Recent Posts

Els serveis ecosistèmics de les fonts

Els serveis ecosistèmics de les fonts

  Teresa Garrido Hidrogeòloga, experta en aigües subterranies.  INTRODUCCIÓ Els serveis ecosistèmics són les característiques, funcions o processos ecològics que contribueixen al benestar humà, és a dir, són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes (MEA, 2005). Donant la volta al concepte, i aplicat 

Projecte EUDEMON

Projecte EUDEMON

Construcció d’un protocol de resolució de conflictes socioecològics  En la mitologia grega, un eudemon era un geni o esperit benèfic que feia les funcions d’intermediació entre déus i humans. D’aquesta figura nasqué la doctrina ètica de l’eudemonisme, que afirmava que per arribar a la felicitat 

Taula d’alimentació: Dret a l’alimentació sostenible i governança del sistema alimentari

Taula d’alimentació: Dret a l’alimentació sostenible i governança del sistema alimentari

 

Tercer cicle temàtic (2021): Agricultura i sistema alimentari

 

LA TAULA D’ALIMENTACIÓ METROPOLITANA
La Taula d’Alimentació Metropolitana vol esdevenir un espai de participació i co-producció en
el que els diferents agents interessats o directament vinculats amb l’alimentació puguin
abocar-hi el seu coneixement i de forma colaborativa identificar necessitats i oportunitats
d’intervenció al sistema alimentari per generar prosperitat, justícia social i regenerar el nostre
medi ambient.

Concretament, la Taula pretén:
aprofundir en el coneixement que tenim del sistema alimentari metropolità com a
sistema socioecològic, especialment, en els àmbits de dret a l’alimentació sostenible i
governança
reflexionar sobre las necessitats i oportunitats en l’àrea metropolitana de Barcelona per
a garantir el dret a l’alimentació sostenible i democratitzar el sistema alimentari, i
articular una manera pròpia de promoure (pública/comunitàriament) aquests objectius i
activitats concretes.

 

 

TERCER CICLE: AGRICULTURA I SISTEMA ALIMENTARI
En el marc del Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2020-23 i la Capital Mundial de
l’Alimentació Sostenible 2021, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) crea la Taula d’Alimentació
Metropolitana amb l’objectiu de:
Contribuir a una conceptualització més àmplia i complexa de l’activitat agrícola i el
sistema alimentari (visió “del camp al plat”, “nova cultura del territori”, incorporació de
la governança i el coneixement com a elements clau per entendre i incidir en els
sistemes alimentaris, etc.).
Mostrar alguns dels projectes que s’estan realitzant o es volen impulsar al respecte.
Detectar l’interès dels diferents agents entorn a aquests projectes i identificar debats,
consensos i reptes que tenen els participants entorn a cada un d’aquests projectes.
Elaborar una fulla de ruta per poder seguir treballant en cada un dels projectes
presentats i línies de treball identificades.
Incidir en procesos de desenvolupament de polítiques públiques.

 

SESSIONS
El procés es realitza amb un grup estable de persones de diverses procedències i perfils que
són expressament convidades a participar. Aquestes sessions estan impulsada pel CST i l’AMB.
Es duen a terme 4 sessions de forma telemàtica (en línia):
⎯ 1 sessió inicial de ponències, en les que es presenta la Taula i els projectes sobre els
quals es treballarà.
⎯ 2 sessions de treball en les que, per grups, s’aprofundirà en cada un dels projectes.

⎯ 1 sessió de retorn, en la que es presentaran els resultats i es posarà en comú amb
els resultats de la Taula d’Agricultura

 

Projectes/temàtiques sobre les que es treballarà:
Infraestructura pública alimentària. Quin tipus d´infrastructura pública alimentària
necessitem per a garantir el dret a l’alimentació sostenible? Centrada principalment
en menjadors col·lectius i cuines centrals (escoles, llars d’infants, residències de
gent gran, etc.).
Iniciatives comunitàries i público-comunitàries. Quins son els reptes i les
contribucions de les iniciatives comunitàries per a garantir el dret a l’alimentació
sostenible? Com podem recolzar i augmentar el seu impacte? Explorarem nous
models d´access digne a aliments sostenibles per part de la població més
vulnerabilitzada.
Governança del sistema alimentari. Quins son els reptes i beneficis en el procés
de crear espais participatius de governança? Com poden ser veritablement
transformadors i fomentar l’equitat? Quines son les claus per a treballar amb
diferents actors i territoris de forma efectiva i transformadora? Consells alimentaris i
xarxes per la soberania alimentària com a exemples de formes participades de
governança.
Coneixement per a co-produir polítiques públiques. Quin coneixement
necessitem per a entendre el nostre sistema agroalimentari i desenvolupar accions
efectives? Qui i com ha de produir aquest coneixement? Dels observatoris
institucionals a la ciència ciutadana…

 

Calendari:
16 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de ponències.
23 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de treball.
30 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de treball.
21 d’octubre – 17.00h a 18.30h – Sessió de retorn conjunta de les taules d’Agricultura i
d’Alimentació (conclusions i propers passos).

 

Equip Promotor/organitzador:
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Planificació Estratègica ( organisme amfitrió)
Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) (entitat coordinadora i dinamitzadora).
Ana Moragues (UB, relatoria).

 

Formulari inscripció (places limitades): https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfefZvUQO6nn7a24qDQAQ8YKZDteb2rZczb-neh7PeJTSxZhg/viewform

Per aclariments, dubtes i suggeriments: planifestrategia.amb@gmail.com

 

L’OPOSICIÓ A LES GRANS INFRAESTRUCTURES A EUROPA. MOVIMENTS NIMBY O L’EXPRESSIÓ D’UN CANVI DE MODEL TERRITORIAL?

L’OPOSICIÓ A LES GRANS INFRAESTRUCTURES A EUROPA. MOVIMENTS NIMBY O L’EXPRESSIÓ D’UN CANVI DE MODEL TERRITORIAL?

  Arran del conflicte referent a l’ampliació de l’aeroport us recomanem la lectura de l’article que es va publicar a l’Anuari de l’any 2019. Un conflicte d’oposició a una model d’infraestructures que ja s’han donat a altres indrets d’Europa.   L’article complert en format PDF: 

El repte social de les renovables

El repte social de les renovables

Tornen les manifestacions de protesta contra projectes d’eòlica i fotovoltaica a diversos indrets del territori. Una de les més sentides és contra la construcció del parc eòlic marí Tramuntana al golf de Roses. Un déjà-vu, el 12 de febrer de 2012, ara fa 9 anys, 

Article: Variants de La Garrotxa i Canvi Global

Article: Variants de La Garrotxa i Canvi Global

 

“Variants” de la Garrotxa: respostes errònies a noves preguntes.

Quan a mitjans del segle passat triomfava de manera aclaparadora la fe en el progrés de la humanitat i la confiança en la ciència com a instrument per dominar la natura i garantir el creixement infinit, apareixien les primeres veus, aïllades i incompreses, que advertien que la festa es podia acabar, que estàvem com el bruixot de la història desencadenant forces que no podríem controlar.

Un moment paradigmàtic va ser sens dubte al  1972 amb la publicació de ”Els límits del creixement” de Donella Meadows. L’any següent la crisi del petroli, motivada en principi per raons geopolítiques, ens posava en guàrdia sobre quelcom que el filòsof alemany Günter Anders ja ens advertia des dels anys 50: el desnivell entre la nostra capacitat tècnica respecte a la nostra capacitat moral de comprendre la realitat. I, per tant, les nostres possibilitats d’actuar de forma conseqüent. “Desnivell prometeic” l’anomenava. Creixia la percepció que la nostra arrogància, un dels fruits imprevistos de la Il·lustració del segle XVIII, ens amenaçava.

De cop, i malgrat la inventiva humana, els efectes de la nostra hiperactivitat respecte al planeta se’ns tornaven en contra. No ho sabíem llavors però entràvem en “l’era de les conseqüències”. Com advertia Benedetti, quan teníem totes les respostes, ens varen canviar les preguntes.  La realitat ens posava davant d’un mirall on la imatge que vèiem no era exactament la que durant els 30 anys magnífics (1945-1975) havíem tingut de nosaltres mateixos. Mig segle després, les advertències de Meadows encara no són assumides amb tota la seva cruesa. Alguns segueixen pensant que el canvi climàtic és quelcom que li ha de preocupar als científics i als ossos polars però que queda lluny dels catalans de a peu,  que hem de seguir competint per ser els primers de la classe i garantir-nos la “qualitat de vida” amb les mateixes premisses que als anys 60 del segle passat.

A la Garrotxa seguim escoltant les mateixes respostes: la inevitabilitat d’unes “variants” en forma d’autovia quan, com advertia Benedetti, les preguntes han canviat i ara ens demanen sobre com ho hem de fer per afavorir una transformació de la mobilitat que pacifiqui el trànsit i doni tranquil·litat als nostres soferts carrers. 

Avui sabem, la ciència ens avisa, que el canvi global, aquest còctel on es barregen canvi climàtic, declivi de la biodiversitat, esgotament del petroli i d’altres materials, etc. ens amenaça. Ens adverteixen que la pandèmia de la COVID no ha estat una simple anècdota casual.  El canvi de rumb s’imposa i allò que fa vint anys semblava indiscutible avui trontolla i amenaça en caure’ns damunt. No necessitem més carreteres, ni més turisme internacional, ni digitalització, ni comerç globalitzat. Ens cal proximitat, reduir la velocitat de tots els processos, consumir menys i moure’ns amb cura. Com ens demanava el filòsof Jorge Riechmann és el moment de trepitjar de forma més lleugera el planeta i d’incloure en l’equació de la nostra forma de viure les necessitats de les generacions futures. Per moltes coses ja no estem a temps, les conseqüències ens arribaran tant si les volem com si no. El que si podem fer és evitar que siguin catastròfiques per la humanitat.

Ens toca per tant madurar, abandonar l’infantilisme egocèntric de voler-ho tot i ara mateix. Refer els nostres projectes i fer-ho amb una mirada col·lectiva i prudent. No tenim garantit l’èxit però tampoc  hi ha cap determinació fatal que ens dugui al desastre. Però toca parar, pensar, revisar els nostres plans de futur i dibuixar-ne de nous que siguin una resposta a les noves i inquietants preguntes a les que ens enfrontem com a humanitat.

Raül Valls

Vídeo del seminari: “Risc d’inundacions i gestió territorial. Un repte pendent”

Vídeo del seminari: “Risc d’inundacions i gestió territorial. Un repte pendent”

Pels que no vau poder seguir el seminari en directe. Us deixem el vídeo per tots els que el voleu visualitzar.    

Seguretat és un pla de mobilitat sostenible i saludable per la comarca de la Garrotxa

Seguretat és un pla de mobilitat sostenible i saludable per la comarca de la Garrotxa

Un dels arguments recurrents a favor de la construcció d’una autovia al voltant d’Olot és la qüestió de la seguretat. No és un tema menor, ni del que puguem frivolitzar donades les esgarrifoses xifres de víctimes que any rere any s’amunteguen en una inacceptable i 

I Escola d’hivern del Territori

I Escola d’hivern del Territori

El proper 27 de febrer organitzem el primer debat per analitzar conflictes en zones rurals. Creiem que el conflicte ben gestionat és agent de canvi cap a la sostenibilitat i per una democràcia més participativa.

Programa en PDF: I Escola Hivern Territori

Cap a una NECESSÀRIA transició ecosocial

Cap a una NECESSÀRIA transició ecosocial

  Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura s’ha elaborat un document amb propostes i mesures adreçades als partits polítics i organitzacions socials amb l’objectiu de posar sobre la taula els principals reptes que Catalunya haurà d’abordar els propers anys i