• Centre per a la Sostenibilitat

    Conflictes sòcioambientals a Catalunya: passat i present

    El procés d’elaboració d’un mapa de conflictes sòcioambientals a Catalunya per part del Centre per a la Sostenibilitat Territorial permet primeres reflexions sobre les continuïtats històriques d’un model depredador del territori encara vigent.


    Crèdit Fotografia: Mobilització contra el 4art. Cinturó. Foto de visitar.cat.

    Una de les fortaleses actuals de Catalunya són els conflictes socioambientals que hi ha al llarg de tot el territori. Aquests conflictes neixen arrel d’intervencions o presa de decisions on actors polítics i socials implicats confronten i defensen diferents percepcions, valors, creences o interessos relacionats amb un ús abusiu de recursos renovables, la sobrecàrrega de la capacitat d’absorció del medi ambient o l’empobriment dels espais de vida.

    Segons Pere Torres i Grau a Governança per al desenvolupament sostenible: de la teoria a la pràctica (2006) un conflicte socioecològic també s’ha d’interpretar com l’expressió d’un debat més profund que té a veure amb aspectes molt pròxims a la gent, com són la creació de llocs de treball, la identitat del lloc, l’alteració del statu quo… En conseqüència, podem interpretar aquests conflictes com a veritables disputes distributives que tenen a veure amb l’assignació d’uns beneficis i d’uns costos (socioecològics) perceptibles per part dels actors que s’hi impliquen amb la intenció de poder incidir en aquesta distribució.

    Lluites pel territori sota el franquisme

    A Catalunya ja fa desenes d’anys que afloren diferents conflictes socioambientals. Ens podem remuntar, per exemple, a finals dels anys 70 on es van produir intensos debats arrel de conflictes ecològics que hi havia en tot el territori. Eren anys de canvis, lluites populars i es percebia l’oportunitat d’assolir altres realitats en la gestió del territori i el medi ambient. No en va, la dictadura Franquista va privar de llibertats personals però també va esdevenir una extraordinària força destructora del territori i el seu medi ambient. La pèrdua de les llibertats en la derrota de 1939 va suposar també l’inici d’una política territorial i urbana planificada i executada des de Madrid amb connivència de les elits catalanes i a esquena de les classes populars i dels municipis de Catalunya. Els coneguts “Planes de Desarrollo” provocaren desigualtats i desequilibris territorials com per exemple el projecte de la “Gran  Barcelona”, una ciutat amb una extensa àrea metropolitana on hi malvivien les classes populars (habitatges indignes, carrers sense asfaltar,…) vingudes de zones rurals de Catalunya i d’altres zones de l’Estat Espanyol. Aquesta planificació territorial i econòmica va esdevenir una amenaça per als espais naturals i agraris propers i un abandonament de les zones rurals.

    En aquest context d’anys de creixement urbà, industrial i de lluita per la democràcia començaren a aparèixer organitzacions ciutadanes que s’oposaren a aquest model territorial. Com per exemple Salvem el Prat, on un fort moviment popular reclamava salvar unes de les millors terres de conreu de Catalunya de l’extracció d’àrids, l’ocupació del sòl i la contaminació de les aigües del Llobregat, o Salvem els Volcans, que demanava una aturada de l’activitat extractiva en el volcà del Croscat i la conservació del patrimoni natural mitjançant la creació d’un Parc Natural, o moviments en contra la contaminació de l’aire i el soroll com els veïns del Camp de l’Arpa a Barcelona que reclamaven aturar el tràfic pesat sota el crit de Prou fums, prou tràfic pesat o la lluita veïnal del Poble Nou contra una indústria molt contaminant de banys de zinc. També foren anys de lluites contra les centrals nuclears i en favor de les energies renovables o de moviments com Salvem el Ter que reclamava un riu net i no transvasar aigua d’aquest riu cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per així poder conservar el seu cabal ecològic.

    Aquests i mols altres conflictes en defensa del medi ambient van provocar una campanya de l’Assemblea de Catalunya que es deia Salvaguarda del Patrimoni Natural però també es podia haver dit com algú havia proposat Salvaguarda del Territori, una campanya complementària a la de Salvem Catalunya per a la Democràcia i que pretenia assolir una conscienciació de les classes populars partint de problemàtiques ecològiques concretes per tal de generar un nou model de desenvolupament econòmic i social.

    Un nou escenari de conflictes sòcio-ambientals

    Quaranta anys més tard, arrel de l’elaboració del mapa de conflictes socioambientals de Catalunyaper part del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (de propera publicació), podem concloure que s’han assolit grans fites en les reivindicacions com No al Transvassament de l’EbreSalvem CastellSalvem l’EmpordàAigua és Vida… A més, algunes han servit d’escola política per a futurs càrrecs electes o l’embrió de candidatures municipalistes que tenen el respecte pel territori en el seu programa. Per contra, també constatem que no n’hi ha hagut prou i que el model socioeconòmic que portà a la destrucció del territori ha canviat poc. Com per exemple el Debat Costa Brava, iniciat el 1975, que exemplificava un intent de les forces democràtiques de canviar el rumb de les polítiques territorials i urbanístiques destructives. Aquest intent finalment va naufragar, malgrat èxits puntuals com “Salvem Castell. La veu d’un poble contra l’especulació urbanística del litoral”, enmig del predomini de les lògiques especulatives dels mateixos sectors que durant els darrers anys del franquisme havien promogut els creixements caòtics del territori.

    Per això no és estrany que en el territori continuïn algunes de les velles reivindicacions ecològiques encara no solucionades on, per si fos poc, se n’hi han afegit de noves, com per exemple la salinització del Llobregat provocat per les mines de potassa, un dels principals problemes ecològics de Catalunya, la pèrdua de la petita pagesia o la hiperfreqüentació en el medi natural.

    De les velles sobresurt el riu Ter que continua sense fluir durant molts dies amb el cabal ecològic adient. “És un riu moribund que entre tots l’estem matant” afirma el portaveu de la campanya H20 +Ter. Recentment s’ha firmat el “Pacte del Ter” on recull algunes de les reivindicacions del moviments socials en defensa del riu, cal restar a l’aguait si aquest es podrà complir. Una de les altres problemàtiques dels darrers anys és la pèrdua de la petita pagesia i les planes agrícoles, que és on s’hi concentren els sòls més rics i on continuadament estan amenaçats per requalificacions urbanístiques. “Crec que l’exemple del que va passar a EuroVegas és molt il·lustratiu. El valor de la zona agrícola del Baix Llobregat, que ha sobreviscut miraculosament entre autovies, aeroports i creixements urbanístics, es va esvair de cop quan Mr. Adelson va venir amb la proposta dels casinos” afirma un dels membres de la Campanya contra el Quart Cinturó i continua posant com a exemple, la voluntat del Consorci de la Zona Franca de comprar sòls agrícoles en el Vallès Occidental per expandir-se. Davant d’aquestes iniciatives la lluita per salvar els sòls agrícoles i la posterior creació del Parc Agrari del Baix Llobregat poden quedar en un no res.

    Parc Agrari del Baix Llobregat. Imatge de Jorge Franganillo (llicència creative commons).

    Les diferents plataformes constaten que la democratització inexistent de les decisions en el territori i en urbanisme en l’actualitat. “No hi ha voluntat de participació ciutadana. Els tècnics fan i desfan i mai ens consulten, com per exemple amb el Pla Director Urbanístic de Barcelona, on mai ens han demanat des de les associacions de veïns cap opinió,  reclama un dels membres de la Federació de l’Associació de Veïns de Barcelona. O la necessitat d’un gran pacte territorial per l’aigua més enllà de cada conca, “ningú el vol encarar amb valentia, no hi ha voluntat política”, comenta un dels promotors del Manifest de Vallbona, qui afegeix: “creiem que Barcelona està desorientada i per això s’ha de situar amb el territori que té al voltant, per exemple estic seguir que qualsevol persona de l’àrea metropolitana no es situa en les terres de Lleida i és greu ja que hauria de ser el territori que els hi permetés assolir la sobirania alimentària”.

    En aquest context, la relació entre Barcelona i la resta del territori encara està per desllorigar, el metabolisme d’una àrea metropolitana de més de 4 milions d’habitants genera tensions ecològiques en altres indrets del territori, com és el cas de l’aigua, l’energia, el turisme, les infraestructures… Analitzant-los s’arriba a la conclusió que caldria incorporar l’aspecte ecològic i territorial en el nou Pla General de l’Àrea Metropolitana, que s’espera més d’hora que tard, ja que l’Àrea Metropolitana disposa d’un pla general del 1976. Quan es va crear fou un model a seguir, modern, participatiu i ha actuat com a vertebrador social i urbanístic durant molts anys, però actualment no pot afrontar diferents reptes que en aquells temps no es podien preveure (canvi climàtic, creixement del turisme, deslocalització de la indústria, poblament dispers de primera residència…). L’encaix entre Àrea Metropolitana i resta del territori és una inquietud comentada des de quasi tots els col·lectius ciutadans entrevistats que lluiten per un territori més sostenible. Sovint expressen “Sembla que Barcelona vagi desorientada i no sap ser capital de tot aquest territori”.

    Catalunya encara té molts reptes ambientals a plantejar-se, l’aigua com a bé escàs i necessari per mantenir els ecosistemes fluvials, l’aire net de contaminació i també necessari per una millor qualitat de vida, els nostres espais naturals i agraris com a valors per a la biodiversitat i de serveis ambientals per tota la societat, la presència encara de molts sòls contaminats fruit d’una febre de “progrés” mal entès o infraestructures sobredimensionades que parteixen els nostres hàbitats i ocupen sòls agrícoles,…

    Ancorats en un model destructor

    Després d’entrevistar a més de 30 plataformes que es mobilitzen per mantenir un medi ambient i un territori sa, podem afirmar que Catalunya no ha superat la inèrcia destructora que va començar amb la pèrdua de les nostres llibertats el 1939. Hem assolit una alt grau de llibertats personals però no unes polítiques territorials i urbanes democràtiques i populars. Els conflictes existents en tot el territori assenyalen aquest dèficit democràtic així com una manca de polítiques públiques en benefici de la majoria de les persones que hi viuen i de salvaguarda del medi ambient. L’any 1977 ja es denunciava del perill que el “vell” ordre econòmic es mantingues ideològicament sota el signe del “progrés” i que el poder establert convencés que la contaminació i la degradació del medi ambient era un mal necessari per mantenir l’economia i els llocs de treball, quan en realitat  és la conseqüència d’un model injust (econòmic, social i ambiental). Per aquest motiu cal replantejar el model urbanístic i territorial de Catalunya, i és a partir des dels moviments socioambientals un bon punt de partida alhora de definir una participació ciutadana més popular per la gestió territorial.

     

    Notes:
    [1] Josep M. Camarasa i Joan Senent-Josa (1977). Salvem Catalunya. El Clam popular i la lluita contra la destrucció del patrimoni natural i la contaminació del medi ambient a Catalunya. Barcelona: Avance.

