apropar-se a l’agrosilvopastura ha de permetre trobar un equilibri entre la rendibilitat financera i econòmica de les explotacions i el màxim benefici social i ambiental possible. Cal apostar per un model adaptat al territori, amb productes de qualitat emmarcat dins un concepte de sobirania alimentària, i reconèixer la multifuncionalitat de l’agricultura i la ramaderia i el valor real de la seva feina, que ha de permetre la continuïtat de les explotacions agràries familiars, el manteniment d’uns elements culturals i patrimonials singulars, així com el manteniment de la biodiversitat i el paisatge.

 

Mireia Jimenez i Llobet

L’agrosilvopastura integrada com a eina de gestió territorial. Visita al projecte LIFE Polyfarming.

L’agrosilvopastura integrada com a eina de gestió territorial. Visita al projecte LIFE Polyfarming.

El CST, com a membre del Panell de Seguiment i Gestió Agroforestal del Projecte LIFE Polyfarming, va assistir a la segona trobada del grup de seguiment que es va celebrar el passat mes de maig de 2019 a Les Planeses (Argelaguer, La Garrotxa). Polyfarming és