Construcció d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics
En la mitologia grega, un eudemon era un geni o esperit benèfic que feia les funcions d’intermediació entre déus i humans. D’aquesta figura nasqué la doctrina ètica de l’eudemonisme, que afirmava que per arribar a la felicitat calia actuar cercant el punt mig entre les passions humanes, conformades per la part animal (els béns materials) i la part racional (la ment), i la dimensió social.
Inspirats en aquesta figura i la doctrina derivada, abordem l’actual context de canvi global, de transició socioecològica i contemplem els reptes formidables als que com a societat ens enfrontem. La lluita contra el canvi climàtic, la necessitat de transformació dels models de producció i la urgència d’una transició cap a un nou model energètic són processos susceptibles de contraposar molts interessos i generar grans resistències. Alhora, les noves exigències socials i polítiques de mecanismes de transparència i de democràcia participativa, la informació de la ciutadania i el dret d’aquesta a incidir en l’adopció de les grans decisions que afecten els béns comuns i els drets fonamentals, imposen també nous mecanismes de presa de decisions i de governança de la cosa pública.
Catalunya, regió econòmicament i industrialment capdavantera a l’Estat, no és cap excepció en aquest context global de conflictivitat. La realitat d’un territori ecològicament i paisatgísticament molt divers, amb una població concentrada massivament en una petita part urbana i un món rural amenaçat pel despoblament, una biodiversitat en retrocés i una industrialització en constant evolució, genera una gran multiplicitat de conflictes socioecològics, amb evolucions i resultats desiguals.
Aquestes urgències i aquesta potencial conflictivitat es veuen reforçades especialment en el camp de la transició des d’un sistema energètic depenent de recursos fòssils i nuclears cap a la primacia de les fonts renovables i sostenibles. L’objectiu fixat de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 55% l’any 2030 i en un 100% el 2050, queden encara molt lluny i el retard esdevé emergència.
Per tant, és previsible que els conflictes es projectin en enfrontaments dins dels camps de batalla polítics, mediàtics i judicials, de forma que el resultat final només acontenti una de les parts, amb una part vencedora i una part vençuda, i fins i tot assoleixi caràcter crònic i cíclic. En conseqüència, esdevé també urgent emplenar la llacuna administrativa, legal i pràctica d’identificació, anàlisi i sortida participativa dels conflictes.
És en aquest marc on emprenem el projecte Eudemon per posar en valor els mecanismes de la democràcia participativa, el diàleg i la recerca compartida de solucions. L’objectiu s’adreça a l’elaboració d’un protocol de resolució del conflicte en el qual totes les parts implicades (administracions, promotores, treballadores, veïnes, teixit social i empresarial i ciutadania en general) tinguin un lloc on poder traslladar voluntats, anhels, temors i opinions, el diàleg constructiu formi part de la sortida del conflicte i tots els agents esdevinguin corresponsables de la solució.
En una primera fase, l’equip del projecte Eudemon està coordinat per la Sígrid Muñiz i en Jaume Moya, amb el suport de la Mireia Jiménez i en Llorenç Planagumà. Compta també amb un consell de persones assessores amb expertesa i coneixement des dels mons universitari, municipal, jurídic i legal, sindical, de l’investigació, l’activisme i el desenvolupament local, escollides en coherència amb l’enfocament polièdric del repte. Les primeres fites se centren en l’anàlisi de la situació a Catalunya i en la tria d’un conflicte concret emmarcat en un territori identificable per desenvolupar-hi el pla d’actuació.
Esperem projectar ben aviat els primers avenços concrets, que es materialitzaran al llarg del primer trimestre de 2022.