La comunitat científica internacional ens avisa: la dècada que vivim és cabdal pel futur de la humanitat. Ja no podem esperar més per iniciar els canvis de model socioeconòmic que ens permetin garantir una vida digna en un planeta habitable. Un tema fonamental és la relació camp-ciutat i com podem articular una aliança que eviti les contradiccions i conflictes que avui dificulten avançar cap a la urgent transició ecosocial.

L’Anuari CST 2022 vol obrir aquest debat i posar a l’agenda social i política aquesta vella qüestió. Volem aportar idees i propostes que siguin útils per evitar que els conflictes entre el món rural i l’urbà esdevinguin un fre a la necessitat d’estructurar territoris cohesionats i solidaris més enllà del seu caràcter i funcionalitat. Plana en els articles que us oferim un fil que connecta els camps de conreu dels nostres territoris rurals amb els carrers de les metròpolis: el sistema agro-alimentari com a centralitat i interès col·lectiu. Ens calen aliments saludables i de proximitat que garanteixin la nostra seguretat i sobirania alimentària. És per això que cal repensar les nostres ciutats i els nostres territoris rurals des d’unes realitats excessivament menystingudes i on ens hi juguem la vida: l’energia i l’aliment seran qüestions fonamentals els anys vinents. Tenir alternatives de proximitat i que articulin comunitats cohesionades i solidàries és i serà el que ens garantirà que aquest trànsit cap a una societat en pau amb el planeta sigui una realitat favorable a les grans majories socials per damunt dels interessos de lucre mercantil i els absurds enfrontaments entre territoris.

Els darrers anys hem tingut accés a un coneixement científic que relaciona la salut i el seu deteriorament amb els condicionants ambientals que ens envolten en la nostra vida quotidiana. El treball, la mobilitat, la qualitat de l’aire i de l’aigua, l’alimentació, el soroll, entorns molt artificialitzats per la tecnologia, la manca de contacte amb la natura,… han estat factors vinculats amb noves i velles malalties.

Ens hem adonat que la nostra salut no només depèn de tenir bons hàbits personals sinó que com a societat amb la nostra forma d’habitar i organitzar el territori generem unes determinades condicions ambientals que poden ser saludables o perjudicials. Estem davant, per tant, d’una qüestió social i cultural.

Aquesta preocupació per l’entorn ambiental no és cap novetat en la història humana. Durant el segle XIX les terribles condicions de vida a les ciutats sorgides de la revolució industrial ja van ser denunciades pels anomenats “higienistes”. Aquests primers estudis que assenyalaven aquestes situacions injustes i intolerables es van incorporar ràpidament a les reivindicacions de l’incipient moviment obrer que va unir a les demandes laborals aquelles que tenien a veure amb la qualitat de vida de les seves poblacions: cases àmplies, assolellades i ben ventilades, aigua i serveis de clavegueram, espais verds, etc.

En aquest segle XXI les demandes han canviat, però apunten en la mateixa direcció: poder viure en entorns saludables i que no ens facin emmalaltir. Els riscos ja no venen determinats per ciutats insalubres i mancades de serveis d’higiene sinó per la desmesura provocada per un sobre desenvolupament que comença a tenir efectes inesperats i indesitjables.

Amb aquest seminari des del CST volem divulgar aquestes noves problemàtiques a partir dels coneixements experts que s’estan generant i difondre alternatives possibles que ens ajudin a promoure entorns urbans i rurals més amables i saludables. Ho farem posant al centre qüestions relacionades amb la mobilitat i els impactes de la contaminació i també amb les patologies relacionades amb el que ja moltes persones anomenen “dèficit de natura“.

Per a tot això comptarem amb la participació de:

Ferran Campillo, metge pediatre de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Bosco Plans, enginyer civil, president de l’AFA Pla de Dalt i impulsor de “Revolta Escolar” a Olot.

Quionia Villar, metgessa de família i de la comunitat de Les Preses i investigadora de l’efecte de la natura en la salut mental.

Laia Sadurní, guia de boscos terapèutics i creadora del programa “Recobrar l’equilibri”.