PER A UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI
Arreu del territori i de manera transversal, han aparegut, i segueixen apareixent, conflictes que es vinculen d’una manera o altra amb el procés de transició energètica. A grans trets, podem dir que hi ha contextos amb confrontacions prou polaritzades. Per exemple, en indrets en els …
En el moment que ens plantegem explorar com seria abordar la transició energètica des d’una visió holística, inclusiva i de construcció progressiva i participada de les solucions, ens topem amb diversos reptes de governabilitat. És a dir, ens trobem amb un context sociopolític i cultural …
Presentació del llibre de les jornades sobre mobilitat activa a la Garrotxa.
Dia: 12 d’abril a les 19h
Lloc: COAC. Delegació de la Garrotxa.
La comunitat científica internacional ens avisa: la dècada que vivim és cabdal pel futur de la humanitat. Ja no podem esperar més per iniciar els canvis de model socioeconòmic que ens permetin garantir una vida digna en un planeta habitable. Un tema fonamental és …
MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA TÈCNICA. Aprendre de la conflictivitat territorial per impulsar la transició energètica. Sigrid Muñiz /Projecte Eudemon-CST Una manera d’entendre amb més profunditat la tan corejada transició energètica i alguns dels reptes que enfronta és fixant-nos en la conflictivitat que provoca la …
80 persones debaten a Vilafranca sobre el desenvolupament de les renovables al Penedès
L’equip del projecte Eudemon, amb la col·laboració amb l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) i SOS Penedès han celebrat aquest cap de setmana dues jornades de debat i reflexió amb el títol “Energia i Territori: on estem i cap on volem anar?”.
La primera part de les jornades van tenir lloc el divendres, amb les ponències per part de les entitats convocats al voltant del marc legal, els reptes socials i les estratègies territorials i paisatgístiques. Hi van assistir unes cinquanta persones. Durant el debat posterior, es van tractar aspectes com la necessària implicació de les administracions locals, la convivència entre producció agrària i generació energètica i les urgències provocades arran de la crisi climàtica.
Durant la segona part, amb la participació d’una trentena d’assistents, al matí de dissabte, es van presentar quatre experiències energètiques territorials. La comunitat energètica de Sant Jaume dels Domenys, la cooperativa Osona Energia, l’enginyeria EMELCAT i l’associació d’empresaris del Polígon Bufalvent, de Manresa, varen exposar testimonis de models de producció i distribució d’energia des del cooperativisme i la col·laboració público-privada.
La jornada es va tancar amb uns tallers sobre el model organitzatiu pel desplegament de les renovables, els mecanismes de participació ciutadana i governança energètica i els obstacles i les palanques al Penedès.
Des del projecte Eudemon s’ha anunciat que prosseguiran els seus treballs, amb properes convocatòries al voltant de les possibilitats de l’agrovoltaica i del desenvolupament de comunitat energètiques en el marc industrial.
Els darrers anys hem tingut accés a un coneixement científic que relaciona la salut i el seu deteriorament amb els condicionants ambientals que ens envolten en la nostra vida quotidiana. El treball, la mobilitat, la qualitat de l’aire i de l’aigua, l’alimentació, el soroll, entorns …
En el Seminari sobre Geoconservació al Pirineu que hem dut a terme a Can Trona de la Vall d’en Bas hem posat el focus sobre el patrimoni geològic que tenim proper i que cal preservar com un valor natural tan important com ho pot ser …
Des que va iniciar-se el passat mes de setembre, el projecte Eudemon (https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/2021/12/15/projecte-eudemon/) ha tingut com a objectiu: a) comprendre la conflictivitat associada al procés de transició energètica català i b) crear fórmules de participació social i governança territorial que ajudin a mediar en aquests conflictes. Dos objectius que, sense perdre de vista el context general, s’han volgut desplegar per a un cas concret.
Després de revisar el panorama de conflictes entorn a la proposta d’implantació de centrals eòliques i/o fotovoltaiques que hi ha arreu del territori de Catalunya, hem decidit emmarcar el projecte en la comarca de l’Alt Penedès.
En primer lloc, perquè la conflictivitat que s’aprecia en aquest territori és prou paradigmàtica del que succeeix en altres indrets. I, alhora, hi ha una gran diversitat de situacions conflictives: a) un conflicte actiu de llarg recorregut i amb un grau major de confrontació al municipi de Pontons per la implantació d’energia eòlica, b) un conflicte latent per la proposta d’instal·lar fotovoltaiques a diferents municipis de la plana del Penedès, i c) un conflicte recent i actiu, i que va adquirint més ressò, entorn a la línia de MAT que travessa Catalunya de ponent a llevant.
En segon lloc, perquè dins del trencaclosques del desplegament de les energies renovables, la comarca de l’Alt Penedès hi té un encaix especialment complex. Hi conflueix la qüestió de la (in)compatibilitat de les instal·lacions de generació energètica amb la producció agroalimentària, en tant que és una comarca de llarga tradició agrària i d’un extensíssim paisatge lligat a la vinya i el vi. També, la seva situació geogràfica, porta d’entrada a l’àrea metropolitana des del sud, que condiciona el seu desenvolupament. Igualment, l’Alt Penedès és una de les comarques catalanes de major concentració industrial i, per extensió, de demanda energètica.
I, en tercer lloc, hem triat aquesta comarca perquè hi ha iniciatives territorials de diversa índole amb potencial per ajudar a teixir respostes constructives als conflictes identificats. Per exemple, projectes incipients de constitució de comunitats energètiques locals, d’aprofitament de les teulades, de priorització dels espais antropitzats o degradats, la voluntat de posar en marxa una oficina d’assessorament comarcal i diversos col·lectius preocupats i/o mobilitzant-se per a impulsar un transició energètica justa.
En els darrers mesos, hem estat interlocutant activament amb totes les entitats (públiques i privades) vinculades a aquest àmbit. I aviat posarem en marxa un seguit de mecanismes de trobada i debats contextualitzats, amb invitació expressa a la participació de les entitats civils i institucionals protagonistes, per mirar de treballar entre totes com afrontar el repte energètic i, alhora, aprofundir en el camí de la democràcia real.
Sigrid Muñiz – Jaume Moya – Llorenç Planagumà – Mireia Jiménez
Teresa Garrido Hidrogeòloga, experta en aigües subterranies. INTRODUCCIÓ Els serveis ecosistèmics són les característiques, funcions o processos ecològics que contribueixen al benestar humà, és a dir, són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes (MEA, 2005). Donant la volta al concepte, i aplicat …