Un dels arguments recurrents a favor de la construcció d’una autovia al voltant d’Olot és la qüestió de la seguretat. No és un tema menor, ni del que puguem frivolitzar donades les esgarrifoses xifres de víctimes que any rere any s’amunteguen en una inacceptable i bàrbara normalitat.  Pels que l’agiten, la seguretat reblaria el clau de l’argument dels potencials creixements de trànsit futurs (el que familiarment coneixem com “que no quedi petita”) i portaria l’aigua al molí dels que peça a peça han anat construint el seu obscur objecte de desig infraestructural: el gran eix de trànsit internacional que posaria Olot en el mapa de les grans ciutats, acabant amb el seu suposat “aïllament” i del “subdesenvolupament” que n’ha estat, pels defensors dels 4 carrils, la seva dramàtica conseqüència.

Per tant, partint de la premissa que sobre aquesta qüestió no val frivolitzar ni treure-li importància, pensem tampoc és èticament acceptable que s’utilitzi com a forma de convèncer als i les olotines, d’allò que les seves necessitats de mobilitat no justifiquen. D’entrada cal recordar, per enèsima vegada, que 9 de cada 10 vehicles que es mouen per la comarca ho fan internament, i amb orígens i destins a dins de la mateixa. Només un la travessa en viatge de pas. Quan des de Salvem les Valls defensem com a prioritat la urgència d’un pla de mobilitat comarcal, també tenim clar que aquest ha de tenir com objectiu la disminució de la sinistralitat a les carreteres.

Així, la seguretat no és un tema menor per nosaltres, ja que es tracta de la vida i la salut de les persones. D’això parlem quan insistim en la “pacificació del transit i dels carrers”, que implica tant la reducció del volum de vehicles circulant, com de la velocitat amb que ho fan. Això vol dir a curt termini limitacions, esculls i controls que ho aconsegueixin de forma immediata, i a llarg termini una educació cívica i vial que posi en qüestió la cultura de la velocitat. És la velocitat la principal causant de les morts provocades a la carretera i és aquesta realitat la que cal combatre i no amagar-nos darrera les grandàries de les carreteres.   

La proclamada “descarbonització” de la mobilitat no passarà només pel cotxe elèctric, que difícilment podrà ser una alternativa massiva, sinó també per noves formes d’utilitzar el temps a l’hora de fer els desplaçaments quotidians i de com organitzem els nostres espais, generant noves proximitats, com la proposta d’algú tant poc radical, com Anne Hidalgo, alcaldessa socialista de París, amb la seva “ Ville Du Quart d’Heure” (la ciutat del quart d’hora), que a Olot podríem convertir fàcilment en la dels deu minuts.

Aquesta seguretat que proposem des de Salvem les Valls es basaria en la millora dels estàndards de salut d’una ciutadania que es mouria majoritàriament a peu i en bicicleta, i de respirar un aire de més qualitat i en concordança amb una ciutat que es troba dins d’un Parc Natural. Aquesta seguretat tindria com a reptes recuperar els carrers pels infants i garantir, ara si, la seva seguretat per poder anar cada mati en bicicleta a l’escola. O espais amables i tranquils per la mobilitat de la gent gran quan surten a passejar a comprar o a buscar els nets a l’escola.  Aquestes seguretats són les que haurien de ser prioritàries si volem construir una ciutat per les persones i no pels cotxes.

Evidentment, pel trànsit de pas ens caldran vies alternatives on hi han solucions segures per evitar els xocs frontals, com una velocitat limitada i adequada a una circulació per una zona densament habitada, rotondes i semàfors intel·ligents estratègicament col·locats per reduir les velocitats i la instal·lació de mitjanes entre els dos carrils en aquells punts més perillosos de la via. Tot plegat amb la mirada posada en la necessària reducció d’una mobilitat que s’haurà d’adaptar a les limitacions que ens imposa la reducció d’emissions, el canvi climàtic i la més que previsible escassetat energètica en aquests temps on s’acaba el petroli abundant i barat. Seguretat? I tant! Però sense matar mosques a canonades, amb sentit comú i tenint present que els recursos no són ni seran il·limitats, ni podem malbaratar-los de forma irracional.

Estem en uns temps on la prudència i l’assumpció dels límits biofísics del planeta han de guiar la nostra forma d’organitzar com habitem el territori i sobre tot com ens movem dins d’ell. Per acomplir aquests objectius i per tenir una vida digna en un planeta habitable una autovia travessant la comarca és innecessària i totalment contraproduent.

Raül Valls , membre de Salvem les Valls i del CST

Aquest dimecres dia 9 de desembre s’ha fet la presentació online de l’informe sobre l’Estat de la Natura 2020.

Aquesta pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

Les zones agrícoles pateixen, per una bandam l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. L’informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les practiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets, etc. Un conjunt d’accions capaces de crear microhàbitats vitals per conservar la biodiversitat.

L’activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n’està patint les conseqüències més crítiques. S’observa una regressió clara de les poblacions d’animals als rius i llacs, que han perdut el 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons.

A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l’artificialització que afecta a més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen.

El document de diagnosi posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació.

De tota aquesta informació n’extreiem doncs una clara conclusió: cal canviar la manera amb la que ens relacionem amb el territori. Tal i com s’exposa, la sobreexplotació dels recursos, la presència d’espècies invasores, els efectes del canvi climàtic i els canvis (i sobrepressions) en els usos de sòl són les principals causes d’aquesta disminució i, alhora, degradació de la biodiversitat i els ecosistemes que l’acullen.

De nou, des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial creiem que cal reaccionar de forma immediata i posar a la pràctica realment estratègies i polítiques de territori que responguin a la necessitat de canvi que tan clarament reclama la comunitat científica i part de la societat. Tal i com explica Raül Valls, membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i de Salvem les Valls, cal posar en marxa ja totes aquestes transicions ecosocials, tots aquests canvis que ens vénen imposats pel context actual d’emergència climàtica i per a fer-ho ens cal una societat formada i informada i que disposi d’una veritable capacitat per decidir. Els discursos oficials ja des de fa uns anys van en aquesta línia, i paraules com sostenibilitat, conservació, adaptació o resiliència es troben en boca de tot@s. Però tenim la sensació que per una banda hi ha el discurs i per l’altra les accions que fem sobre el territori, que moltes vegades segueixen essent les que s’aplicaven dècades enrere. Posar a debat les estratègies i discutir-les ens ha d’ajudar a canviar aquest rumb.

De nou, i per tal d’adaptar-nos al context actual, ajornem l’activitat de presentació a Can Trona de l’Anuari 2020 del Centre per a la Sostenibilitat Territorial.
Aquest any l’Anuari porta per títol “Iniciatives per a una Nova Cultura del Territori”, i s’ha publicat gràcies al suport de la Diputació de Girona.
Una publicació que recull un seguit d’articles que exposen experiències i propostes que expliquen i reclamen una nova relació i una nova gestió del territori. Alhora, s’exposen un seguit de conflictes actuals que reforcen l’argument de la necessitat d’anar cap a una Nova Cultura del Territori, una nova manera de relacionar-nos-hi i de viure. Es presenten doncs un total de 10 articles, amb la participació de 8 autor@s.

Moltes gràcies a tot@s!