Autor: llorens

Segon seminari per a una Nova Cultura del Territori: presentació de l’Anuari 2020 del CST

Segon seminari per a una Nova Cultura del Territori: presentació de l’Anuari 2020 del CST

Dissabte dia 19 a les 17 hrs a Can Trona celebrem el segon seminari del cicle “per a una Nova Cultura del Territori”. En aquest acte presentem l’Anuari 2020 del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, titulat “Iniciatives per a una Nova Cultura del Territori”. 

El retorn de Salvem les Valls

El retorn de Salvem les Valls

Si parlem de Salvem les Valls, molta gent reconeixerà a una entitat ecologista i en defensa del territori que fa més de 25 anys es va crear a casa nostra per conservar i protegir el paisatge i la vida de la Vall d’en Bas davant 

Salvem les Valls considera que l’estudi informatiu de la variant d’Olot va en contra de l’emergència climàtica i l’estudi de trànsit que incorpora és incorrecte

Salvem les Valls considera que l’estudi informatiu de la variant d’Olot va en contra de l’emergència climàtica i l’estudi de trànsit que incorpora és incorrecte

 

Salvem les Valls després de analitzar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot considera que les 4 alternatives plantejades no es corresponen a la infraestructura que la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa necessita i exposa 8 motius de pes per tornar a redefinir aquesta infraestructura i no la que s’ha plantejat per part de Infraestructures.cat.

1. Que tant el projecte d’estudi informatiu i el d’estudi d’impacte ambiental es basen en un estudi de trànsit incorrecte. La previsió de creixements acumulatius de trànsit en 1’44 % es manifestament exagerada i no ajustada a la situació actual – a les noves directrius de mobilitat- i sobretot al trànsit real de l’actual carretera Vic-Olot i de moviments interns d’Olot.

2. L’elevat cost econòmic que suposa l’execució d’aquesta actuació, de 195,5 milions d’euros segons la previsió de pressupost de l’Estudi Informatiu, és del tot desorbitada pels temps que estem vivint. A més, a aquest import se li ha d’afegir el cost del tram de la Vall d’en Bas.

3. La proposta no s’ajusta al marc d’emergència climàtica en el que ens trobem i incompleix l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic.

4. L’autovia afectarà negativament i de manera irreversible el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a hàbitats d’interès comunitari i a sòls agrícoles.

5. La quantitat de vehicles que preveu acollir aquesta infraestructura empitjorarà la qualitat de l’aire, creen  contaminació acústica i lumínica i, de retruc, la salut de les persones a mitjà i llarg termini.

6. La proposta produiria greus conseqüències en el paisatge i afectarà la tranquil·litat a la zona del Pla de Dalt, Xiprer, les Planotes, Vivendes Garrotxa i l’Hostal del sol.

7. És un projecte dissenyat, en gran part, per donar resposta a les necessitats de mobilitat del sector industrial. No és un projecte pensat per la mobilitat de la població de la comarca a l’exposar que s’eliminarà tota restricció de vehicles pesants que ara hi ha en el Túnel de Bracons.

8. La solució del trànsit a la ciutat d’Olot i, per extensió, a la Comarca de la Garrotxa passa per dos factors importants previs a la construcció de la variant proposada: 1) la reducció dels desplaçaments amb mitjans motoritzats privats  i 2) la millora de la mobilitat col·lectiva, en bicicleta i a peu. Perquè això sigui possible, és imprescindible definir el model de futur que es vol per la comarca i la seva població.

 

I per aquest motiu considera que cal prèviament promoure un nou pla sectorial urbanístic comarcal de polígons industrials amb l’objectiu de millorar les condicions d’accessibilitat i el trànsit pesat i sempre afavorint els mitjans de desplaçament més sostenibles i elaborar una pla de mobilitat comarcal amb l’objectiu de limitar la dependència al vehicle motoritzat privat, i així reduir el trànsit de cotxes, i per regular el pas de camions per aquestes vies tal com aconsella l’ informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic del 2018 i, per tant, la LLEI 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.

Davant aquests motius la plataforma Salvem les Valls promourà al·legacions tant a l’estudi informatiu, com d’impacte ambiental.

 

 

II Seminari de Patrimoni Gològic i gestió del territori en el Pirineu i Prepirineu

II Seminari de Patrimoni Gològic i gestió del territori en el Pirineu i Prepirineu

  Els dies 28 i 30 d’octubre tindrà lloc a la Vall d’en Bas, La Garrotxa, el Segon Seminari sobre Patrimoni Geològic i gestió del territori en l’àmbit del Pirineu i Prepirineu. Enguany el seminari, organitzat pel grup de geoconservació Quera i el suport del 

Al·legacions a la concessió d’aigües subterrànies per a ús industrial a Viladrau

Al·legacions a la concessió d’aigües subterrànies per a ús industrial a Viladrau

Des del Centre hem presentat al·legacions a la concessió que l’Agència Catalana de l’Aigua ha sotmès a participació. Considerem que el projecte per les característiques de captació d’aigua que presenta, incrementar elconsum d’aigua de 200.000 m3 a 400.000m3 i la infraestructura que l’acompanya, pot afectar 

El perquè de l’animadversió a l’Agència de la natura

El perquè de l’animadversió a l’Agència de la natura

Amb motiu del trenta-cinquè aniversari de l’aprovació de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals

 

A finals de febrer d’enguany, la Comissió de medi ambient del Parlament va aprovar el dictamen per crear l’Agència de la natura. Ara, per tal que esdevingui una realitat, només queda pendent superar la discussió i votació en el Ple del Parlament de Catalunya el pròxim 17 de juny. Trenta-cinc anys després d’aprovar-se la Llei d’Espais Naturals, encara vigent, potser paga la pena reflexionar perquè dels embats contra les polítiques de conservació de la biodiversitat.

La primera esperança ambiental es va produir el 1991 quan el govern Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al Conseller Albert Vilalta (1991-1996). En aquell context de reorganització administrativa i política, s’apostà pel model d’agències governamentals. Molt propi de la governança anglosaxona. I és en aquest moment quan s’opta per una agència per a l’aigua, una altra per als residus i una tercera per al patrimoni natural.
El 1997 s’encarrega internament el projecte per crear una agència de la natura, però no va ser fins a l’any 2000 quan el Departament de Medi Ambient, liderat per Felip Puig (1999-2001), exposa públicament la idea de crear un organisme capaç d’aglutinar les competències i la gestió de la biodiversitat. El canvi de Conseller en la figura de Ramon Espadaler (2001-2003) i l’avançament electoral del 2003 comportà que el projecte de l’Agència quedés al calaix.

No és fins al 2005, de la mà del Conseller Salvador Milà (2003-2006), quan es presenta l’Avantprojecte de Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. Després de sotmetre’l a informació pública va arribar al Parlament per a la seva tramitació. La convocatòria electoral avançada del 2006 del Govern Maragall i la dissolució del Parlament va impedir finalitzar la tramitació de la Llei. Tot i que la tramitació feta va evidenciar certa animadversió, poc fonamentada, protagonitzada per sectors dedicats a les activitats d’explotació dels béns naturals. El maig del 2010, en l’època del Conseller Francesc Baltasar (2006-2010), s’impulsa una actualització de la Llei d’espais naturals a través de la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural. Aquesta vegada no es va incloure la proposta d’Agència de la natura amb l’ànim d’actualitzar el marc jurídic i afavorir el consens. Un consens sempre apel·lat però mai volgut pels sectors més reaccionaris a les polítiques ambientals.

Malauradament, la convocatòria electoral del 2010 estronca la tramitació de la nova llei ambiental. És precisament a la campanya electoral del 2010 on es manifesta més clarament què és la política d’animadversió a les polítiques ambientals. En un acte a Mollerusa del líder de la desapareguda UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, engaltà: “La conselleria d’Agricultura s’ha agenollat davant de la de Medi Ambient i, per tant, davant d’ICV” i afegeix “Fins ara, el tripartit el que ha fet és la política agrària des del medi ambient. Nosaltres proposem la inversa: fer la política agrària i la política mediambiental des de l’agricultura amb tots els canvis orgànics que això requereixi”. I així va ser que el govern d’Artur Mas liquida el Departament de Medi Ambient i encoloma les competències a dins del tot poderós Departament de Política Territorial. Això sí, canviant-li el nom pel de Territori i Sostenibilitat. L’etapa del Conseller Santi Vila (2012-2016) s’accentua la política de reduir l’expressió governamental dels afers ambientals. En aquella ocasió s’aposta per una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori, per evitar la recuperació del Departament de Medi Ambient. Aquesta iniciativa d’Agència no va arribar a formular-se jurídicament. L’arribada del Conseller Josep Rull el govern aprova l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat i l’octubre de 2017 s’inicia un nou tràmit parlamentari per aprovar la Llei de creació de l’Agència de la natura. Malauradament l’aplicació del 155 i llur convocatòria electoral provoca que el projecte de llei de l’Agència decaigui. Malgrat tot, el desembre de 2018 es torna a presentar al Parlament per a la seva tramitació.

L’actual tramitació tampoc ha estat lliure d’obstacles. Des de principis d’any, certs dirigents locals dels republicans lligats al sector forestal, han maldat per evitar que la proposta d’Agència de la natura entrés a l’ordre del dia del ple del Parlament. La proximitat electoral enunciada pel president Torra obria l’oportunitat als opositors per noquejar l’aprovació de l’Agència. Si es convoquen eleccions, tots els projectes de llei en tràmit decauen, amb algunes excepcions, però no és el cas. Una opció elegant per fer fracassar una nova Agència sense necessitat d’exposar-se excessivament i evitar un possible desgast electoral.

En aquesta cronologia potser hauríem de recordar que el 1999 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de creació del Centre de la Propietat Forestal. Una entitat de dret públic dedicada a fomentar la gestió forestal en els boscos de titularitat privada de forma coordinada amb la gestió dels terrenys forestals públics. A més, aquest organisme convoca diversos ajuts adreçats als propietaris forestals. Curiosament, en el seu Consell de direcció només hi ha un membre  representant del Departament de Territori i Sostenibilitat, la resta són propietaris forestals i representants del Departament competent en matèria forestal. Tota una estructura administrativa singular finançada pel govern català al servei de la propietat forestal privada.

Al llarg d’aquestes dècades s’ha evidenciat dos obstacles bàsics. Per una banda, el repartiment de competències entre el Departament d’Agricultura i el discontinu Departament de Medi Ambient. Cada legislatura ha estat un estira-i-arronsa en el repartiment de competències i en bona part fonamentat pels interessos dels sectors dedicats a l’explotació dels béns naturals i la desregulació del medi natural. D’altra banda, la promiscuïtat o oportunisme electoral sempre han perjudicat les tramitacions en curs.

La transició ecològica postulada pels representants electes, segurament implica abandonar el conreu de l’animadversió a  les polítiques ambientals. Potser vint-i-tres anys d’entrebancs i debats reiterats són suficients per aprovar i implementar una Agència de la Natura dinàmica i pionera, des de la Gola del Ter a la Mata de València. Un projecte compartit al servei del país i la seva diversa i plural comunitat.

Article de Manel Cunill, membre del consell de direcció del CST i publicat en el seu bloc: https://manelcunill.blogspot.com/2020/06/el-perque-de-lanimadversio-lagencia-de.html?m=1

Política i gestió de la natura a Catalunya. Del desgovern a la urgència d’un plantejament integral

Política i gestió de la natura a Catalunya. Del desgovern a la urgència d’un plantejament integral

A qui encara tingui dubtes sobre la necessitat de l’Agència de la Natura el convidem a fer una lectura de l’article sobre la governança en el Patrimoni Natural publicat en el Llibre Blanc de la Natura: ús o abús o el resum que està publicat 

Aprovem el 17 i 18 de juny la llei de l’Agència de la Natura

Aprovem el 17 i 18 de juny la llei de l’Agència de la Natura

Des del Centre instem que s’aprovi en el ple del 17 i 18 de juny al Parlament la llei de l’Agència de la Natura. Per responsabilitat, un dels reptes de futur que tenim és la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural del Planeta 

Adhesió a la Reclamació d’aprovació urgent de l’Agència de la Natura

Adhesió a la Reclamació d’aprovació urgent de l’Agència de la Natura

L’Agència de la Natura és un instrument que considerem necessari per a la conservació del Patrimoni Natural a Catalunya, no és lo ambiciós que hauria de ser per nosaltres però és fruit d’un consens. Un consens que ara uns quants encapçalats per propietaris forestals que fan de la propietat privada sagrada intenten que no arribi a bon port aprofitant la crisis del covid. Us som francs perquè la situació ho requereix i per això demanem que doneu suport al manifest per aprovar l’Agència de la Natura en el proper ple, una aprovació que ja s’hauria d’haver realitzat el mes de març passat al haver passat tots els tràmits parlamentaris. També creiem que és un vergonya que s’hagi de promoure aquest manifest i que és representatiu del que li fa falta aquest país que és valentia política i no dubtar en polítiques que tenen a veure en la conservació de la Natura o la lluita contra el canvi climàtic.

Per tot això des del Centre us demanen que doneu suport al manifest a favor de l’Agència de la Natura.

Per llegir el manifest i signar-lo cliqueu l’enllaç:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScgYQNHlyn0P81tcjvrBv4T6t6zgNqEwVp7N3WyDWl7FDcg2Q/viewform

Junta del CST

Manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur”

Manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur”

El Centre dóna suport al manifest que signen entitats de tots els àmbits per sortir de la crisi amb noves perspectives de futur i amb la voluntat de contribuir a teixir aliances entre diferents sectors. Us en demanem l’adhesió com entitat a manifestsortidacrisi@gmail.com