CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Sabies que la natura pot ser subjecte de drets des d’un punt de vista jurídic, igual com les persones o les empreses? En el cas de l’estat espanyol, gràcies a la llei 19/2022, de 30 de setembre, es va aconseguir que la llacuna del mar Menor (Múrcia) tingués l’estatus de personalitat jurídica. Això vol dir que, a partir d’ara, mitjançant les persones tutores dins del Comité de Representants, la comissió de seguiment i el comitè científic, es podran defensar els drets d’aquest ecosistema davant dels tribunals.    

També, el passat 29 de febrer de 2024, es va aprovar la declaració de drets per al riu Tins al Concello de Outes (A Coruña), arrel d’un procés participatiu arrencat gràcies al projecte Re_Natur Outes i que compta amb el suport de la Fundació Biodiversidad.

La història passada per aconseguir superar la dicotomia humà-natura i dotar de més drets i protecció als ecosistemes està en constant lluita i evolució. Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes, podem ocupar un rol cabdal per ajudar en aquest camí i un primer pas molt important és estar-ne ben informades.

Per això, des del CST, fem una crida per assistir a les Jornades pels Drets de la Natura i la Custòdia del Territori, que es celebraran el dissabte 20 d’abril a l’Espai Cultural d’Entitats de Figueres (Ronda Rector Arolas, 4). Serà una trobada per posar en comú l’aprenentatge de pràctiques estratègiques i la organització comunitària en la defensa ambiental i està coorganitzada per l’IDHC, la Coordinadora d’ONG Solidàries, Resilience Earth, l’Associació de Naturalistes de Girona, la Fundació UdG i compta amb la col.laboració de l’IAEDEN, Balkar Earth i el suport de l’ACCD.

Ens hi veiem? No t’oblidis d’inscriure’t!

Crèdits de fotografia de portada: Marc Planagumà

Arrel de les negociacions dutes a terme el passat 29 de febrer entre el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i representants dels diferents moviments d’agricultura i ramaderia (Unió de Pagesos, JARC, FCAC i la plataforma Revolta Pagesa), es va decidir que el “Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural” passés a anomenar-se “Departament d’Acció Climàtica, Agricultura, Ramaderia i Pesca”, recuperant així part del nom antic que responia a “Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca”.

Aquesta era una de les demandes que es feien des de les mobilitzacions pageses i ramaderes i que compleix amb l’objectiu de que totes les activitats econòmiques del sector primari tornin a estar agrupades sota un sol departament per així facilitar el contacte amb l’administració.  

Aprofitant aquesta ocasió, des de l’organització sense ànim de lucre Renovem-nos, s’ha redactat un manifest per tal d’instar al Govern de la Generalitat que creï un departament a part, dedicat única i exclusivament a l’Acció Climàtica.

D’aquesta manera es podria destinar un “pressupost fort, més capacitat executiva i incidència en les polítiques sectorials” en un tema tan cabdal com són els “reptes futurs relacionats amb l’emergència climàtica i la crisi de la biodiversitat“.

Des del CST, compartim aquesta visió i per això ens hem unit al manifest, juntament amb altres entitats ambientalistes, com ara Greenpeace, Revo, Conservació, C-Neutral, Ecoserveis i Oikia.

Per llegir el comunicat complert el podeu consultar a la web de Renovem-nos.

Crèdits fotografia: Canva

Els passats dies 16 i 17 de gener, es van dur a terme uns tallers de ciència ciutadana per tal de recollir, a través de la memòria oral, esdeveniments geològics succeïts a la Garrotxa. Dues seus diferents van acollir-los, respectivament: la sala de Plens de Montagut i Can Trona, a la Vall d’en Bas. Organitzats pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) i el Consell Comarcal de la Garrotxa, i en col·laboració amb l’institut de recerca IDAEA-CSIC, aquests tallers s’emmarquen dins del projecte GarMultiRisk, que té l’objectiu de realitzar una anàlisi multiperill dels fenòmens naturals que afecten la comarca de la Garrotxa. D’aquesta manera, es volen estudiar els perills naturals que hi poden succeir, les possibles interaccions entre ells i determinar el multirisc de la comarca, resultat de l’exposició del territori (persones, infraestructures o coses), davant d’aquests esdeveniments.

Els tallers han format part de la primera fase del projecte: la recollida de dades. Gràcies a l’ajuda dels/les coneixedors/es locals del territori de la Garrotxa, durant els tallers, s’ha pogut recopilar més informació sobre diferents fenòmens naturals ocorreguts i que no apareixien en els registres oficials. Entre els diferents perills naturals que s’han considerat destaquen: despreniments, esfondraments, subsidències, esllavissades, terratrèmols, allaus de neu, incendis, inundacions, avingudes sobtades, volcans i sòls humits.

La importància no recau sols en saber el dia i l’any de quan van passar, sinó també en conèixer la localització exacta d’aquests esdeveniments. És per això que, per facilitar el desenvolupament del taller, es van imprimir uns mapes de la Garrotxa a mida A1, amb punts marcats prèviament que indicaven les ubicacions d’alguns perills naturals segons les dades recollides fins al moment, disponibles en catàlegs d’instituts de meteorologia i geologia. Basant-se en això, els/les participants van poder fer les seves aportacions.

Els pròxims passos del projecte GarMultiRisk, que s’allargarà fins al maig de 2025, seran acabar de recollir i unificar totes les dades, identificar les interrelacions entre els diferents fenòmens naturals, fer-ne un tractament estadístic i, finalment, proposar diversos escenaris futurs per saber com podria evolucionar el risc a la comarca de la Garrotxa tenint en compte els perills naturals que l’afecten.

En un context de canvi climàtic global, la previsió és que sobretot aquells perills relacionats amb fenòmens atmosfèrics siguin cada cop més freqüents i intensos, augmentant així el multiperill i, en conseqüència, el multirisc de la Comarca. És per això que sorgeix la necessitat de tenir més coneixement sobre la dinàmica d’aquests processos per tal de construir societats més resilients envers el futur.

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:                                                             Amb la col·laboració de: