CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

La comunitat científica internacional ens avisa: la dècada que vivim és cabdal pel futur de la humanitat. Ja no podem esperar més per iniciar els canvis de model socioeconòmic que ens permetin garantir una vida digna en un planeta habitable. Un tema fonamental és la relació camp-ciutat i com podem articular una aliança que eviti les contradiccions i conflictes que avui dificulten avançar cap a la urgent transició ecosocial.

L’Anuari CST 2022 vol obrir aquest debat i posar a l’agenda social i política aquesta vella qüestió. Volem aportar idees i propostes que siguin útils per evitar que els conflictes entre el món rural i l’urbà esdevinguin un fre a la necessitat d’estructurar territoris cohesionats i solidaris més enllà del seu caràcter i funcionalitat. Plana en els articles que us oferim un fil que connecta els camps de conreu dels nostres territoris rurals amb els carrers de les metròpolis: el sistema agro-alimentari com a centralitat i interès col·lectiu. Ens calen aliments saludables i de proximitat que garanteixin la nostra seguretat i sobirania alimentària. És per això que cal repensar les nostres ciutats i els nostres territoris rurals des d’unes realitats excessivament menystingudes i on ens hi juguem la vida: l’energia i l’aliment seran qüestions fonamentals els anys vinents. Tenir alternatives de proximitat i que articulin comunitats cohesionades i solidàries és i serà el que ens garantirà que aquest trànsit cap a una societat en pau amb el planeta sigui una realitat favorable a les grans majories socials per damunt dels interessos de lucre mercantil i els absurds enfrontaments entre territoris.

Els darrers anys hem tingut accés a un coneixement científic que relaciona la salut i el seu deteriorament amb els condicionants ambientals que ens envolten en la nostra vida quotidiana. El treball, la mobilitat, la qualitat de l’aire i de l’aigua, l’alimentació, el soroll, entorns molt artificialitzats per la tecnologia, la manca de contacte amb la natura,… han estat factors vinculats amb noves i velles malalties.

Ens hem adonat que la nostra salut no només depèn de tenir bons hàbits personals sinó que com a societat amb la nostra forma d’habitar i organitzar el territori generem unes determinades condicions ambientals que poden ser saludables o perjudicials. Estem davant, per tant, d’una qüestió social i cultural.

Aquesta preocupació per l’entorn ambiental no és cap novetat en la història humana. Durant el segle XIX les terribles condicions de vida a les ciutats sorgides de la revolució industrial ja van ser denunciades pels anomenats “higienistes”. Aquests primers estudis que assenyalaven aquestes situacions injustes i intolerables es van incorporar ràpidament a les reivindicacions de l’incipient moviment obrer que va unir a les demandes laborals aquelles que tenien a veure amb la qualitat de vida de les seves poblacions: cases àmplies, assolellades i ben ventilades, aigua i serveis de clavegueram, espais verds, etc.

En aquest segle XXI les demandes han canviat, però apunten en la mateixa direcció: poder viure en entorns saludables i que no ens facin emmalaltir. Els riscos ja no venen determinats per ciutats insalubres i mancades de serveis d’higiene sinó per la desmesura provocada per un sobre desenvolupament que comença a tenir efectes inesperats i indesitjables.

Amb aquest seminari des del CST volem divulgar aquestes noves problemàtiques a partir dels coneixements experts que s’estan generant i difondre alternatives possibles que ens ajudin a promoure entorns urbans i rurals més amables i saludables. Ho farem posant al centre qüestions relacionades amb la mobilitat i els impactes de la contaminació i també amb les patologies relacionades amb el que ja moltes persones anomenen “dèficit de natura“.

Per a tot això comptarem amb la participació de:

Ferran Campillo, metge pediatre de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Bosco Plans, enginyer civil, president de l’AFA Pla de Dalt i impulsor de “Revolta Escolar” a Olot.

Quionia Villar, metgessa de família i de la comunitat de Les Preses i investigadora de l’efecte de la natura en la salut mental.

Laia Sadurní, guia de boscos terapèutics i creadora del programa “Recobrar l’equilibri”.

Teresa Garrido
Hidrogeòloga, experta en aigües subterranies. 

INTRODUCCIÓ

Els serveis ecosistèmics són les característiques, funcions o processos ecològics que contribueixen al benestar humà, és a dir, són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes (MEA, 2005). Donant la volta al concepte, i aplicat a les fonts, els serveis ecosistèmics representen tot allò que desapareixeria per a les persones, quan una font s’asseca i es perd o bé es deteriora. Per tant, és un concepte que connecta la natura amb la societat i permet entreveure la importància dels ecosistemes i la seva biodiversitat en el manteniment de certs beneficis per al conjunt de la societat (Grizzeti, 2016). Els serveis ecosistèmics també permeten impulsar la percepció que té la societat dels profits que rebem dels ecosistemes, afavorint-ne el reconeixement (Gliebber, 2015).

Els ecosistemes aquàtics (rius, llacs, aigües subterrànies, aigües marines i zones humides) són responsables del proveïment de serveis ecosistèmics fonamentals. Alguns d’aquests serveis relacionats amb l’aigua són essencials per a la societat, com és el cas del subministrament d’aigua, mentre que d’altres enriqueixen el nostre benestar, com per exemple els serveis associats amb activitats aquàtiques recreatives.

Les fonts són ecosistemes aquàtics singulars que depenen de la descàrrega de les aigües subterrànies. Des d’un punt de vista hidrogeològic, les fonts són indrets on sorgeixen les aigües subterrànies d’un aqüífer, creant un flux continuat o intermitent d’aigua. Des d’un punt de vista ecològic, les fonts juguen un paper clau que va més enllà de la seva limitada presència en el paisatge. Les característiques físiques i químiques de les aigües, i algunes peculiaritats biològiques de les fonts, vindran determinades pel sistema aqüífer que les sustenta. Per tant, les fonts són ecotons singulars, ja que connecten les aigües subterrànies amb les aigües superficials i amb els ecosistemes terrestres que d’elles en depenen (Cantonatti, 2006). Els ecotons es consideren espais de connexió entre ecosistemes, i es caracteritzen per presentar una elevada riquesa i singularitat biològica i, per tant, constitueixen hàbitats de gran interès naturalístic, amb un ampli ventall de funcions ecològiques específiques. En nombroses ocasions, les fonts constitueixen un refugi de fauna i flora aquàtica en períodes de sequera, que permeten posteriorment recolonitzar trams fluvials situats aigües avall, quan es recuperen els cabals naturals en condicions més humides (Bonada y Resh, 2013). Cal fer esment que, com a hàbitat ecotonal, les fonts són particularment vulnerables als impactes que es puguin produir a qualsevol dels ecosistemes implicats (Barquín, 2008). A banda de tot el que representen pel patrimoni natural, normalment les fonts també formen part del patrimoni cultural, històric i social del territori.

Des d’un punt de vista de la biodiversitat, la percepció de la importància de les fonts està ben reconeguda en l’àmbit científic, encara que, també es reconeix la manca de coneixement de les seves estructures i funcions ecològiques, i de com contribueixen als serveis ecosistèmics (Biggs, 2017). En aquest sentit més ampli, el concepte dels serveis ecosistèmics aplicat a les fonts pot ajudar a conèixer l’ecosistema fontinal en la seva totalitat i els beneficis que aquest aporta, fent una valoració dels riscos que el poden arribar a afectar, i definint les estratègies de gestió de cara a protegir-lo.

Marc conceptual dels Serveis Ecosistèmics

El concepte dels serveis ecosistèmics es va desenvolupar a finals dels anys 90 amb l’edició del llibre Nature’s Services de Gretchen Daiky (1997) i l’article a la revista Nature de Robert Costanza (1997) sobre els valors d’aquests serveis. Les dues publicacions representen el punt de partida de nombrosos projectes d’investigació posteriors, de desenvolupament de polítiques i estratègies de gestió dels ecosistemes i d’aplicació del marc conceptual dels serveis ecosistèmics, incloent també l’edició periòdica de revistes científiques especialitzades en el tema.

Existeixen dues fites importants en la investigació sobre serveis ecosistèmics. D’una banda, la difusió del projecte Millenium Ecosystem Assessmnet, que va destacar la idea que el benestar humà depèn dels ecosistemes, i que aquest vincle es pot definir i seguir mitjançant la idea dels serveis ecosistèmics. I d’altra banda, el projecte The Economics of Ecosystems and Biodiversity, que va tenir com a objectiu principal destacar els beneficis de la biodiversitat sobre l’economia global amb la finalitat de valorar la pèrdua i degradació dels ecosistemes i aplegar coneixements científics, econòmics i de gestió per avançar en aquest concepte (Costanza, 2017).

La majoria dels treballs realitzats en l’àmbit dels serveis ecosistèmics utilitzen la definició del projecte Millenium Ecosystem Assessmnet, que els descriu de forma àmplia com els beneficis que els ecosistemes proporcionen a les persones (MA, 2005). Els projectes de recerca posteriors que han treballat amb aquesta metodologia, poden arribar a definir certs conceptes de forma diferent, encara que tots ells intenten entendre i categoritzar les complexes relacions entre la natura i la societat (Haines-Young, 2018). Com que es tracta d’una metodologia complexa, el marc dels serveis ecosistèmics inclou una sèrie de conceptes que caldria remarcar abans per entendre-la.

La metodologia dels serveis ecosistèmics es porta a la pràctica utilitzant diferents marcs conceptuals. Com a exemple, una de les propostes més utilitzades és el model conceptual “en cascada” (Postchin i Haines-Young, 2011) que situa l’ecosistema en un extrem i el benestar de les persones i les activitats humanes en l’extrem oposat, i mostra com aquesta activitat humana reverteix de tornada en l‘ecosistema en qüestió (Figura 1). Aquests marcs conceptuals reflecteixen la necessitat de caracteritzar i quantificar les estructures biofísiques o els processos, així com les funcions de l’ecosistema, per entendre després de quina manera els ecosistemes proporcionen certs serveis a la societat.

Figura 1.  Esquema sintètic del model “en cascada” (modificat de Haines-Young, 2018)

En aquest context, és evident que les pressions de les activitats humanes i els seus impactes sobre l’ecosistema tindran també conseqüències directes per a les persones. (Brauman, 2013). És a dir, la manera en que la societat utilitza i gestiona el territori influirà sobre les estructures, els processos i les funcions de l’ecosistema, i a la vegada afectarà als serveis ecosistèmics que aquest proveeix. De fet, el coneixement detallat de les pressions que puguin afectar un ecosistema és de gran utilitat, en particular per recolzar mesures de gestió que permetin reduir aquestes pressions i així contribuir al manteniment i la conservació de l’ecosistema. A modus d’exemple, la Taula 1 llista les principals pressions que poden afectar a les fonts i que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’analitzar i definir els serveis ecosistèmics.

Taula 1. Relacions de pressions als ecosistemes fontinals (modificat de Barquin, 2008)

Un altre punt a tenir en compte és que aquests models examinen l’ecosistema incloent a les persones. Per tant, no només requereixen d’estudis científics i tecnològics, sinó també de d’accions de governança per part de les institucions, i especialment de criteris de valoració de l’ecosistema per part de la societat (Haines-Young, 2018). Les parts interessades, és a dir, els que es beneficien dels serveis d’un ecosistema o els qui gestionen el territori on es troba, han d’assumir un paper clau en l’anàlisi dels serveis ecosistèmics que d’ell se’n deriven (Brauman, 2015).

Finalment, cal destacar també que l’ecosistema produeix múltiples serveis que interactuen entre si en funció de com s’utilitzi i gestioni l’ecosistema. Un exemple d’interacció positiva seria mantenir el cabal d’una font abundant i de qualitat, la qual cosa afavoreix el bon estat del riu que aquesta alimenta i deriva en altres serveis com per exemple, la producció de peixos. Tanmateix, també poden ocórrer compensacions negatives entre serveis quan una determinada gestió està dirigida a incrementar un o més serveis i provoca que d’altres disminueixin. Per exemple, maximitzar la captació d’aigua d’una font per a ús de boca pot alterar l’estructura del seu ecosistema associat i fer disminuir la biodiversitat.

Identificació dels serveis ecosistèmics de les fonts

El serveis ecosistèmics, en general, es classifiquen en quatre categories diferents: serveis de proveïment, de regulació, culturals i de suport.

• Els serveis de proveïment són productes que s’obtenen dels ecosistema i que la gent utilitza, com per exemple, l’aigua per a abastament, la captura de peixos o la producció de fusta als boscos.
• Els serveis de regulació són beneficis que s’obtenen de la regulació de l’ecosistema. Inclou serveis com ara la depuració de l’aigua o el control de les riuades o les inundacions.
• Els serveis culturals descriuen els valors recreatius, espirituals o estètics que es deriven de l’ús de la natura. El senderisme, el bany, la pesca o el desenvolupament del coneixement i les experiències espirituals o artístiques són alguns exemples.
• Els serveis de suport són processos no visibles, que les persones no utilitzen directament, però que sustenten altres serveis. En són un exemple la pol•linització o la formació de sòl fèrtil .

L’elecció dels serveis es realitza generalment dins d’un sistema de classificació i, en aquest sentit a nivell europeu s’ha utilitzat de forma extensa el sistema de classificació CICES (The Common International Classification of Ecosystem Services, http://cices.eu). La Taula 2 mostra la identificació i classificació no exhaustiva dels serveis relacionats amb els ecosistemes de les fonts utilitzat per Garrido (2020). Tenint en compte que la selecció de serveis significatius s’ha d’adequar a cada projecte, i atenent a la singularitat de les fonts, en aquest cas s’han identificat el serveis relacionats directament amb l’aigua i els ecosistemes aquàtics o amb la interacció entre l’aigua i el territori.

Taula 2. Identificació i classificació de serveis ecosistèmics a les fonts (modificat de Garrido, 2020)

Valoració dels Serveis Ecosistèmics fontinals: El marc d’indicadors

Seguint el marc metodològic, i després de la selecció, la valoració dels serveis serà la tasca que permeti mostrar i explicar la importància que tenen els ecosistemes per a les persones.

La valoració dels serveis es pot realitzar utilitzant diferents mètodes segons en quina part del model conceptual es posa l’atenció: biofísics, socials o econòmics. Les valoracions socials i econòmiques intenten entendre i quantificar els beneficis per a la societat, mentre que les valoracions biofísiques ajuden a entendre la part ecològica dels models, és a dir, com funcionen els ecosistemes i els factors que els afecten.

En particular, per a les fonts, la valoració biofísica s’inicia amb la identificació dels elements que formarien part de l’estructura i els processos biofísics dels ecosistemes fontinals, així com les funcions que se’n deriven (veure Figura 1). Posteriorment, es proposa un xarxa d’indicadors que respon a l’estat i/o evolució de cadascun d’aquests elements i dels serveis seleccionats. L’elecció dels indicadors dependrà del tipus d’ecosistema i circumstàncies locals, i s’apliquen als àmbits d’estudi utilitzant tractaments de dades diferents, d’acord amb les propietats i necessitats del mateixos. Així doncs, indicadors com l’evolució del nivell piezomètric o la concentració de nutrients de l’aqüífer responen als elements de l’ecosistema fontinal relacionats amb la quantitat i la qualitat de l’aigua, o altres indicadors com l’abundància i el número de determinades d’espècies corresponen al servei ecosistèmic de manteniment de la biodiversitat i refugi d’espècies.

Existeixen diferents plantejaments per sintetitzar i visualitzar els resultats del tractament de dades amb indicadors. Per exemple, els resultats es poden categoritzar i mostrar a modus de taula. Això permet obtenir una valoració sintètica, evidenciant les relacions entre l’ecosistema (processos, estructures, i funcions) i el conjunt de serveis que ofereix.

La Taula 3 exemplifica com el tractament de dades per valorar els serveis ecosistèmics d’abastament en fonts, es pot traduir en una categorització senzilla, amb un codi de colors que depenen de l’estat o evolució de l’indicador (Garrido, 2020). La categorització entrellaça els elements de l’ecosistema fontinal amb els múltiples serveis d’abastament que ofereix aquest ecosistema. Així mateix, aquest tipus de representació permet mostrar quins dels elements seleccionats no han pogut ser finalment valorats, principalment a causa de la manca d’informació específica, i determinar les carències sobre el coneixement de l’ecosistema avaluat.

La valoració general dels ecosistemes fontinals de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), desenvolupada en l’estudi de Garrido (2020), posa de manifest que hi ha una relació estreta entre els serveis identificats a les fonts, principalment per la categoria d’abastament, i les condicions hidrològiques del territori. El mateix treball també observa que la pèrdua o el deteriorament d’hàbitats i els canvis en l’ús del sòl influeixen en la majoria dels serveis de manteniment i regulació definits.

Taula 3. Avaluació de l’ecosistema fontinal i els serveis ecosistèmics d’abastament (modificat de Garrido, 2020)

• Elements abiòtic integradors: components químics i físics del medi que poden afectar als organismes vius i condicionen el funcionament de l’ecosistema
• Llegenda:  estat o evolució de l’indicador bo,  estat o evolució de l’indicador dolent, l’indicador no proporciona suficient informació,     l’indicador no s’ha pogut valorar per manca de dades encara que intervé en el subministrament del servei

Pel que fa a la valoració dels serveis ecosistèmics culturals de les fonts, no és tan fàcil de categoritzar, ja que manquen metodologies específiques que permetin tabular els indicadors (p.e. recopilació de documents i estudis, peces artístiques o llegendes i cançons populars). En moltes ocasions aquests serveis s’encasellen com a “intangibles” o “subjectius” i, en conseqüència, la valoració es construeix basant-se en les percepcions de la gent; per això, requereixen tant una valoració des del punt de vista social, com la implicació de les parts interessades (Daniel, 2012; Hernández-Morcillo, 2013).

La implicació en la gestió del territori i conclusions

L’enfocament dels serveis ecosistèmics constitueix un marc de treball que permet identificar els elements de l’ecosistema que proveeixen de serveis a la societat i fer-ne una valoració. Així mateix, permet considerar l’ecosistema i els seus serveis de forma global i, en conseqüència, determinar cap a on s’hauria de dirigir la gestió i la protecció de l’ecosistema. Concretament, l’aplicació de la metodologia als ecosistemes fontinals requereix d’una aproximació multidisciplinària i de la participació de diferents sectors de la societat. Aquesta metodologia també permetrà identificar les limitacions pel que fa a la quantificació i valoració dels indicadors.

En el cas dels ecosistemes de les fonts, i d’acord amb la valoració de Garrido (2020), les accions de protecció de l’ecosistema haurien d’estar orientades a assegurar el cabal de les fonts, amb una bona qualitat d’aigua, i a la conservació dels usos del sòl, gestionant determinades pràctiques agrícoles o forestals en el territori que ajudin a la protecció de l’ecosistema fontinal. La valoració biofísica de l’ecosistema fontinal va posar de manifest la limitació pel que fa a la disponibilitat i valoració de certes dades relacionades especialment amb els elements biòtics de l’ecosistema fontinal. En aquest sentit, caldrien actuacions per millorar el coneixement d’aquests ecosistemes.

D’altra banda, el desenvolupament de la metodologia deixa entreveure la importància de la implicació ciutadana en tot el procés: identificació, quantificació, valoració dels serveis ecosistèmics i proposta de mesures per a la conservació de les fonts. En el procés de valoració s’hauran de proporcionar als actors instruments de comunicació i d’intercanvi d’informació sintètics que evidenciïn les relacions entre l’ecosistema i els serveis, i que serveixen per proposar mesures de gestió efectives.

Recollint totes les idees esmentades, el marc dels serveis ecosistèmics constitueix una eina eficaç per conscienciar a la societat del conjunt de beneficis que rebem i utilitzem de la natura. Encara que amb limitacions, l’aplicació d’aquesta metodologia a les fonts ha permès estudiar l’ecosistema fontinal de forma íntegra, valorar-lo i formular les bases per a una proposta de mesures de protecció i conservació.

Bibliografia

Barquín, J., & Scarsbrook, M. (2008). Management and conservation strategies for coldwater springs. In Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems (Vol. 18, Issue 5, pp. 580–591). https://doi.org/10.1002/aqc.884

Biggs, J., von Fumetti, S., & Kelly-Quinn, M. (2017). The importance of small waterbodies for biodiversity and ecosystem services: implications for policy makers. Hydrobiologia, 793(1), 3–39. https://doi.org/10.1007/s10750-016-3007-0

Bonada, N. & Resh, V. H. (2013). Mediterranean-climate streams and rivers: Geographically separated but ecologically comparable freshwater systems. Hydrobiologia. 719. 10.1007/s10750-013-1634-2.

Brauman, K. A., Van der Meules, S., & Brils, J. (2013). Ecosystem Services and River Basin Management. The Handbook of Environmental Chemistry. Ris, 29, 26–41. https://doi.org/10.1007/978-3-642-38598-8

Brauman, K. A. (2015). Hydrologic ecosystem services: linking ecohydrologic processes to human well-being in water research and watershed management. Wiley Interdisciplinary Reviews: Water, 2(4), 345–358. https://doi.org/10.1002/wat2.1081

Cantonati, M., Gerecke, R., & Bertuzzi, E. (2006). Springs of the Alps – Sensitive ecosystems to environmental change: From biodiversity assessments to long-term studies. In Hydrobiologia (Vol. 562). https://doi.org/10.1007/s10750-005-1806-9

Costanza, R., de Groot, R., Braat, L., Kubiszewski, I., Fioramonti, L., Sutton, P., … Grasso, M. (2017). Twenty years of ecosystem services: How far have we come and how far do we still need to go? Ecosystem Services, 28, 1–16. https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2017.09.008

Daniel, T. C., Muhar, A., Arnberger, A., Aznar, O., Boyd, J. W., Chan, K. M. A., … Spierenburg, M. (2012). services agenda. 109(23). https://doi.org/10.1073/pnas.1114773109

Garrido, T (2020). Valoración de los Servicios ecosistémicos en fuentes. Trabajo de fin de máster. Máster en Gestión Sostenible del Agua. Universitad de Zaragoza.

Griebler, C., & Avramov, M. (2015). Groundwater ecosystem services: A review. Freshwater Science, 34(1), 355–367. https://doi.org/10.1086/679903

Grizzetti, B., Lanzanova, D., Liquete, C., Reynaud, A., & Cardoso, A. C. (2016). Assessing water ecosystem services for water resource management. Environmental Science and Policy, 61, 194–203. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2016.04.008

Haines-Young, R., & Potschin, M. (2018). Common International Classification of Ecosystem Services (CICES) V5. 1. Guidance on the Application of the Revised Structure. Fabis Consulting, (January), 53.

Hernández-Morcillo, M., Plieninger, T., & Bieling, C. (2013). An empirical review of cultural ecosystem service indicators. Ecological Indicators, 29, 434–444. https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2013.01.013

Millennium Ecosystem Assessment (MEA)., 2005. Ecosystems and Human Well-Being: Synthesis. Island Press.