     

    Leer más

    Preocupació per rompudes forestals agressives al marge de la llei

    El Centre per a la Sostenibilitat Territorial fem d’altaveu de la preocupació que té l’entitat El Saüquer. L’entitat ha constatat que el Centre de la Propietat Foretal està aprovant instruments d’ordenació forestal que contemplen rompudes sobre superfícies superiors a les 10ha, concretament 17ha, sense exigir la preceptiva avaluació ambiental regulada a la Llei estatal bàsica 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

    D’acord amb l’article 7 de la Llei 21/2013, han de ser objecte d’avaluació ambiental simplificada els projectes compresos a l’Annex II i  també els projectes que, presentant-se fraccionats, assoleixin els llindars de l’annex II mitjançant l’acumulació de les magnituds o dimensions de cadascun dels projectes considerats, sense perjudici que el projecte pugui ser sotmès a avaluació ordinària, si així ho decideix l’òrgan ambiental competent en virtut dels criteris establerts a l’Annex III. És a dir que no s’hi val a fraccionar els projectes per saltar-se el procediment d’avaluació ambiental, i, si el promotor ho prova, és l’administració qui ha d’actuar de garant ( STJUE de 16.9.04 , COMISSIÓ CONTRA ESPANYA).

    A l’Annex II de la Llei 21/2013, on es recullen els projectes sotmesos a l’avaluació ambiental simplificada regulada al títol II, capítol II, secció 2ª, es contemplen  expressament els projectes per a destinar àrees naturals, semi naturals o incultes a l’explotació agrícola que no estan inclosos a l’annex I, que tinguin una superfície superior a les 10 ha (Grup.1, apartat d)

    La falta de l’avaluació ambiental determina la nul·litat radical de dits instruments d’ordenació forestal i comporta la més i total i absoluta manca de garanties ambientals: no s’estudien alternatives, no s’endega procediment de participació pública, no es contemplen mesures correctores o compensatòries, etc…

    I per això l’entitat el Saüquer sol·licita que es declari la seva nul·litat i que entretant s’ordeni la suspensió immediata de les rompudes.

    Des del Centre per la Sostenibilitat ja vam mostrar la nostra preocupació per l’actual gestió forestal que s’està realitzant en alguns llocs de Catalunya amb la publicació d’un article a l’anuari per la Nova Cultura del Territori.

    Podeu llegir l’article complert en aquest enllaç: CST-Anuari-2015-39-53_boscos

    Fotografies de les rompudes.

    Leer más Sin comentarios

    Alerta amb el debat de les infraestructures

    Més enllà del caràcter propagandístic de l’acte del president de l’Estat Espanyol davant algunes elits econòmiques relacionades amb les infraestructures, la conferència de Mariano Rajoy demostra quelcom malauradament desastrós: la visió hegemònica de desenvolupament i progrés d’un territori continua sent la mateixa. El “benestar“ s’associa a una suposada necessitat de continuar desenvolupant “infraestructures lineals” entenent-se aquestes com a carreteres i ferrocarrils.

    El públic present a la trobada ens mostra la realitat descarnada dels interessos que malden darrera d’uns anuncis que amenacen amb abocar més ciment a favor d’un model obsolet i destructiu. Els lobbys de la construcció fa temps que esperen notícies com aquesta per tal de prorrogar el seu model de negoci sempre lluny dels interessos del bé comú. La millora de la xarxa de rodalies és una realitat inexcusable, el corredor del mediterrani és una necessitat que cal modular i analitzar per tal de no hipotecar més territori i fragmentar més la ja malmesa biodiversitat del nostre país. Però ens preocupa seriosament des del CST el model de negoci públic-privat que impera rere aquestes infraestructures molts cops sobredimensionades i, alhora, mirem amb preocupació les infraestructures que ahir no van tenir ressò però que van en el mateix paquet i que molts col·lectius fa anys que lluiten al considerar-les que formen part d’un planejament insostenible com per exemple el Quart Cinturó.

    En el temps actuals de crisis ecològica i ambiental caldria que la inversió a debatre fos la de reequilibri territorial a Catalunya, de nova fiscalitat pels serveis ambientals que tenen els territoris, la de foment d’una protecció del medi natural i agrícola on les infraestructures si adaptessin (les existents i les previstes) i no agitar la bandera de més inversions en infraestructures lineals. Inversions que exciten el voraç afany de lucre de les mateixes empreses que han dut el país al doble desastre: l’econòmic, com a motors d’un model de desenvolupament basat gairebé en exclusiva en el totxo i la infraestructura viaria, i l’ecològic, amb uns impactes esfereïdors en forma d’artificialització del territori, canvi d’usos del sòl, mal equilibri territorial representat per zones despoblades i altres excessivament poblades. És el mateix model que el franquisme i el Banc Mundial van encetar l’any 1959 amb “los Planes de Desarrollo” i que a Catalunya durant els darrers 40 anys de democràcia i autonomia s’ha continuat fil per randa.

    Calen inversions? I tant. Però no en el marc d’una cultura que obeeix a una visió de progrés destructiva i als interessos d’uns sectors econòmics basats en una acumulació indecent de capital. Calen en Rodalies però analitzades amb calma i imaginació i en clau que la mobilitat sigui una elecció i no una obligació. Per aquest motiu cal generar llocs de treball en el territori com per exemple en el sector de l’agroecologia, protegint i recuperant terres de conreu, en el desenvolupament d’una transició energètica a les renovables, en una gestió sostenible de les masses forestals, en pacificar el trànsit, en un nou urbanisme que generi proximitats i on la prioritat sigui caminar, anar en bicicleta i en darrer terme amb transport públic, en cultura, calen inversions serioses per protegir el patrimoni natural i fer polítiques efectives de conservació de la biodiversitat….

    Sense inversió en aquestes altres polítiques no podem capgirar un model que ens ha portat a hipotecar la terra on viuran les generacions futures (som ocupes del futur) i per tant des del CST veiem amb preocupació que aquest model de progrés torni a ser el centre del taulell com a debat.

    Atentament

    Junta del CST

    Leer más Sin comentarios

    Conclusions de la conferència en contra el Fracking de Barcelona

    The conference in Barcelona and Riudaura was attended by a total of 70 people from Finland, Poland, Denmark, Bulgaria, Romania, Greece, Croatia, Germany, France, the United Kingdom, Switzerland, Scotland, Catalonia, Spain and, indirectly via French collectives, Morocco and Algeria.

     “We live in a predatory economic model. To continue existing, we are increasingly transforming our surroundings” Àlex Casademunt president CST.

    Conclusions the conference antifracking

    DSC_0088

    Leer más Sin comentarios

    Informe sobre un nou model energètic a Europa

    El passat dimarts 14 de juny es va presentar al Parlament Europeu un treball “ eDossier_ANewEnergytoChangeEurope” que el CST hi vam col·laborar. El document pretén posar en valor la dialèctica entre el moviment social i els experts per cercar un nou model que s’allunyi de l’extractivisme.  Aquest és un objectiu que transcendeix les fronteres i dona sentit al caràcter europeu de la lluita contra el fracking i per un canvi de model energètic.  En aquest sentit aquestes reflexions del geògraf marxista britànic David Harvey ens assemblen molt oportunes. És d’aquesta aliança entre  científics i experts i moviments socials que sorgirà un programa polític alternatiu per derrotar les lògiques del capitalisme destructor i construir un nou socialisme,ara si, en pau amb el planeta.

    “…Pero creo que también tenemos la obligación de tomar ciertas cosas sobre las que reflexionamos y presentarlas de manera que sean comprensibles para un público amplio, pensando en cómo la gente puede leer esto y extraer sus propias conclusiones. No creo que los universitarios conozcamos mejor el mundo que cualquier otra persona. Mi opinión es que cuando trabajo con organizaciones sociales, estas saben qué es lo que quieren y lo hacen mejor que yo, y no es mi tarea decirles qué tienen que hacer, eso ni se me ocurriría. Pero cuando tal vez yo puedo ser útil es cuando quieren saber cómo lo que están haciendo se relaciona con lo que ocurre en el capitalismo, cuál es la relación entre lo que hacen y la lucha anticapitalista. Si quieren reflexionar sobre esta relación, podemos sentarnos juntos y tratar de comprender lo que hacen en relación con prácticas y cuestiones más amplias. Creo que en el mundo universitario tratamos de desarrollar este panorama de cómo funciona la economía, o cómo se aplica la política, y a veces esto es útil para las organizaciones políticas y los movimientos sociales. Así que creo que es preciso mantener abiertos los espacios en el interior del mundo universitario para trabajos progresistas y estrechar lazos con organizaciones sociales para aprender de ellas y que ellas aprendan de nosotros en el proceso de lucha política.”

    Entrevista a David Harvey (2014)

    portada

    Leer más Sin comentarios

    Comunicat de Salvem les Valls

    IMG_20160505_192328

    Referent a les notícies sobre l’Eix Vic-Olot

    Des de Salvem les Valls volem manifestar el següent al voltant del debat sobre la variant d’Olot:
    Ha estat costum dels successius governs el constant trossejament dels projectes viaris. D’aquesta manera, a part de beneficis per les empreses constructores, s’aconseguia diluir l’oposició i amagar les intencions globals que pot tenir una infraestructura manllevant el debat i la participació democràtica de la gent del territori.

    La variant d’Olot no n’és aliena i repeteix l’esquema que ja vàrem viure amb l’eix Vic-Olot, on la tramitació tram a tram evitava el debat del sentit que podia tenir aquest eix. A la Vall d’en Bas i Les Preses encara es troba en discussió tant la traça com la dimensió de la continuació de l’eix Vic-Olot. La decisió que finalment es prengui no és indiferent a la es prengui sobre la variant d’Olot. Estem com sempre, discutint tram a tram sense voler entrar en la globalitat o els que és pitjor, manllevant a la població el model de via que es vol executar. Per tot això reivindiquem tant sobre la variant d’Olot com sobre la seva continuació per Les Preses i la Vall d’en Bas:

    – Un debat global que tingui en compte quin model de mobilitat ens cal i per tant de carretera volem i quines són les necessitats reals del territori. L’opció que finalment es prengui sobre la variant d’Olot i la seva continuació cap a Bracons han de servir per resoldre i pacificar el trànsit comarcal i en cap cas constituir una nova autovia de pas que s’obri al trànsit de llarg recorregut.

    – Un debat actual sobre infraestructures viaries, que incorpori els nous valors d’una autèntica cultura de la sostenibilitat, proclamada des de les institucions: política de pacificació del trànsit al conjunt de la comarca, dret a la qualitat de l’aire, transport col•lectiu adequat i assequible, respecte i es prioritzi la conservació dels valors naturals. agraris i paisatgístics de la comarca pel damunt de les infraestructures.

    – Un debat democràtic i transparent que inclogui a tots els actors socials, científics i institucionals de la comarca, i que eviti enfrontar, com ha vingut succeint fins ara barris i pobles de la comarca.

    Per més informació:

    Portaveu

    Raül Valls i Lucea – 620 48 45 91 / raul.valls65@gmail.com

    Vall d’en Bas

    11/5/2016

    Leer más Sin comentarios

    Anuari per la Nova Cultura del Territori

    L’Anuari per la Nova Cultura del Territori pretén ser un instrument d’investigació i comunicació per tal de fer una societat més sostenible.

    Un referent de moviments en defensa del Territoriportada_anuari i experts per tal de publicar-hi alternatives al model actual. Com esmenta Joaquim Sempere en la seva presentació:

    “Crec que és una excel·lent notícia l’aparició d’aquest butlletí, que permetrà arribar més lluny. Com es diu a les diferents contribucions, l’objectiu és una Nova Cultura del Territori, basada en els principis d’integralitat, sostenibilitat i equitat, que fomenti actituds d’observar, educar i actuar a favor d’aquesta nova cultura sobre la base d’uns valors que E.F. Schumacher resumia en tres: salut, bellesa i permanència.”

    Descarregar PDF:

    CST Anuari 2015

    Leer más Sin comentarios